Amb un trajecte curt de tren ens vam plantar a Yogyakarta (o Yogya o Jogjakarta), la capital cultural de Java i la base des d’on explorar alguns temples del voltant. Però alguna força desconeguda ha actuat sobre nosaltres a Yogayakarta i no hem pogut disfrutar ni de la ciutat ni tampoc massa de les atraccions dels voltants.
(més…)
Inaugurem país: Indonèsia. Indonèsia és un país enorme amb 240 milions de persones (el quart més poblat del món). Cada regió és molt diferent de les altres (Sumatra, Java, Bali, Sulawesi, etc.) amb cultures i llengües diferents. Tot i que el pla original era passar la majoria del temps a Sumatra (l’illa més a l’oest), l’època de pluges ha fet decidir-nos per Java central, Java est i Bali durant els pròxims 20 dies.
(més…)
Hem agafat la directa per uns dies ja que portem una mica de retard acumulat sobre la ruta prevista. Per intentar reajustar-nos una mica hem hagut de passar de Cambodja a Indonèsia en 5 dies, i pel camí hem fet paradetes a Kuala Lumpur i Singapur.
(més…)
Vam decidir viatjar de nit fins al sud de Cambodja (on no havíem pogut anar abans per culpa de l’alta ocupació durant el cap de setmana llarg del Water Festival). Vam fer-ho amb l’ “sleeper” bus de l’empresa Paramount Angkor Express… NO el recomenen (creiem que hi ha una altre empresa que fa el mateix servei). El bus, de “sleeper” no en tenia massa, el conductor era suicida i ens van fer canviar de bus a les 5 i pico del matí. En el canvi de bus vam aprofitar per canviar el billet i anar més directes cap on voliem anar, Kep. (més…)
Hem passat 6 dies a Siem Reap, la parada més llarga des de que vam començar el viatge. Siem Reap és la ciutat més turística de tot Cambodja i tothom ve cap aquí a visitar Angkor Wat. Nosaltres també :) … però hi hem afegit excursions en bici, visites a ONGs i algun altre temple menys conegut.
(més…)
Viatjant, hem anat coneixent gent amb qui xerres una estona al bus, a la barca o acabes sopant o fent una excursió de tres dies. Els últims dies a Laos ens vam retrobar amb unes noies franceses que havíem conegut al nord, el nostre amic taiwanès que ens va ajudar a Vientaine i el ciclista català amb qui vam acabar compartint un últim sopar a les 4000 illes. Al final sembla que tothom fa més o menys la mateixa ruta i acabes coincidint en algun tram del viatge.
Vam entrar a Cambodja amb una barreja d’emocions: tristos per deixar enrere Laos (que ens ha agradat molt!) però a la vegada amb ganes de seguir endavant i conèixer un nou país. Des de les 4000 illes, en poca estona s’arriba a la frontera i després de pagar el visat (28 USD per cap!) vam seguir unes 8 hores en bus fins a Phnom Phen. (més…)
I després de les voltes en moto, cap a descansar que ens ho mereixem! Un bus curtet, una barqueta i ja som a Don Khon (o a vegades escrit Don Khone) la més tranquil·la de les 4000 illes, on el riu Mekong ajunta Laos amb Cambotja i el nostre punt de sortida de Laos.
(més…)
Després de recuperar-nos una mica d’una nit mogudeta en un bus local durant unes quantes hores… vam llogar una moto per recòrrer una part del Bolaven Plateau, un altiplà situat al sud de Laos d’uns 1000 a 1300 metres tocant la frontera amb Vietnam. (més…)
Amb molta pena vam deixar enrere Luang Prabang. El recorregut normal és anar cap a Vang Vieng on hi ha tots els americans borratxos fent “tubing” … i vist el panorama no vam ni posar-hi el peu
(més…)