Hem agafat la directa per uns dies ja que portem una mica de retard acumulat sobre la ruta prevista. Per intentar reajustar-nos una mica hem hagut de passar de Cambodja a Indonèsia en 5 dies, i pel camí hem fet paradetes a Kuala Lumpur i Singapur.

La primera part de la gimcana era tornar al nord de Cambodja. Sortint de Kep a les 7:30 del matí, un parell de busos i unes 14 hores després (amb pana de l’autobús inclosa) vam arribar a Siem Reap. Pel camí vam parar una hora a Phnom Penh a recollir el meu carnet de conduir internacional que mon pare havia enviat per missatgeria. Va ser el meu regal per Sant Albert (el passat 15 de Novembre).

A Siem Reap vam retrobar al Martin i la Nadine (amb qui havíem compartit una setmana al nord de Laos). La gran sorpresa va ser trobar-nos amb l‘Ivan i la Núria que havien estat amb l’Anna a l’Índia. Ells també han estat viatjant per la regió i ens havien estat seguint pel blog. Unes cerveces per celebrar-ho :)

L’endemà, avió d’AirAsia des de Siem Reap a Kuala Lumpur (capital de Malàsia). És el primer avió que agafem des de que vam començar el viatge i es va fer una mica estrany. La idea original era arribar a Kuala Lumpur per terra (via Bangkok i tot el golf de Tailàndia) però per tenir més temps a Indonèsia i per evitar el merder al voltant de Bangkok amb les inundacions, vam tirar pel dret amb un avió.

Kuala Lumpur

A l’arribar a Kuala Lumpur queda clar que hem arribat a un país musulmà. Al començar a explorar la ciutat impressiona la barreja de musulmans, indis, xinesos i indonesis. De fet, segons ens van explicar, no existeix “com a tal” la llengua o la cultura malaia i els que s’autodenominen malais són de fet descendents d’indonesis ja que els aborígens originals de la regió van desaparèixer… un bon merder. El govern hi posa cullerada amb una campanya que es diu “1 Malaysia” per intentar cohesionar el país, però a la vegada els formularis oficials sempre demanen si ets xinès, indi o indonesi.

També ens hem retrobat amb el que representa una gran ciutat i tots els elements occidentals com el McDonalds o el Nadal (amb tanta calor ni hi pensàvem amb el Nadal). El clima també ha variat i hem entrat a la zona de pluges, que acostumen a ser pluges fortes d’una o dues hores a la tarda quan han crescut els núvols amb la calor del matí.

El diumenge el vam passar amb l’Emilia, una amiga d’un company de feina a ADB. Ella està al càrrec d’un seguit de negocis relacionats amb l’art del batik i també porta el cafè que hi ha dins el museu textil a Kuala Lumpur.

I després de fer una cervesa al pis 33 d’un hotel, i sopar en un lloc més barat, vam agafar un tren nocturn cap a Singapur. No vam poder dormir ja que tenien l’aire acondicionat a tope i ens estàvem gelant!

Singapur

Jo ja havia estat a Singapur força vegades per feina però és la primera visita per part de l’Anna. El cert és que després d’una temporada per països menys desenvolupats és una mica de xoc arribar al metro on tothom va amb l’ipod i amb cara sèria.

La definició que més m’agrada de Singapur és la de William Gibson: “Disneylàndia amb pena de mort”.  És un país organitzat per tenir una reputació perfecte de cara a l’exterior i on tot gira al voltant dels diners i negocis. A la vegada, sobretot un cop visitat diversos cops, es revela com un país molt pla i amb poc caràcter. Cal anar a Little India o a l’Arab Street per trobar petites botigues i restaurants de barri. Aquí també hi ha una barreja de xinesos (70% i qui ho controla tot), indonesis, indis/pakistanesos (que treballen en la construcció) i occidentals amb bona feina.

Tot sovint a Singapur tens la sensació de poder estar a qualsevol lloc del món (o no saber on ets) amb tant centre comercial, gratacels i hotels de luxe.

Per sort vam poder disfrutar de Singapur al retrobar-nos amb amics d’ADB (Vincent i Selinna), l’Evan del curs de xinès de l’Anna i el Jean-Abel que ens ha acollit a casa seva a través del CouchSurfing.

I demà volem cap a Indonèsia per acabar de fer els 4 països (Cambodja, Malàsia, Singapur, Indonèsia) en 5 dies.