Inaugurem país: Indonèsia. Indonèsia és un país enorme amb 240 milions de persones (el quart més poblat del món). Cada regió és molt diferent de les altres (Sumatra, Java, Bali, Sulawesi, etc.) amb cultures i llengües diferents. Tot i que el pla original era passar la majoria del temps a Sumatra (l’illa més a l’oest), l’època de pluges ha fet decidir-nos per Java central, Java est i Bali durant els pròxims 20 dies.

Jo havia estat per feina a Jakarta (la capital) i no tenia cap ganes de tornar-hi degut a la polució, el trànsit i la inseguretat en general. Per tenir una entrada més agradable al país vam saltar directament a Solo (també rep el nom de Surakarta). Singapore –> Jakarta –> Solo :)

Solo no és un destí turístic molt conegut i queda eclipsada per Yogayakarta (a uns 60 Km). A més a més és temporada baixa… així que quasi érem els únics turistes a la ciutat. La regió de Solo i Yogyakarta té un estatus especial a Indonèsia ja que encara hi governa el sultà de Yogyakarta (el govern central ha intentat treure-li poder però no ho han acosenguit). Solo, al no ser la capital, ha preservat millor les tradicions de la cultura de Java, la gent viu més relaxada i també es diu que és on la gent somriu més… i la veritat és que és on hem trobat els somriures més afables i sincers de tot el viatge (juntament amb Laos).

Tot i no tenir res especial és una ciutat agradable i que permet una introducció a la cultura de la regió sense cap estrés. Els agraden molt les vespes, les furgonetes Wolkswagen dels hippies, tots els personatges dels Wayang (teatre de sombres), tocar la guitarra pel carrer i tota la música del “gamelan”.

Si voleu veure com de dura és la feina de fabricar un gong, mireu aquests 30 segons: