Amb un trajecte curt de tren ens vam plantar a Yogyakarta (o Yogya o Jogjakarta), la capital cultural de Java i la base des d’on explorar alguns temples del voltant. Però alguna força desconeguda ha actuat sobre nosaltres a Yogayakarta i no hem pogut disfrutar ni de la ciutat ni tampoc massa de les atraccions dels voltants.

Vam arribar divendres cap al tard i com que Yogya és un destí turístic molt important per la gent d’Indonèsia i a més a més era el “1 Suro” o cap d’any Javanès islàmic (la nit del dissabte a diumenge), ens va costar una mica trobar alguna cosa barata i decent per passar la nit. La sensació que tenim per ara a Indonèsia és que paguem com a Laos però tenim menys qualitat en els allotjaments i en el menjar.

La mateixa nit d’arribar, i amb poques hores de diferència, vam caure els dos malalts: cansament general i cagarrines. No teníem febre amb el que vam descartar que fos res greu però ens vam passar el cap de setmana descansant, només sortint per menjar alguna cosa i agafar un mapa d’informació turística.

Quan ens vam recuperar vam anar a conèxier la ciutat però tampoc ens va impressionar massa, un carrer (Jalan Malioboro) molt turístic fins al punt de ser agobiant i poca cosa més. La majoria dels turistes arriben a Yogya després de passar per Jakarta (ciutat gegant, caòtica i contaminada), i per això els agrada tant. Nosaltres vam arribar de Solo i Yogya ens va semblar caòtica i amb menys activitat cultural al carrer.

Com ja vam dir, Java és l’illa més poblada d’Indonèsia (135 milions de persones!!) i això fa que trobar una mica de calma sigui complicat. A Yoyga, entre les mesquites, l’estació de tren i els avions que arribaven a l’aeoport era quasi impossible trobar un moment de silenci.

Per sort vam quedar per fer un cafè amb l’Oktaviana (contactada a través del Couchsurfing) i ens va ensenyar el restaurant “The House of Raminten”, un lloc local, bo i barat. Xerrant amb ella (i amb algun guía també) hem pogut entreveure que la gent d’aquí no estan gens contents amb l’ocupació per part dels holandesos (que va durar fins al 1945): es van emportar tots els recursos naturals i no van ajudar gaire al desenvolupament del país.

El temple de Prambaran i la ciutat de Bola de Drac

Un dels temples que cal visitar als voltants de Yogya és Prambanan, el temple hindú més gran de tot Indonèsia. Després de quasi 2 mesos de viatge comencem a patir el síndrome “un altre temple més” tot i trobar-nos davant d’un monument tan particular.

Tota la zona de Yogyakarta/Solo està sota la influència del volcà Merapi, el volcà més actiu del món i que també pot provocar terratrèmols. Després de les erupcions de l’abril del 2006, a finals de maig va haver-hi un fort terratrèmol (escala 6) que va deixar 5000 víctimes mortals i 200.000 persones sense casa. El temple també va quedar danyat però s’ha fet molta feina per tornar-ho tot a lloc.

Prop del temple hi ha Sleman, que és de fet una ciutat de desplaçats on viu gent que es va quedar sense casa amb el terratrèmol del 2006. Els hi van construir cases “bolet” i la ciutat s’ha convertit en una petita atracció turística (sense massa encant la veritat). Els locals la coneixen com la ciutat dels “teletubbies” però a mi em recorda més les ciutats que sortien a Bola de Drac

Borobudur

Borobudur és el temple budista més gran del món i la gran atracció turística de la zona.

Fa poc que el van reobrir del tot un cop acabades les feines de manteniment després de l’erupció més recent del volcà Merapi l’octubre del 2010. Van haver-hi més de 350 morts i 300.000 desplaçats. Podeu veure aquest àlbum de fotos per fer-vos una idea.

La visita “ideal” a Borbudur inclou dormir a un hotel dins el temple i anar a veure sortir el sol a les 5 del matí quan el temple encara està tancat per a la resta de la gent… però costa molta pasta i està fora del nostre pressupost. Tot i que ens havien recomenat anar-hi de matí ens vam liar una mica i vam acabar-hi a primera hora de la tarda: ERROR (en majúscules i negreta). A la tarda, en època de plugues, plou i el dia de la nostra visita va decidir PLOURE MOLT. Vam acabar ben xops i inundats al sortir del temple.

Així doncs, després de totes aquestes (des)aventures, marxem de Yogya a veure si tenim més sort amb la resta de Java i d’Indonèsia!