De safari per la pampa boliviana

De safari per la pampa boliviana

Una de les coses pendents a fer en aquest viatge era fer una visita a una jungla o selva. Bolívia és un país tan divers que també ofereix aquesta possibilitat, entre d’altres llocs prop de Rurrenabaque a la província del Beni al nord de la Paz.

Anada en bus

Per arribar-nos fins a Rurrenabaque vam decidir fer-ho en bus, un trajecte que oficialment dura entre 16-18 hores però que a la pràctica mai se sap quant dura. En el nostre cas va arribar a les 25-26 hores.
El trajecte surt de la Paz per la nova carretera que substitueix la carretera de la muerte però a l’arribar a Coroico (a unes 3 hores) aquest luxe s’acaba i es torna a empalmar amb la carretera de la muerte de tota la vida. Teòricament és la zona menys perillosa però també té el seu “encant”. Vam topar amb unes obres que ens van tenir parats una bona estona quan de sobte part de la muntanya va caure sobre una de les màquines que treballava a les obres. Per sort l’obrer en va sortir ben parat però amb un bon ensurt. A nosaltres ens va retrassar unes quantes hores extres.
Un cop sopats i ja circulant de nit, l’autobús es va parar al mig del no res tota la nit (almenys va ser més fàcil dormir una mica). De bon matí vam veure que un camió s’havia quedat encallat al fang de la carretera i ningú podia passar-hi. Un altre camió el va remolcar fora del fang i vam poder continuar ja sense més entrebans fins a Rurrenabaque.

Tota una experiència poc recomanable i sí, vam tenir moments d’ensurt en veure el poc troç de carretera per on passava el bus.

Autobus carregadet (no era el nostre però ens anava al darrere)
Obres a la carretera
La muntanya cau sobre la máquina amb un obrer a dins! (per sort no va passar res)
Escena de bon matí
Tota la nit esperant a que el camió surtis del fang...
Arribant a la zona tropical de Bolívia
Una mica de fang al camí (i això que no és període de pluges!)
Decoracions del bus
No pida velocidad, pida seguridad

Rurrenabaque i el tour per la pampa

Rurrenabaque és un petit poble al costat del riu Beni. Està a uns 400 metres sobre el nivell del mar i en un clima totalment tropical (calor, humitat, pluges de tardes, etc.). Va ser com tornar a estar a Laos o Cambòdia però amb gent que parla castellà.

Rurre (versió abreviada) està ple d’agències per anar a fer tours per la jungla i la pampa de la regió. Nosaltres vam decidir-nos per fer el de 3 dies a la pampa amb Indigena Tours (havíem vist bones referències).

L’atractiu del tour per la pampa és poder veure molts animals: ocells, monos, dofins roses, caimans, anacondes, etc. Ara mateix és el final de l’època de pluges i està tot molt ple d’aigua encara. Per poder veure animals més fàcilment és millor venir al maig-agost. En el tour et passegen en barca pel riu crescut (normalment hi pasturen vaques) en busca d’animals i activitats diverses. Tot plegat resulta una mica massa “empaquetat” pel nostre gust però ens ho vam passar prou bé. Al lloc on dormiem sempre hi havia el Federico (un caimán molt dòcil). Una de les coses més maques va ser poder nedar entre dofins roses al riu, el més complicat la quantitat de mosquits que apareixen a la nit.

Començant l'aventura
Ocell de la regió
En barca pel riu crescut
Que mono!
Porc espí sobre un arbre
On vam dormir
El Federico, la mascota de la casa
Fent el Tarzan
Posta de sol
Lewis, un dels companys
Turistes que surten de marxa per la pampa...
Donant Pringles a les gallines
Va ser l'aniversari de la noia de la dreta (Claire)
Lluna plena
Buscant caimans de nit (un fracàs)
En busca de l'anaconda
Buscant bitxos
Anaconda pujada a un arbre
Bon dia!
Pescant piranyes (un altre fracàs)
Turistes!
Nedant amb els dofins roses

I cal tornar a La Paz…

I després del tour cal tornar a La Paz. Com que ja sabíem que el trajecte en bus seria complicat havíem arreglat la tornada en avió (avioneta de fet) per uns 70€ (650 bolivians) per cap. És la manera en que la majoria de turistes arriben i marxen de Rurre. El vol dura només 40 minuts i es passa dels 400 metres de Rurre als 4000 metres de l’aeroport de La Paz. A l’arribar, vam estar alleujats de no tenir mosquits (sobretot l’Anna que se’n va emportar unes quantes picades) però ens va costar l’adaptació als 4000 metres de nou.

Bar de l'aeroport
Aeroport
Mini avioneta
En primera línia

2 Comments


  1. Si és que no us l’havíeu guanyat ja, heu acabat de fer mèrits per una medalla a la resistència i a l’atreviment. Us esperem sans i estalvis per a poder entregar-vos-la.
    Sembla que els bolivians tenen un sentit de l’humor una mica negre: “No pida velocidad, pida seguridad” !!!

  2. L’aventura de la carretera una mica també la vam viure al Ecuador de camí a la selva, esperant la seva reconstrucció durant unes hores. Simpàtic el Federico!! aquí ja l’haguessim aprofitat per unes sabates i una bona bossa. Apa que la selva del asfalt us espera aquí!!