Amb molta pena vam deixar enrere Luang Prabang. El recorregut normal és anar cap a Vang Vieng on hi ha tots els americans borratxos fent “tubing” … i vist el panorama no vam ni posar-hi el peu
… vam seguir directes (una bona nit de bus) fins a Vientaine, la capital més tranquil·la del món (sobretot diumenge al matí, quan vam arribar). No teníem massa clar si quedar-nos una nit o no, ja que no hem vist a ningú massa entusiasmat amb Vientaine.
Al baixar del bus tot esperant les motxilles el senyor del costat va començar a parlar amb nosaltres i va resultar ser un guia turístic de Taiwan que anava a visitar al seu germà a la capital. Vam acabar esmorzant amb tota la família… és el què diem de que la gent de Taiwan són molt hospitalaris.
Ens van deixar a la zona dels hotels i després de donar 4 tombs (i amb l’estòmac ple, que es pensa millor), vam decidir acabar de fer l’esforç i arribar-nos fins a Konglor per visitar-hi unes coves. Vientaine tampoc tenia molt a oferir-nos:
Un altre bus i dos mini-busos més tard vam arribar-hi, ja de negra nit. (per cert, veieu al Pulpito a la foto de la dreta?)
Konglor és un poble d’aquests perduts fora de les rutes turístiques principals (tot i que forma part del Loop de Tak Kahet). És la millor base per visitar la cova de Konglor. El riu s’acaba i entra a la muntanya on no en surt fins 7km després… molt espectacular i recomenable.
I per arribar a Pakse hem hagut d’agafar un bus “local” d’unes 14 hores. L’experiència del bus local a Laos és especial ja que fan servir el bus més com un camió de mercaderies que de passada porta una mica de gent (si hi ha lloc). L’autobús s’omple de gent que ven coses per menjar, també hi ha karaoke en lao (busqueu al YouTube) i per rematar-ho es para cada poca estona per carregar o descarregar alguna cosa amb el que el trajecte es fa etern (però divertit de fet).
Versió moderna
Versió més clàssica
Hem arribat ben d’hora i a les 6 hem vist els monjos que sortien a recollir el menjar, aquí sense cap turista fent fotos.
A l’anar a esmorzar a Pakse ens hem topat amb un ciclista que duia una camiseta de Lleida (Alex, 100% català) i hem estat una bona estona xerrant amb ell. Podeu veure el seu blog aquí on hi ha molt bones fotos.
Ara… a descansar una mica :)
ueeeeeeeeeeeeeeeeeee, viva laos!! :)
i mt bona decisio no nar a vang vien… si es vritat que els voltants son ben macos però… l’ambient d’alla es lloret..
Estem apunt de sortir-ne… però crec que hi ha 2 fans més de Laos ja
i és que de ciclistes catalans n’hi ha per tot arreu :)