-
Sao Luis ens ha portat un canvi de plans
Deixar Canto de Atins no va ser fàcil. D’una banda s’hi estava molt bé i de l’altra el transport fins a Barrerinhas va ser un viatge en “autobus” 4×4 força complicat. Vam enllaçar amb un taxi compartit (280km, 3h) per arribar a Sao Luis. El lloc on volíem anar a dormir estava ple i vam haver de cercar una alternativa, Pousada da Victoria, una mica més cara (85 reais per una doble, amb un bon esmozar) però on vam estar de fàbula durant 3 nits.
-
Entre ones i dunes al nordest de Brazil
Després de tres dies intensos a Fernando de Noronha tornàvem a la civilització i el bullici de la ciutat de Recife, preparats per començar la nostra travessia cap al nord resseguint la costa. Vam tenir 2 sorpreses una positiva i una negativa.
-
Nedant entre tortugues a Fernando de Noronha
L’arxipèleg de Fernando de Noronha és una destinació mítica del turisme de platja a Brasil i tothom qui hi ha estat abans ens ha dit que no ens ho podem perdre. Com que Fernando de Noronha està només a una hora de vol de Recife ens hem animat a pasar-hi 3 dies.
-
Arribem a Brasil al ritme de samba… ai no, de frevo!
Si Argentina ens semblava gran, Brasil ho és més. Així, vam trair (un altre cop!) una mica l’esperit manman i vam agafar un avió des de Foz d’Iguazú per poder arribar a temps a Recife i passar el Carnaval amb l’Aline (compaña del màster a Barcelona).
-
Etapa final d’Argentina: Cascades de l’Iguaçú (o Iguazú)
Pels qui han estat a Argentina o han llegit sobre el país es posaran les mans al cap quan vegin que hem anat directes cap a Iguazú, sense passar per Salta o Jujuy, la punta més al nord del país i frontera amb Bolívia. El fet és que quan ja estàvem encaminats per arribar-hi vam veure que no tindríem prou dies per disfrutar-ho així que ho hem posat a la llista de llocs pendents per visitar (que està més plena del què ens pensàvem ;))
-
El nord d’Argentina, l’altra cara de la moneda
Volíem canviar una mica de paisatges, començàvem a estar saturats de tantes muntanyes i llacs, i des de San Martín de Los Andes vam començar la ruta cap al nord, nord… A diferència de la nostra idea de nord, aquí tot és molt càlid, quasi desèrtic i extens. En aquest tram del viatge hem anat canviat de plans contínuament però al final han resultat més atractius del què ens esperàvem. Des d’un tast de vins locals, coneixent una mica de família Granados a San Rafael, un carnaval local amb manifestació inclosa i una passejada per la lluna.
-
Fem un mar i muntanya a la Patagònia central
Vam sortir de la baixa Patagònia per anar a buscar la costa atlàntica, a Puerto Madryn com a base per a fer excursions per la regió i canviar una mica de paisatge.
-
4 mesos viatjant. Què portem a les motxilles?
Potser us heu preguntat què portem a les motxilles? Avui fa 4 mesos que vam sortir de casa a Taiwan i per celebrar-ho us expliquem el secret! Aquest article també pot ajudar a aquells que estigueu pensant fer un viatge llarg en el futur.
-
La Patagònia: impossible de fotografiar
Buenos Aires ens va agradar molt però Argentina és un país gegant i volem explorar-ho amb una mica de profunditat. Vam volar fins a El Calafate a la Patagònia Argentina i des d’allà anirem remuntant amunt en bus en les pròximes setmanes. Hem decidit NO arribar-nos fins a Usuhaia, la ciutat més austral del planeta, ja que complicava i encaria força la remuntada.
-
Carretera i manta per Nova Zelanda (I)
El dia 2 de gener vam sortir de Sydney cap a Christchurch (Nova Zelanda). El país es ven molt bé com a destinació turística i això ens feia temer que tot plegat fos exagerat. Hem preparat la ruta amb l’ajuda d’amics que han estat a Nova Zelanda fa poc temps: Xavi/Pili, Brendan/Jorgina, Manel Moreno i consells d’altres viatgers que hem trobat pel camí.
You May Also Like
Carretera i manta per Nova Zelanda (i II)
