Si Argentina ens semblava gran, Brasil ho és més. Així, vam trair (un altre cop!) una mica l’esperit manman i vam agafar un avió des de Foz d’Iguazú per poder arribar a temps a Recife i passar el Carnaval amb l’Aline (compaña del màster a Barcelona).

Només aterrar a l’aeroport de Recife ja ens esperava un Bloco per animar a la gent i donar la benvinguda al carnaval d’aquesta ciutat. Sabíem que el carnaval és important pels brasilers… però aquesta festa és realment tota una institució i pot arribar a paralitzar el país.

Aquests dies han estat unes vacances dins el viatge. Els hem passat amb l’Aline (amb un embràs de 8 mesos) i l’Antonio que ens han passejat per tot arreu (no hem hagut de pensar gaire que fer, on anar, etc.), i la seva família que ens ha acollit com uns membres més, tant a Recife com a la casa de la platja a Tamandaré. Moltes gràcies de tot cor!

Tot i haver vist només una petita part, ja podem dir que Brasil és una barreja de gent, tradicions, paisatges, músiques, menjars i begudes… que enamora els sentits.

Recife

Recife és la capital de l’estat de Pernambuco i des de Buenos Aires que no vèiem una ciutat tan gran i amb tanta gent. Degut al Carnaval es fa difícil visitar els punts turístics i a més vam tenir uns quants dies plujosos tot just arribar. Però val la pena passejar per algun tram dels 6 o 7 km de la platja de Boa Viagem, amb els seus edificis de 10 o 20 plates a primera línia de mar o intentar veure algun tauró que es passeja per la costa (no es permet el bany en aquesta platja, tot i que n’hi ha que s’hi atreveixen).
I el casc antic també té el seu encant amb infinitat de ponts i canals, res a veure amb la resta de la ciutat, amb els seus edificis i esglèsies d’estil colonial amb un aire decadent (o brut en algun cas). La veritat és que no vam visitar gran cosa però vam disfrutar de la companyia i dels menjars (i begudes com la cachaça [pitú]) casolans i locals que vam tastar.

També vam poder quedar amb l’Aleks, un altre company brasiler del màster que havia vingut per les festes i que ens va guiar pel centre, tant de dia com de nit amb els concerts (semblava el BAM de la Merçè, però amb molta promoció dels artistes del Brasil)

Carnaval

Quan pensem en el carnaval de Brazil tots pensem ens les escoles de samba, disfresses espectaculars i les brasileres remenant el cul. Doncs hi ha molt més. Aquests dies hem après només una petita part de les diferents i diverses celebracions que hi ha per tot el país.
A Recife cada any el Carnaval fa un homenatge a un parell d’artistes locals, aquest any eren Alceu Valença i José Cláudio.
La figura del “Galho” (gall) és l’emblema del carnaval a Recife i s’aixeca una figura d’uns 15-20 metres d’alçada que està present durant tots els dies. El primer dia ofical (hi ha celebracions que comencen un mes abans) de les festes hi ha el Galho da Madrugada (la “madrugada” arrenca a les 9 o 10 del matí), quan la gent surt a passejar i ballar, amb disfressa o sense, pels carrers del centre al ritme dels blocos.
El bloco és una associació normalment formada per un grup de músics que van desfilant i animant la gent pel carrer i tenen alguna figura que els representa, algun animal o un gegant.Alguns blocos porten ja 100 anys de carnavals! Nosaltres en vam seguir alguns al ritme de frevo, la música d’aquesta regió que se sentia per tot arreu, molt més que la samba.
Hem entrenat les nostres caderes i quan sentíem música ja començàvem a ballar, però val a dir que no hi ha res a fer al costar dels brasilers, aquesta gent neix amb el ritme a la sang!

I l’Antonio també ens va ensenyar el Carnaval d’Olinda, que és considerat el Carnaval més tradicional del Brasil (i fins a cert punt el més pròxim a les celebracions a Catalunya). Olinda és una bonica ciutat al costat de Recife coneguda per les seves cases colonials i plenes de colors. La nostra va ser una visita alternativa de la ciutat, al ritme de frevo, pujant i baixant els seus carrers inclinats plens de gent i de tant en tant una mica passats per aigua. La festa arrenca al matí i dura tot el dia (i alguns continuen tota la nit també).

Platges del sud de Pernambuco

Per descansar una mica de tanta festa, fent base a la casa familiar a Tamandaré, ens van portar a visitar les platges de la zona, com si haguessim anat a la Costa Brava des de Barcelona.
La més coneguda és Puerto Galinhas, poblet turístics de platja on només vam veure la platja (MOLT plena de gent) i vam fer un gelat. Aquests dies de festa els brasilers també aprofitent per anar a la platja i hi havia gent i cues allà on anàvem. Vam donar una segona oportunitat al tema platges visitant Marcaípe, més tranquil i on vam poder fer un bany entre el mar i el riu, tot probant els crancs de la zona mentre puja la marea i les taules queden al mig del riu.
L’endemà volíem anar a Praia dos Carneiros i, evidentment, tot estava ple però vam anar a parar al final de les platges on es podia agafar un barco que et feia el passeig per totes la zona amb parades incloses. Tot plegat bastant turístic i feia una mica de por al veure tantíssimes barques, fins i tot alguna de dos pisos, però va ser divertit i sobretot curiós veure els xiringuitos que munten a qualsevol lloc per vendre ja sigui una caipirinha o una feijoada :)
Als pobles de platja també es respirava aires de carnaval però amb un altre estil, una barreja de fira de poble amb botellón al párquing. Els blocos eren més petits i locals i sobretot molts nens i jovent, a la nit la mitjana d’edat era de 16 anys! I el què ens va sorprendre més, el 80% dels cotxes portava un soundsystem al malater del cotxe que ressonava fins a l’altra punta del poble. Un sistema senzill de portar la festa allà on siguis.