Per primer cop durant el viatge ens hem sentit com a casa. Vam deixar enrere Nova Zelanda i Àsia-Pacífic per volar fins a Santiago de Chile i després cap a Buenos Aires, la captial Argentina.


El vol a través del pacífic és un vol curiós: l’avió aterra al destí abans de l’hora d’enlairament a l’origen. Vam sortir el dia 19/01/12 a les 16:10 d’Auckland i, després de 11 hores i mitja de vol, vam aterrar a les 11:40 del matí del mateix dia a Santiago de Chile. Això va generar un dia moooolt llarg i una mica de problemes de son i ajustament d’horari. La dura vida del viatger transoceànic :)

Gràcies a la Claudia, una amiga de Taiwan, i la seva mare, tot ha resultat més fàcil de portar i ens hem sentit com a casa amb elles, tot i estar situats al bell mig del barri xinès de Buenos Aires. Ha estat curiós veure la barreja d’argentins, taiwanesos i xinesos i com tots plegats celebraven l’any nou xinès que tot just ha coincidit amb la nostra visita.

Només arribar, l’entrada cap a la ciutat ens va recordat molt als afores de Barcelona. Entre busos i trens, per arribar al centre estàvem sorpresos de les similituds de Buenos Aires amb Madrid o Barcelona, o ens alguns llocs inclús a París o parts d’Itàlia. La resta de dies vam seguir veient coses que ens resultaven molt familiars.

Com que teníem pocs dies i tampoc és una ciutat amb grans atractius turístics, ens hem dedicat a passejar per quasi tots els seus barris (recomanen San Telmo i Palermo sobretot), veure les icones del pais (Messi, Mafalda, Evita, Gardel, tango, etc.) i fer vida amb la gent local, menjant i bebent en tot moment. També vam fer una mica el cultureta anant a al Bar Orsai, que vam conèixer a travès d’aquesta xerrada del TED (molt interessant i divertida). Així hem pogut degustar, cafès i cerveses, parrillades, empanades, gelats i el famós alfajor (com un polvorone però amb dulce de leche). Hem sembla que ja hem recuperat algun quilet :)

Tot i ser vacances d’estiu i que molts argentins de la capital estan de vacances, l’estil de vida ens ha semblat molt semblant al dels europeus del sur. Fins ara era impossible anar a sopar a les deu de la nit o trobar gent pel carrer desprès de mitjanit. Fins i tot ens ha sobtat les grans racions de menjar i l’estona que pots passar a taula tot dinant o sopant. Hàbits que ja havíem perdut després de Taiwan i durant el viatge pel sud-est asiàtic i països anglosaxons.

Hem aprofitat per veure al Pablo, un uruguaià afincant a Buenos Aires des de fa molts anys i amb qui l’Albert havia treballat fa un temps. També li volem donar les gràcies per l’agradable acollida.

Com alguns sabeu, l’Albert està posat en temes de consum col·laboratiu i a Argentina és un tema que també està agafant volada. Va reunir-se amb un noi i una noia que havia contactat per internet per conèixer més els projectes que hi ha en marxa a Argentina. Estaven tan estusiamats en la reunió que no van fer-se ni una foto!

I com que l’any nou xinès són com les vacances de Nadal per a nosaltres, els taiwanesos i xinesos no podien estar-se de celebrar-ho. En aquest cas però, els dinars familiars es substitueixen per estancs al carrer i firetes per fer negoci aprofitant l’ocasió… ja sabem l’ull que tenen els xinesos pels negocis! De manera que tot plegat semblava més una fira pels turistes i argentins curiosos per veure una mica de prop la comunitat xinesa de la ciutat.

Bon any nou del Drac!!