Havíem de tornar la furgoneta a Auckland (al nord de l’illa nord) el dia 17, així que calia anar fent via cap amunt visitant la part nord de l’illa sud i les coses més recomendades de l’illa nord. El cert és que aquesta segona part del viatge, a part dels múltiples escenaris neozelandesos, hem de destacar les visites als “catalans internacionals” que hem fet a l’illa nord.

The journey is the destination

Hi ha una dita anglesa sobre viatges que diu “the journey is the destination” (el camí és la destinació [del viatge]). Enlloc això és més cert que a Nova Zelanda i hem seguit amb la furgoneta donant voltes pels paratges impressionants que ofereix aquest país.

• Hem fet 4200km en 14 dies (300km al dia de mitja). Aquí teniu un mapa sencer de tota la volta.



• Un únic incident destacable: una de les rodes de davant va quedar atrapada en el fang en un càmping al costat d’un llac, però un 4×4 ens va treure d’allà. Vam estar de sort.
• Hem vist molts animals morts a la carretera (hi ha una foto i tot). Nosaltres creiem que només hem matat 2 ocellets. El que si hem matat són molts mosquits/libelules que s’han aixafat al vidre de davant.

Al nord de l’illa sud

Des de la gelera Fox vam seguir cap amunt fins arribar a Nelson. De camí vam parar a les roques “pankakes”, peculiars per la seva forma.

La zona deNelson i Abel Tasman és la que rep més hores de sol i disfruta del millor clima de tot Nova Zelanda… menys els dies que hi vam ser nosaltres!!! Volíem anar a caminar pel parc natural però no tenia massa sentit fer-ho amb el mal temps (mireu les fotos). Vam decidir passar-nos a la visita de granges i vinyes. Vist el panorama i la previsió de temps (més vent i més tempestes), vam anar cap a Picton per agafar el ferry cap a l’illa nord.

El ferry a Wellington

Per anar entre illes el millor és agafar un ferry. Hi ha un parell de companyies que ofereixen un servei similar. La nostra companyia de la campervan té tractes amb la Interislander que sembla la més popular. Són 3 hores i poc en ferry per uns paissatges molt macos (els Sounds de la zona de Marlborough). A l’estret feia MOLT de vent i el ferry anava una mica inclinat i tot, però tot plegat no es movia massa.

Wellignton és la capital de Nova Zelanda, tot i que la majoria de la gent pensa que és Auckland. Només vam fer parada al museu “Te Papa” (molt recomanable).

De pujada el temps era una bogeria amb estones de sol, molt vent, molta pluja, etc… en pocs minuts.

Palmerston North

No teníem la ruta gaire clara, així que uns amics del meu cosí (hola Enric!) van ser l’excusa perfecte per parar a Palmerston North. La família Álvarez-Camps ens van acollir i vam tenir un moment català enmig de tants kiwis. Sempre va bé una mica de pa amb tomàquet quan estàs lluny de casa :)

Rotorua

La principal atracció turística a l’illa nord és Rotorua, àrea volcànica i de zones termals a més de la cultura maori. La ciutat en si és força decepcionant i està orientada a que els turistes vagin als diversos espectacles i/o parcs temàtics a gastar-se els diners. Nosaltres ens vam limitar a visitar el parc de Waimangu, una piscina de fang prop d’allà i les coses gratuïtes a la ciutat de Rotorua.

Mount Doom: Tongariro Crossing

No volíem marxar de Nova Zelanda sense fer una caminada (ells en diuen “tramping”) una mica important. Ens havien recomenat la Tongariro Crossing com una de les millors coses a fer a l’illa nord per poder passejar en una zona volcànica. Després de buscar un dia on la previsió del temps no era massa dolenta ens vam animar. Són 20km que es fan en unes 6 hores i atravessen paisatges molt variats i impressionants… sempre que no estiguis a dintre un núvol, amb vents de 40-50 km/h i plovent! A les fotos no s’observa la duresa de l’experiència (en part perquè feia fred per treure la càmera i fer fotos). Per mi va ser una de les pitjors experiències del viatge, amb un atac de pànic inclòs (fred, males condicions i mal equipada) que va acabar amb plorera i riure a l’hora…
Si voleu fer l’excursió, assegure-vos 3 cops de les condicions climatològiques!!

En aquestes muntanyes és on el Peter Jackson va ubicar el “Mount Doom” a la pel·lícula de “El Senyor dels Anells”. Li donem TOTA la raó!

Auckland

I aquí acaben les nostres voltes per Nova Zelanda. A Auckland vam deixar la furgoneta amb una mica de pena, ja que ha estat el més semblant a una casa que hem tingut durant més de 100 dies de viatge.

Per descansar una mica, ens hem limitat a disfrutar de l’acollida d’uns amics, l’Anna Jover (de TV Mataró i TV3) i l’Steve, i fer una visita breu al centre de la ciutat. Novament ens hem sentit com a casa amb una parella catalano-kiwi i xerrant una mica més de català. Sempre fa il·lusió trobar-te amb amics a l’altra punta de món… qui ho hagués dit! ;)