El dia 2 de gener vam sortir de Sydney cap a Christchurch (Nova Zelanda). El país es ven molt bé com a destinació turística i això ens feia temer que tot plegat fos exagerat. Hem preparat la ruta amb l’ajuda d’amics que han estat a Nova Zelanda fa poc temps: Xavi/Pili, Brendan/Jorgina, Manel Moreno i consells d’altres viatgers que hem trobat pel camí.

Per recórrer el país hem decidit motoritzar el cargolet i hem llogat una campervan (furgoneta/caravana), la Dart 2 amb l’empresa Wilderness Motorhome. Tot i que no som fans del tema càmpings, la “campervan” està molt bé i és com un piset d’IKEA amb rodes.

Hi ha opcions més barates per viatjar però la campervan ens permet fer “free camping” (parar més o menys on vols i passar la nit) i cuinar-nos tots els àpats. És un luxe llevar-se amb la platja o un llac a la finestra i unes vaques o ovelles (n’hi ha 40 milions a Nova Zelanada!!). El país està molt preparat per aquest tipus de turisme i és una opció que escull molta gent i hem vist caravanes de tot tipus. Conduir per l’esquerra ha resultat menys complicat de l’esperat, suposem que és perquè no hem conduit gaire per la dreta els últims anys :)

Nova Zelanda té una escala més reduïda que Austràlia i ajuda a tenir una sensació d’haver conegut el país millor. Els paisatges són BRUTALS i el més curiós és que recorden paisatges d’altres llocs (Suïssa, Andorra, Escandinàvia, l’Empordà, La Cerdanya, La costa Amalfitana (Italia), Castella La Manxa, Taiwan, etc.) … tot en “poques” hores de cotxe.

Aquí també promouen la seva fauna local (l’ocell Kiwi, els pingüins, foques, ovelles, vaques, etc.) … tot plegat més simpàtic i menys letal que els animals d’Austràlia.

Christchurch i la costa est

L’endemà d’arribar vam recollir la campervan, vam carregar menjar al super i ja estàvem llestos per començar!

La primera parada va ser al centre de Christchurch. Per si no ho recordeu, al febrer del 2011 van patir un terratrèmol força greu (escala 6.3). Les destrosses van ser importants ja que Chirstchurch està construit sobre un antic aiguamoll. Per rematar-ho pocs dies abans del Nadal 2011 van tenir un altre terratrèmolt fort (5.8 i 6.0) i el dia abans que arribéssim en van tenir 5 o 6 de petita magnitud. Nos us vam dir res per no alarmar a ningú :)

La zona centre està vallada i no es pot visitar. Han construit un “centre comercial” temporal a base de containers i la veritat és que ha quedat la mar de mono.

La primera visita va ser a Timaru, on viuen els pares del Brendan. Ens vam acollir i alimentar durant un parell d’hores. Vam aprendre més sobre Nova Zelanda i ens van donar els últims consells pel viatge.

Vam continuar fins una mica passat Oamaru  i vam inaugurar el “free camping” aparcant la furgo al costat del mar :)

L’endemà vam arrribar-nos als Moeraki Boulders i vam fer una parada ràpida a Oamaru (no vam veure els pingüins ja que arriben a la tarda i nosaltres hi vam ser al migdia)

Llacs i més llacs

El centre i sud de l’illa sud de Nova Zelanda està ple de llacs (i més llacs) i boscos (i més boscos). Hem visitat els més coneguts i algun una mica més fora del circuit,  però tots amb el seu encant particular ja sigui pel color o per les vistes. Val la penar anar-hi ben d’hora al matí o ben tard al capvespre per tenir l’aigua tranquil·la per un millor efecte mirall.

Queenstown

Queenstown és la capital dels esports d’aventura i està al costat del llac Wakatipu, el més llarg de Nova Zelanda. El dia era espectacular i vam pujar amb la gondola a dalt de la mutanya per tenir un bon pla general. Vam anar a menjar una hamburgesa al Ferburger (la millor hamburguesa del món??)

Zona del fiords: Milford Sounds

De Queenstown ens vam arribar a l’atracció turístca #1 a la zona dels fiords, Milford Sounds. Per arribar-hi cal seguir una carretera molt escènica i on cal passar pel tunel Homer (d’una sola direcció amb semàfors per regular el trànsit cada 15 minuts). Milford Sounds recorda molt els fiords de Noruega. Molta gent arriba per anar a fer una caminada de 3 o 4 dies per la regió … però nosaltres ens vam limitar a fer un petit “creuer” pel fiord.

Wanaka

Per trencar el llarg viatge entre Milford Sounds i la gelera Fox vam fer una parada a Wanaka (amb el seu llac, clar).  El més curiós d’aquest poblet és el Stuart Landsborough’s Puzzling World on vam anar a trencar-nos el cap una estona.

La gelera de Fox

Un altre dels “must do” a Nova Zelanda és anar a passejar a una de les geleres de la costa oest. Hi ha la gelera Fox i la gelera Franz Josef. Nosaltres ens vam decantar per la primera (més barata i amb menys gent) tot i que la majoria de gent ens havia recomenat anar a la Franz Josef.

La nit la vam passar  a la Gillespies Beach a uns 20 km de la gelera. Va ser un descobriment inesperat i vam tenir una nit perfecte: mar, muntanya, posta de sol, lluna plena, cap núvol i gratis! :) … una de les nits més màgiques de tot el viatge ManMan

Si podeu fer un cop d’ull a aquesta foto de 360 graus.

I l’endemà cap a la gelera Fox. Tot i ser època de pluges a una de les zones més plugoses de Nova Zelanda vam tenir un matí perfecte! Ja que aquest any no anirem a esquiar (snif…) almenys hem anat a passejar pel gel durant tot un dia (recomenable fer l’excursió de tot el dia i no la de mig dia)

… i seguim cap al nord!