Volcans i carreteres infinites

Volcans i carreteres infinites

Desembre 5, 2011  |  Indonèsia  |  , ,

Acabant de recuperar-nos i per escapar de la mala sort que ens perseguia a Yogya, vam decidir agafar un paquet turístic que ens permetria visitar els volcans de la zona amb transport i allotjament inclòs. Per moure’t en transport públic s’ha de regatejar sempre i saber molt bé on vols anar perquè no t’estafin i per no acabar en algun poble perdut. Com que no teníem gaires energies per fer tot això, a l’oficina de turisme de Yogya vam reservar un tour de tres dies i dues nits que ens portaria fins a la següent illa, Bali.

La primera destinació era el Mont Bromo, un dels volcans més populars de l’est de Java i encara actiu. Per arribar-hi vam haver de passar unes 12 hores de mini-bus travessant quasi mitja illa. Ens dóna la sensació que a Indonèsia només hi ha una carretera infinita que passa per tot arreu, poble rere poble o ciutat, i el paisatge sembla que no canvï. I com a tot el país, el trànsit de cotxes, motos i camions que encara fa més llarg el trajecte. El millor que es podia fer era dormir.

Per visitar el volcà s’ha de fer nit al poble més poper, Cemoro Lawang, on vam poder dormir unes quantes horetes abans de llevar-nos a les 3:30 del matí(!!!) i veure sortir el sol des d’un mirador. La veritat és que l’esforç va valer la pena per poder passejar per la zona volcànica durant tot el matí. Mireu les fotos per saber de què parlem :)

Pla de viatge
No estàvem sols del tot
Pilar de bon matí
El Bromo al fons quan es van aixecar els núvols
Anem cap al cràter
La pujadeta que ens espera
Paradetes a tot arreu
Impressionants vistes des de dalt
Pulpito @ Mount Bromo  (Indonèsia)
Es pot donar la volta al cràter en uns 45 minuts
Sembla de la Guerra de les Galàxies
Feliç cap avall :)
L'Albert camina de tornada cap a l'hotel (1 horeta)
Marxem cap a Ijen!

I seguint un ritme no gaire “manman”, vam tornar a agafar el bus per anar més cap a l’est, a Probbolingo, base per anar al cràter d’Ijen, conegut bàsicament per l’extracció de sofre i les vistes impressionants d’un llac turquesa d’aigües àcides.

Com que sabíem que l’endemà seria un dia complicat ens vam relaxar una mica amb la gent del tour (un suís, parella holandesa, 2 noies angleses, una mexicana i 2 basques)

Aquesta vegada l’excursió va implicar més esforç físic (caminant uns 3km amunt, amunt!), però veient els 80kg de sulfur que carregaven els obrers no hi ha queixa que valgui!

En el camí que puja fins el cràter et vas trobant els treballadors que et van explicant una mica la seva feina i t’intenten fer una mica de guia per baixar-te fins abaix de tot del cràter (“teòricament” prohibit pels turistes).
Com que “no vam veure” el senyal, nosaltres vam seguir fins avall a l’infern. El cràter no para de treure fum i la muntanya queda mig tenyida de groc que contrasta amb el color blau turquesa del llac (1km de perímetre i 200m de profunditat… tot i que l’aigua està calententa millor no banyar-s’hi!).

Un paisatge curiós i impressionant a l’hora que ens va deixar a tots captivats. Si per nosaltres va ser dur, penseu ens els treballador que fan els viatge 2 cops al dia, carregant 80 kg a l’esquena, i que només cobren 600 rupies al kilo, això vol dir menys de 10€ al dia.

Pla de viatge
3KM fins a dalt
Zona de repòs abans de baixar al cràter
Enboirat quan vam arribar
Els turistes no poden baixar (però tots ho fan)
Pulpito @ Ijen (Indonèsia)
Sofre
Baixant tot xino xano cap a l'infern de sofre
Turistes a tot arreu :) ... vam trobar un noi català aquí al mig
Foto pel menjador de casa
Pulpito @ Ijen (Indonèsia)
Quan es girava el vent l'aire es feia irrespirable
Panoràmica del llac (àcid)
Pesa molt
Paperera feta amb un pneumàtic reciclat

I per acabar d’esgotar-nos, tornem cap al bus per arribar a la tarda a Bali, potser una de les destinacions turístiques més conegudes i sobretot més popular d’Indonèsia per les seves platges. Per cert, la roba encara ens fa (molta) pudor de la visita al cràter!

EXTRA: De la poca TV que hem vist a Indonèsia ens ha fet molta gràcia aquest anunci d’internet amb el “liberation dance” on es pot veure que els indonesis són uns catxondos. En podeu veure altres versions a la plana YouTube de l’empresa.


5 Comments


  1. Si amb tant de sofre no heu quedat definitivament desinfectats, no crec que ho aconseguiu en lloc més. Impressionant tot plegat.

  2. Meravellós!! el volcà i les aigües sulfuroses. Aquesta gent es veu molt divertida amb els anuncis. Poteu-me una mica de lava i sofre si encara hi sou a temps!!

  3. brrrrr, quines imatges!
    feu delir dia sí dia també…

  4. quin morro que teniu!! vosaltres ben equipats i protegint-vos la respiració amb el mocador, i el pobre pulpito… a veure si us agafarà algun mal estrany! cuideu-lo, eh! ;b