Luang Prabang, la capital colonial

Luang Prabang, la capital colonial

Octubre 29, 2011  |  Laos, Multiplay  | 

Després de la tranquil·litat del nord hem arribat a l’antiga capital, Luang Prabang, on els francesos van deixar la seva emprenta. La ciutat és molt bonica, han sabut conservar-la i treure’n tot el suc, sobretot perquè va ser declarada patrimoni de la humanitat per part de l’UNESCO.

A l’arribar vam anar a veure la posta de sol des d’un turonet que permet veure el riu Mekong i el riu Namkhan que envolten bona part de la ciutat… molt maco però PLE PLE PLE PLE de “falangs” (turistes/blancs en idioma Lao). “Falang” deriva de “francès” segons ens van explicar.

Les cases colonials serveixen d’hotels i alguns bars a l’estil francés (serveixen cafés i croissants!), tot a l’estil d’èpoques passades amb tot el comfort d’ara: electricitat, internet i televisió.

Hem vist sobretot famílies i grups de jubilats, el què ens fa pensar en una recolonització de Laos per part del francesos. Molts cartells de projectes de desenvolupament, bancs i fins i tot correus estan escrits en francès…

També hi ha força americans… que són molt sorollosos i, en general, poc respectuosos amb la cultura local que requereix parlar fluixet i no ensenyar gaire carn (pit, cuixa, etc.). Alguns d’ells van embenats a les cames i/o braços, sembla que fer tubbing a Vang Vien quan van tot borratxos té les seves conseqüències. No pensem passar per Vang Vieng tot i que ens han dit que els voltants són molt macos per anar-hi en bici.

Luang Prabang viu pel i del turisme. No hem vist gaires laosians que visquin aquí i no es dediquin al turisme d’alguna manera o altre. Per primer cop a Laos ens hem sentit avassallats i una mica estafats pel negoci del turisme en algun moment.

Vista d'una part de Luang Prabang des del Phousi Hill
Tot mirant el riu Mekong
Posta de sol al riu Mekong
...amb una mica massa turistes!
Fotos, fotos, fotos! :)
Especialment pels americans
Esmorzar sandwich d'1€ (10.000 kips)
Encara es troba alguna bandera comunista per aquí
Hollywood boulevard :)
Snake whisky
Per ajudar a la igualtat de gènere
Cyber-pink
Fried banana
Roba dels monjos
Sticky rice!

Nosaltres, tot i que vam intentar escapar una mica dels tours i grups, vam acabar anant al mateixos llocs turístics (Must see! Must do!) de la zona: cascades i coves. Un dia vam llogar una moto i vam anar a visitar un parell de cascades, Tad Se i Kuang Si, on et pots fer un bany refrescant. Ho tenen tot molt ben muntat i s’hi poden fer tot tipus d’activitats, des de kayak pel riu, fins muntar en un elefant o tirar-te en tirolina… això si, cal passar per caixa per aparcar, entrar a les cascades, etc.

L’endemà vam anar a les coves de Pak Ou, al costat del riu Mekong i conegudes per la gran quantitat d’estatues de budes que hi ha dins. Tot i que és més curiós que espectacular, es pot disfrutar d’un trajecte pel Mekong amb barca i veure com els laosians veneren els seus budes amb aquesta mena de temple dins d’una cova.

Must See, Must Do!
En barqueta cap a les cascades de Tad Sae
Per a totes les edats
Banyito Albert
Banyito Anna
Banyito Pulpito! :)
No comment
L'altra cascada, Kuang Si
El que passa quan vols anar a dalt de la cascada
A dalt del salt d'aigua
Fent amics
En barca pel riu Mekong
Cova de Pak Ou
Molts i molts budes (alguns del segle XVIII)
Al fons de la cova

Una altra de les “activitats” que es pot fer a Luang Prabang és llevar-se ben d’hora al matí (a les 05:30am) per veure com els monjos budistes surten dels nombrosos temples per recollir les donacions de menjar que la gent els ofereix (sembla que no poden cuinar). Tot i ser una cerimònia ha acabat sent una activitat turística on hi ha més estrangers que gent local i devota. Alguns turistes fins i tot paguen per tenir un lloc i donar menjar al monjos.

La majoria dels monjos són joves d’àrees rurals que decideixen, o les famílies els envien, fer-se monjos per poder tenir allotjament i educació. Molts d’ells aconsegueixen continuar els estudis i deixen els temples quan tenen uns 20 anys.

En certa manera ens recorda una mica a Bangkok (a molt petita escala) i potser, d’aquí uns anys això estarà encara més ple de tursites i semblarà un parc temàtic de temples budistes.

Wat Xieng Thong, temple kitsch
Gravats, força particulars dels temples a Laos
Passejada de monjos a la tarda (a les 5 han de ser al temple per pregar)
Una mica d'informació sempre va bé
Mix de tradició i atracció turística
Els monjos recullen menjar de bon matí

Multiplay a Luang Prabang

Vam tenir la sort de trobar-nos amb una noia catalana (Anna) a la barca de baixada cap a Luang Prabang. Ella hi havia passat 20 dies (és una ciutat que enganxa!) i ens va recomenar on allotjar-nos per uns 4€ la nit. També coneixia a monjos i gràcies a això vam poder fer-los una petita projecció de “Chicken Run” que va funcionar força bé.

El taronja és el color de moda a Luang Prabang
Al final de veure Chicken Run (per practicar anglès)

Per acabar ens vam apuntar ambl’Anna i l’Humberto (un mexicà) a fer una cervesa amb el Tiki, un ex-monjo que ara esta estudiant dret i treballant a una agència de viatges. Va ser interessant xerrar amb un noi d’una tribu de la regió que va ser enviat a un temple de Luang Prabang com a monjo. La vida fora del temple és molt complicada diu! :)


1 Comment


  1. :D I am here.