Vam deixar les muntanyes fa tres dies per comencar a baixar cap al sud. Tot i que les distàncies no són enormes a l’anar amb barca cal fer nit a algun lloc. Ens va tocar repetir nit a Muang Khua on ja havíem parat a l’arribar de Vietnam.

Com que vam sentir històries d’altres viatgers sobre els autobusos i les carreteres en mal estat, vam decidir continuar el trajecte en barca riu avall. I vam escollir bé. A mida que baixes pel riu Ou, o NamOu, el paisatge és encara més impressionant. La destinació recomenada és Nong Kiau, un poble amb encant, diuen, al costat del riu, però nosaltres ens vam quedar a Muang Ngoi Neua, un mica més amunt.

En principi ens hi havíem de quedar un dia però només arribar ja vam decidir quedar-nos-hi una nit més. El poble és un carrer principal amb botiguetes i restaurants que en poc temps ha estat, literalment, invadit per les guesthouses i els turistes. Està ple de bungalows i hotelets de tots els gustos, però encara es respira molta calma i el lloc val molt la pena (almenys quan no totes les guesthouses estan plenes). Riu, muntanyes, mini-platgeta… i coves, arrossals i altres pobles per visitar si t’endinses pels camins.

El què és comú en tots els pobles que hem pogut visitar fins ara és la gran quantitat de nens que hi ha a tot arreu. És divertit veure’ls jugar sempre al carrer o a la vora del riu.

Només arribar vam anar a visitar la petita cova de Tam Khan i el poble Ban Na, molt rural, semblant als pobles perduts a les muntanyes de Phongsaly. En aquesta zona encara hi ha restes de bombes que els Estats Units van tirar durant la Guerra del Vietnam. Una organització local s’encarrega de detectar-les i desactivar-les, és a dir, que de tant en tant se senten algunes explosions que al principi ens pensàvem que eren per les obres a les carreteres.

I el segon dia… a descansar :)

Molts d’aquests pobles al costat del riu no tenen electricitat durant el dia i tenen generadors al vespre de 6 a 10 de la nit. Així doncs, ens hem acostumat a anar a dormir ben d’hora, cap a les 9, i llevar-nos amb els galls cap a quarts de 7. Tampoc tenen internet, el què permet desconnectar completament… a l’Albert li ha costat més això, però jo encantada! :)