Venint de la Xina vam arribar directes a Hanoi, la capital del nord de Vietnam. Com ja vam dir, vam arribar tant d’hora al matí, sense hotel ni res, que un amic del company de compartiment del tren ens va deixar amb el cotxe al barri antic (Old Quarter) on hi ha un llac, molt concorregut a primera hora del matí amb tot de gent fent esport. Un cop instal·lats a l’hostal (en una zona plena de motxillers) vam anar a fer un bon esmorzar i disfrutar del bon cafè del país.

Vietnam, així com Tailàndia, sembla una destinació predilecta per aquells que volen tenir una primera experiència per Àsia. Està tot molt preparat pel turisme. Llegint alguna guia i articles varis, tots avisaven dels perills del turistes i alertaven de la quantitat d’estafes que pateixen els turistes. No sabem si perquè ja anàvem previnguts, o perquè venint de Barcelona estem curats d’espants, no ens ha semblat tant greu la cosa… O potser és perquè ens hem quedat a Hanoi!

Hanoi és molt diferent de les ciutats xines, tot i tenir 6 milions d’habitants no hi ha grans gratacels (almenys la part que hem vist nosaltres) i té un aire antic. Els què més ens ha cridat l’atenció d’aquesta ciutat d’herència multicultural és la vida que hi ha al carrer. Els comerços, els restaurants i la vida social es pot veure al mateix carrer, als parcs i en qualsevol espai públic, cosa del comunisme? En tot cas, dóna gust viure en aquest ambient.

Així, hem disfrutat, com la gent local, de menjar en restaurants a peu de carrer, prendre un cafè en una terraceta davant del llac o veure la gent fent esport en qualsevol espai obert. I veient tot això ens hem preguntat… perquè tot l’oci que hi ha a Espanya és pagant, quan la gent aquí difruta sense gastar ni un dong?! (moneda vietnamita)… per pensar-hi una estona.

A través del Couchsurfing vam contactar amb el Tim Rann, un americà que desrprés de passar 4 anys a Cambodja ara porta 1 any a Hanoi. Vam anar a fer un beure amb ell i un Couchsurfero alemany que estava a casa seva aquests dies. Molt recomenable relaxar-se fent un tè amb llimona (i menjant pipes) i fer una bia hoi (cervesa barata).

L’endemà vam dinar amb l’Emily (una amiga d’una amiga de Taiwan) que ens va portar una mica al sud del “West Lake” en una zona menys turística i molt agradable per passejar. Ella també ens va ajudar a obtenir tota la informació per anar cap a Laos sense entrebancs (esperem :))

Sempre és recomenable xerrar amb gent que viu a la ciutat per entendre millor la ciutat i el país. Pels comentaris del Tim i l’Emily, sembla que la corrupció està a l’ordre del dia però ampliament acceptada… una mica trist.

Com a la Xina el comunisme no es veu gaire per enlloc, només quatre posters de propaganda i alguna imatge de Ho Chi Minh (pare de la pàtria a Vietnam) i Lenin. Hi ha certa censura a Internet i en els mitjans de comunicació però, ens ha semblat, menys que a la Xina.

També ens ha fet molta gràcia l’ús creatiu que en fan de les MOLTES motos. Tot i que a Taiwan havíem vist de tot però els vietnamites encara aprofiten més fins l’últim centímetre de la moto. Ja sigui per fer una moto taxi (que vam provar els dos + el conductor); per fer de botiga ambulant, o per transportar la família sencera! En alguns moments ens han recordat fins i tot als italians amb els seus “looks” d’ulleres de sol gegants i conduint les seves Vespes :)

I com tot, els plans poden canviar… Desprès de rumiar-hi molt i tenir moltes coses en compte, hem anat descartant les dues coses que es solen visitar al nord de Vietnam: Halong Bay, a la costa, ja ho vam descartar per la seva similitud amb les muntanyes de Guilin i per la gran, ENORME quantitat de turístes. El què ha costat més ha estat decidir-nos per Sapa, la regió nord-oest on encara hi viuen indígenes. La zona resulta atractiva per les tribus i els paissatges també amb terraces d’arròs i muntanyes, semblant a Dazhai d’on just acabàvem d’arribar. Per poder tenir més temps a les properes destinacions i per evitar ordes de turístes, finalment hem decidit anar directes cap a Laos, país que tenim moltes ganes de conèixer i explorar i sembla més ajustat a la idea ManMan.

Per nosaltres Hanoi ha estat una parada de cap de setmana per recarregar piles, probablement ens hem perdut part del que la ciutat i Vietnam poden oferir… potser haurem de tornar algun dia :)

Per acabar una petita exhibició d’equilibrismes amb la pilota al Parc Lenin.