Com ja hem comentat que Bolívia és un país molt divers i disposa d’un bon nombre de ruines i llocs emblemàtics relacionats amb les civilitzacions més antigues de sud-amèrica, els Tiwanakotas (i després els Inques).

Tiwanaku

Tiwanaku(o Tiahuanaco) fou el centre de la civilització Tiwanakota que va liderar la regió des del 1500 abans de Crist fins al 1200 després de Crist, només uns 300 anys abans de l’arribada dels espanyols.

Tiwanaku es visita com una excursió d’un dia des de La Paz. A la combi (la furgoneta plena de gent) d’anada cap allà vam coincidir amb un periodista de “El Diario” que ens va fer el camí més entretingut.

La veritat és que amb tota la importància històrica i el renom que té ens va decebre una mica. Probablement contractant un guia la visita hauria millorat una mica. En qualsevol cas, no deixem de recomenar-ho.

Copacabana i el llac Titicaca

Quan s’escolta Copacabana quasi tothom pensa en Brasil, però de fet Brasil va prendre el nom de la ciutat bolíviana a la vora del llac Titicaca.

El llac Titicaca és el segon llac més gran de sud-amèrica i és el llac de més alçada amb navegació comercial. Són 8.562 km² que comparteixen Bolívia i Perú.

Copacabana, a unes 3-4 hores de La Paz, és la ciutat on tots els turistes anem per accedir al llac. Pels bolivians Copacabana és també un centre de peregrinació. Per Setmana Santa una bona pila de gent va caminant des de La Paz fins a la Catedral de Copacabana (amb la Virgen de Copacabana dins) i també es fan processons a la ciutat. Aquests dies (sobretot divendres i dissabte) la ciutat es colapsa de gent i tot puja MOLT de preu. Nosaltres vam anar-hi just el Diumenge de Resurrecció quan la gent ja marxava de Copacabana i els preus tornaven a la normalitat, però encara vam ser a temps de veure una mica del caos del cap de setmana.

La primera tarda, després de pujar a “El Calvario” vam anar a recuperar forçes fent una birra. L’amo del local, Khala, va resultat ser de Menorca i afincat a Copacabana des de feia un temps.

Isla del Sol

La visita a la Isla del Sol (dins el llac Titicaca) és quasi obligatòria quan es visita Copacabana. És possible fer tota la visita en un sol dia però nosaltres vam decidir passar-hi una nit (a la part nord i menys explotada) i va ser un gran encert.

Dins la mitologia Inca, la Isla del Sol és on Viracocha (el Déu) va aparèixer a la terra per posar ordre i seny: “Hizo que el sol y la luna subieran a los cielos, creo las montañas, los ríos, los árboles y toda la naturaleza”. Amb la companyia d’un guia es pot visitar un petit museu i algunes ruines que tampoc aporten massa la veritat sigui dita.

Els habitants de l’Illa del Sol han posat “peatges” per tot arreu, cal pagar 10 Bolivians per accedir a la part nord, 5 més per la part centre (tot i que miren de cobrar-ne 15) i 5 més a la part sud. Tot plegat es fa una mica pesat. Sort que els paisatges s’ho valen!

L’illa, sense cotxes i molt tranquil·la, recorda una mica una illa grega o fins i tot Menorca, però cal recoradar que estem al mig d’un llac a 4000 metres d’alçada i per tant el bany serà MOLT fresquet. En un dels blogs que hem consultat durant el viatge vam veure que s’havien allotjat a La Sirena, una caseta sense aigua corrent ni llum en una cala solitària. Vam trobar a la senyora Rita (a la botiga) i l’Elvira (la seva germana) que ens van cobrar 80 bolivians (uns 9€) per passar-hi la nit. Tot i les poques comoditats va ser un luxe poder dormir allà.

L’endemà al matí vam fer caminant els 8 km del nord cap al sud (les pujades a 4000 metres cansen molt!!) i vam esperar el barco de tornada a Copacabana.

I amb això deixem enrere Bolívia… però crec que hi tornarem més aviat que tard ja que encara ens han quedat coses per veure :)