Després del donar voltes durant 4 dies ens hem pres els següents dies amb més calma. Voliem arribar a La Paz (la capital de Bolívia) però hem fet una parada intermitja a Cochabamba.

Cochabamba

El trajecte fins a Cochabamba va ser complicat amb el que vam caure rendits al hostel només arribar. Cochabamba és una ciutat de menys alçada, amb un clima més plàcid i un aire modern (sobretot als barris més pijos de la ciutat). Vam passejar sense massa ordre i només ens vam voler acostar al “mARTadero”, un antic matadero reconvertit en un “proyecto integral de desarrollo social a través del arte y la cultura”. Vam tenir la sort de topar-nos amb el director del projecte, el Fernando Garcia. Va néixer a Sevilla però ha viscut per diversos llocs del món i fa 15 anys que està a Bolívia i 6 amb el projecte del “mARTadero”. Ens va explicar com des d’aquest espai i a través de l’art estan intentant ajudar en molts dels problemes socials del barri. Es tracta d’una iniciativa quasi única en la seva concepció i que vam trobar molt interessant. Tenen força llaços amb tot llatino amèrica i també amb Espanya (i amb Mataró també). Doneu una volta per la web que és molt interessant.

La Paz

A La Paz hem tornat a guanyar alçada, ja que és la capital més alta del món. Els barris “baixos” están a 3.100 metres i la part alta a poc més de 4000 metres. L’aeroport està a la zona alta i és un dels més alts del món. Ens ha arribat a pedregar i tot.
No és la ciutat més atractiva del món però s’hi poden passar diversos dies disfrutant dels mercats (a tot arreu i a totes hores) i com a base per a fer activitats pel voltant. Hem estat per aquí el Diumenge de Rams i hem pogut veure a molta gent amb les palmes típiques d’aquests dies.

Baixant en bici per La Carretera de la Muerte
L’antic camí entre La Paz i la zona de Los Yungas és la famosa Carretera de la Muerte, seguiu el link per veure imatges de com era la circulació per aquesta carretera. Entre 100 i 200 persones perdien la vida cada any.

Ara el trànsit va per una carretera més moderna i segura. L’antiga carretera ha quedat com una atracció turística on s’organitzen baixades en bici tot terreny. L’Anna no es va animar però jo si que vaig fer els 40km de baixada (des de 4700 a 1300 metres d’alçada), tot una experiència. L’aventura també té els seus riscos i prop de 30 turistes han mort fent l’excursió en bici. El mateix dia que la vam fer nosaltres un canadenc (d’un altre grup) va caure uns 40 metres però en va sortir prou ben parat (segons ens van comentar). A Bolívia hem sobreviscut al “Tren de la Muerte” i a “La Carretera de la Muerte”

Cholitas Wrestling
Per acabar l’estada hem anat diumenge a la tarda a veure un espectacle de lluita lliure “professional”, les Cholitas Wrestling. La veritat és que el show no és res de l’altre món però els lluitadors i lluitadores hi posen totes les seves ganes i en alguns moments fan moviments ben complicats.
L’Anna es va indignar bastant només a l’entrar perquè pel sol fet de ser estranger et fan fer una cua diferent i, és clar, pagar una altra entrada. En molts llocs hem pagat una mica més per ser estrangers, però aquí el preu era quasi el triple i no tenies cap altra opció si volies veure l’espectacle. Gairebé la meitat dels asistents eren estrangers, i per nosaltres alguns també formàven part d’espectacle :)