Portem 9 dies de creuer i ja hem atravessat l’oceà Atlàntic! Hem tingut molta sort amb el temps i només hem tingut un dia de mar moguda (sense ser res exagerat). Hem arribat a Tenerife (diumenge) on ens hem pogut conectar i posar aquesta breu nota al blog.

Vam sortir de Puerto Rico just acabada una petita tempesta i poc després de que el Barça perdés contra el Madrid. Es feia estrany perquè ningú feia cas a la TV del bar excepte nosaltres. En el procés d’embarcament, apart de confiscar-nos la navalla suïssa fins que arribem a Barcelona…, ja vam veure clar que no hi havia més “motxillers” al barco i que la mitja d’edat era elevada.

Després d’una nit de navegació vam arribar a Saint Maarten (a la banda holandesa) o Saint Martin (a la banda francesa). Es una mini illa on teòricament hi ha bons preus per comprar joies, electrònica, alcohol, etc… nosaltres no vam comprar-hi res però si que vaig aprofitar per anar a tallar-me el cabell. L’illa de Saint Maarten viu principalment dels creuers que hi fan escala i el dia que nosaltres vam arribar hi havia 6 mega vaixells, calculem que entre 10.000-15.000 turistes ja que tots el vaixells tenien un tamany similar i amb nosaltres viatgen unes 2500 persones. L’altre curiositat de l’illa és que la pista de l’aeroport principal queda a tocar de platja i anar a veure com aterren els avions mentre et banyes al Carib és un passatemps divertit i popular.

Després d’aquesta paradeta ens hem passat 6 dies navegant per l’Atlàntic abord d’aquesta ciutat flotant i hem tingut temps de convertir-nos en expertos cruceristas.

Anar de creuer com a opció per descansar i desconectar és perfecte: no has de pensar res, el moviment del vaixell et fa dormir molta estona, et donen de menjar a totes hores, tens piscines i hamaques per prendre el sol, espectacles cada nit al teatre i internet costa US$ 0.65 al minut (uns 25-27 € la hora) cosa que ho fa inviable.

Com a manera de conèixer un pais/ciutat és força limitat. Sembla que l’interès principal dels que viatgen en creuer és comprar quan baixem a terra. També sembla que la manera aquesta de viatjar enganxa ja que hem trobat a molta gent que porta molts creuers acumulats i fins i tot gent que n’empalma: la setmana abans havien fet una volta pel Carib i ara tornen, o bé van cap al Mediterrani i la setmana vinent segueixen cap a Grècia/Turquia amb el mateix barco.

El Serenade of the Seas (el nom del barco) no es dels més grans ni els més moderns que que existeixen però hi ha de tot i més: casino, cine, minigolf, paret d’escala, 3 piscines, diversos menjadors, un teatre, gimnàs, diversos bars i una discoteca. Al menjador ens ha tocat una taula amb una parella de Puerto Rico, una altre parell de Mèxic i una mare+filla de Mèxic també, els 2 cambrers que tenim són de Goa (una ciutat del sud de l’India)

Hem tingut ja un parell de “nits de gala” on la gent s’ho pren força en sèrio. Nosaltres vam fer compres d’emergència a Puerto Rico per poder anar una mica més monos que durant la resta del viatge. Com a curiositat hem tingut nit de la “capitana” … ens condueix una noia noruega i es veu que és l’única dona que governa un creuer d’aquestes dimensions.

Amb unes fotos us en fareu una millor idea.

Ara farem parades més sovint (Càdiz, Gibraltar, Cartagena, Mallorca i Barcelona!). Fins aviat!