Corea del Nord (i III)North Korea (and III)

Aquest és el tercer i últim article dedicat a Corea del Nord. Podeu llegir també la primera i la segona part per tenir una visió completa.

«Great Leader» Kim Il Sung, «Dear Leader» Kim Jong Il i Kim Jong Suk

Un dels aspectes més particulars de la visita a la DPRK és veure de primera mà l’estimació al «Great Leader» Kim Il Sung i al «Dear Leader» Kim Jong Il per part del poble nord coreà.

Com que es pot trobar fàcilment a internet no us detallaré tota la vida dels dos homes, però una breu biografia per situar-vos:
– Kim Il Sung(1912-1994) és qui després d’emigrar a la Xina de ben petit va tornar a Corea per fer fora als Japonesos de Korea l’any 1945 amb un exèrcit de guerrilles. Va fundar els Workers Party of Korea el mateix any 45. Després va liderar l’exèrcit durant la guerra de Corea 5 anys més tard, del 1950 al 1953. (nota: la versió nord coreana no menciona la participació dels EEUU l’any 1945 amb les bombes nuclears al Japó, atribueix l’inici de la guerra de Corea als americans i omet la participació dels Xinesos a la guerra de Corea). Va morir als 82 anys d’un sobtat atac de cor i va ser nomenat president etern de Corea del Nord.
– Kim Jong Il (1942), segons la versió oficial, va neixer en una cabanya a les fredes muntanyes del nord. La seva mare, Kim Jong Suk, va morir l’any 1949 quan donava a llum a una criatura i es va convertir així en màrtir de la revolució i model de dona per als nord-coreans. Sempre segons la versió oficial, Kim Jong Il va ser educat pels militars com un soldat i es va involucrar en política des de ben jove. Des de meitats dels anys 60 ja va formar part del comitè central del partit. Com que Kim Il Sung és el president etern, a Kim Jong Il no se’l considera el president del pais.

El primer que cal veure és que la majoria d’imatges, estatues, frases pronunciades i pins són de Kim Il Sung. Kim Jong Il sembla ser que és més tímid i ha rebutjat en diverses ocasions la construció d’estatues seves. L’estimació cap als liders és l’estimació a una figura paterna i fins i tot tenen les seves propies varietats de flors, la Kimilsungia i la Kimjongilia.

Al cap de 5 dies d’estar a la DPRK t’acostumes a les imatges i la veritat és que no els hi fas gaire cas (les filtres). En podeu veure un petit recull.

[salbumphotos=114,64,max,n,n,picasa_order]

Kim Jong Il és omnipresent als mitjans de comunicació: és la persona que té les idees, les porta a la pràctica i està al costat del poble a tot arreu i en tot moment. En la cultura asiàtica els líders funcionen a base de donar exemple i fer les coses ells mateixos. La idea d’un lider «igual» i al costat del poble també és molt important en una societat comunista on tothom és igual.

Aquesta presència a tot arreu ha fet que a internet hagin sorgit grups from Kim Jong Il looking at things

En totes les visites que feiem, els guies del lloc sempre t’indiquen que el recorregut que seguim és el mateix que va fer el lider quan va visitar el lloc. Al entrar tot sovint hi ha un cartell amb les visites que ha fet el lider al lloc i algun mural amb les seves paraules. Sovint el lider (que sap sobre TOTS els temes) dóna consells de com gestionar la fàbrica, l’escola, la granja, etc. A la foto veieu que Kim Il Sung va fer-hi 6 visites i Kim Jong Il 3 visites. Al mural la frase que va dir sobre aquest lloc en concret.

De visita obligada és també el Kumsusan Memorial Palace (el mausoleu de Kim Il Sung). És el palau on ell vivia i treballava on hi ha el cadàver momificat de Kim Il Sung. Està del tot prohibit portar la càmara de fotos a dintre i només es poden fer fotos al pati. Cal anar-hi ben mudat.

[salbumphotos=116,64,max,n,n,picasa_order]

Un altre lloc destacat és la International Friendship Exhibition (a unes 3 hores de Pyongyang), un museu on es guarden i s’exposen regals fets als liders per governants i persones d’arreu del món. Més de 225.000 regals a Kim Il Sung i 66.000 a Kim Jong Il. Les noies basques van portar una txapela donada per la Korean Friendship Association al Pais Basc, tardarà uns 2 anys a ser catalogada i exposada.

Hi ha regals de Ceaucescu, Muammar al-Gaddafi, Fidel Castro (un cocodril molt famós), del Michael Jordan (donat per la Madeleine Albright) o una limusina antibales donada per Stalin. A la part espanyola hi ha regals de Santiago Carrillo (un Quijote amb un Sancho Panza) i un puny amb una rosa per part dels socialites (de l’any 1978).

Per un nord-coreà que no ha sortit mai del pais li pot donar la sensació que el món sencer estima als seus liders, amb el que el museu assoleix el seu principal objectiu.

[salbumphotos=115,64,max,n,n,picasa_order]

En general diria que l’estimació o adoració a Kim Il Sung, Kim Jong Il i fins i tot Kim Jong Suk té moltes similituds amb una veneració religiosa (i evidentment no sóc el primer en dir-ho). Sense anar més lluny algunes escenes de la visita del Papa a Madrid oferien el mateix tipus de comportament. La diferència rau en que els nord-coreans no tenen accés a altre informació i de ben petits són educats en les qualitats quasi sobre humanes dels seus liders amb el que acaben creient cegament sense capacitat de crítica.

Art i propaganda

També vam visitar alguns tallers artístics i vam veure art de propaganda pel carrer. L’art en general és molt tradicional i no hi ha art abstracte. La propaganda resulta estranyament atractiva des d’un punt de vista estètic. Em vaig comprar un petit quadre (segur que a l’Anna no li agrada :))

[salbumphotos=117,64,max,n,n,picasa_order]

[salbumphotos=119,64,max,n,n,picasa_order]

Més molesta era la «propaganda mòbil» que cada matí (excepte al cap de setmana) ens despertava a les 7 del matí davant del hotel amb missatges per animar-nos a llevar-nos i ajudar a la DPRK.

Els «Children Palace» i similars

Per continuar amb els temes artístics, ja el primer dia a la tarda ens van portar a una guarderia (els tours normals crec que no hi van), però deixem que la nena es presenti per ella mateixa:

Vam visitar diverses aules (amb els seus retrats dels liders) on ens van deleitar amb espectacles variats

En un tour a la DPRK et porten a veure un o diversos dels «Children Palace», que és on els nens van després de les classes a aprendre a ballar, tocar instruments, fer taekwondo, nedar, etc. És un show per turistes i en alguns moments resulta poc creible (per exemple uns nens que dibuixaven uns objectes, molt clarament aquelles nens no havien dibuixat allò i no simplement feien veure que dibuixaven). Pel que vaig poder intuir no crec que hi hagi molta llibertat creativa sinó que s’evalua en funció de la capacitat de copiar certs patrons…

[salbumphotos=112,64,max,n,n,picasa_order]

La DMZ i la JSA

Un dels últims dies ens vam portar fins al Panmunjom, que és on hi ha la Zona Desmilitaritzada(DMZ) i la Joint Security Area(JSA). La visita des de la part nord és molt més relaxada que des de la part sud (vam anar-hi amb l’Anna per Sant Jordi d’aquest mateix any). Algun dels guies reconeixien que es tracta d’un teatre sense més i que no té cap utilitat pràctica. Per acabar ens van portar a l’edifici on es va firmar l’armistici de la guerra de Corea l’any 1953.

[salbumphotos=113,64,max,n,n,picasa_order]

Si no l’heu vista, us recomano la pel·lícula Joint Security Area. És una producció de Corea del Sud però es focalitza sobretot en la part més humana dels soldats i en la voluntat d’aconseguir la reunificació de les dues corees encara que sigui saltant-se alguns dels suposats odis entre nord i sud.

Una de les coses on tots ens nord-coreans semblaven estar d’acord és en la voluntat de reunificar-se amb Corea del Sud i en el sentiment de que són un poble partit en dos. En cap moment hi havia un odi ferotge contra el sud (als qui consideren uns titelles dels ocupants americans). El president actual de Corea del Sud ha tirat enrere acords històrics aconseguits per l´últim president i les relacions entre nord i sud s’han refredat. L´últim president de Corea del Sud es va suicidar al Maig del 2009 degut a escàndols de corrupció (tirant-se per un barranc mentre passejava per la muntanya), però des del nord ens van assegurar que havia estat assassinat per les seves polítiques en favor de la unificació.

I la part geek :)

Ens van portar a veure una biblioteca digital amb aules digitals, projectors i wifi per tot arreu (sense internet però). Una de les coses que vaig aprendre allà és que a Corea del Nord han desenvolupat la seva propia versió de Linux que es diu Red Star (té el kernel del Linux i parts del KDE). De fet, al no alliberar el codi font estan trencant la llicència de Linux (i en són conscients)…

D’altra banda a molts ordinadors (al control de passaports de l’aeroport per exemple) fan servir Windows XP. Al preguntar sobre les llicències del software em van comentar que l’estat confisca el software (se suposo que en compren una còpia, però potser ni això) i el posa a disposició de tots els ciutadans ja que pertany a l’estat des del moment de la confiscació.

Tota aquesta pirateria i incomplement de llicències de codi obert em va fer pensar sobre l’alta moral de la societat que ens havien comentat, però està clar que en un pais comunista la «propietat» intelectual no pot estar gaire protegida.

A tall de curiositat, la majoria d’ordinadors moderns que vaig poder veure eren de la marca HP i en general molta de la tecnologia més moderna del pais venia d’Italia, serà que el Berlusconi es porta bé amb el Kim Jong Il? :)

Altres fotos

En 10 dies hem tingut temps de visitar i veure moltes més coses però no val la pena entrar a detallar-ho tot, així que per acabar he fet un àlbum «cul de sac» amb imatges variades sobre Corea del Nord.

[salbumphotos=118,64,max,n,n,picasa_order]

Conclusions

Com en moltes ocasions quan més aprens sobre alguna cosa més dubtes tens.

Des d’un prisma positiu es pot dir que és una societat que funciona prou bé i on no hi ha riquesa però tampoc pobresa extrema (els últims anys han aconseguit millorar força la situació respecte als primers anys del segle XXI). En molts països capitalistes la gent pot tenir una vida més dura i complicada que no pas a Corea del Nord. Tenen poc però sembla que ho disfruten. Molta gent insatisfeta amb les polítiques ultraliberals o simplement aquells qui anyoren l’època comunista poden trobar un petit cel a la DPRK.

A la DPRK el problema està en que per protegir aquesta bombolla comunista els dirigents del pais i del partit limiten l’accés a l’informació sobre la resta del món, i en la meva opinió, això invalida qualsevol possible bondat del sistema. Un cop tallen l’accés de l’informació exterior fabriquen els seus propis missatges per educar a una població dòcil, submisa i passiva. No crec que la falta de creativitat i iniciativa sigui favorable per a l’economia del pais. A més a més la manera de transmetre els missatges és extremadament dramàtica (el tò de veu, les imatges, etc.) i crec que resulta poc creible per exagerat.

Un cop veus com els mitjans manipulen a la població ets capaç de ser més crític amb el teu propi escenari, on tot i tenir varietat de mitjans i llibertat d’expressió la «corrent d’opinió» acceptable i acceptada és força estreta (glorificació del diner, el poder econòmic i el creixement econòmic sense fi). Els individus o grups amb propostes diferents són etiquetats com a minoritaris o radicals sense entrar a evaluar si alguna de les idees podrien realment millorar la societat en general. Jo crec que la nostra societat capitalista està en una fase de canvi i en breu veurem com la necessitat de creixement constant és una tonteria (ens esclavitza com a pais i com a individus) i com el diner (el concepte del diner no és més que una invenció humana) es modificarà per poder repartir millor tota la riquesa existent.

Tornant al tema de Corea del Nord, hi ha les «coses rares» que veus o et passen quan estas allà i que fa que al cap d’uns dies comencis a veure fantasmes on potser no n’hi ha:

• En general, tenen un obsessió per pensar malament sobre qualsevol cosa que facis o diguis. Tots els estrangers són potencials espies o periodistes encoberts en busca d’una imatge negativa per projectar una mala imatge de la DPRK a l’exterior i afavorir els interessos americans. Ells es justifiquen per les nombroses experiències prèvies (diuen que en un molt alt %) de gent que semblava tenir bones intencions ha acabat escrivint o dient coses terribles sobre la DPRK. Jo crec que el fet de que et mirin amb ulls «negatius» potencia que vulguis fer alguna cosa (ni que sigui per donar-los la raó).
• Jo crec que els hi vaig caure més o menys en gràcia però alguns companys del grup van haver d’ensenyar les fotos que havien fet i els hi van preguntar si eren periodistes.
• Segons ens van comentar, la propia CIA i els serveis d’inteligència de Corea del Sud reconeixen que no tenen ni idea de que passa dins de Corea del Nord. L’única manera d’infiltrar espies es a través de les ONGs que treballen sobre el terreny però els tenen controlats de ben d’aprop i amb els moviments restringits.
• S’intenta presentar també una imatge d’un pais perfecte i que per aquest mateix resulta poc creible (nens que fan veure que dibuixen, la falta de gent amb deficiències físiques o mentals, etc.). En algun moment tens la sensació d’estar dins el «Show de Truman» on tothom al teu voltant són actors. Al tenir els moviments limitats encara potencia més aquesta sensació de que algunes coses no són reals sinó que estan preparades perquè tu estàs allà. Presentar una imatge menys ideal i més pròxima a la realitat crec que afavoriria a una millor percepció sobre la DPRK a l’exterior.
• I per rematar-ho hi ha «mentides» (o com a mínim a mi m’ho van semblar) que es mantenen al llarg dels anys i l´únic que fan és minar la credibilitat de la resta de coses que visites. L’exemple més conegut és el famós «mur de formigó». L’Alejandro ens va explicar que l’aniriem a visitar després de visitar la DMZ/JSA i que és un mur gegant de formigó que divideix les 2 corees. No és visible des del sud ja que hi han posat terra i arbres com si fos una muntanya i els EEUU han negat sempre la seva existència. Com passa amb tots els tours la visita es cancel·la a l´últim moment. En el nostre cas unes plujes molt fortes havien fet impracticable la petita carretera que porta fins al mur. El problema és que el guia ho va dir de manera mecànica i que la senyora rusa que ha estat 3 cops a Corea del Nord no ha aconseguit mai veure el mur. A la web de la KFA defensen l’existència del mur però de manera poc creible (per a mi). Si no lo veo no lo creo…. i lamentablement això em fa dubtar de moltes altres coses.

Un dels companys de viatge i jo teniem prevista la tornada a Beijing en tren (24 hores) però des del primer moment ja ens van dir que no seria possible i hauriem de tornar amb avió. Un cop vam arribar a Beijing vam veure que el mateix matí que nosaltres haviem d’agafar el tren Kim Jong Il havia sortit (en tren blindat) cap a Russia per anar a fer negocis.

Crec que va ser un encert fer la visita amb la KFA i poder parlar amb l’Alejandro en català i castellà per obtenir la visió oficial de la DPRK però des d’un punt de vista i educació similar a la pròpia. Suposo que anar amb un guía coreà ofereix una experiència més radical (en el missatge) i limitada (en els àmbits de discussió).

Per saber-ne més

Si heu estat capaços de llegir tot el que he escrit teniu la meva visió, però us recomano ampliar-ho amb reportatges i webs.

• El famós video d’Afers Exteriors. Un reportatge ben fet i neutre. En català.
• Corea del nord: la gran il·lusió, de 30 minuts també a TV3.
• Friends of Kim, en 8 parts de 10 minuts al YouTube. Força balancejat i molt recomenable.
• Welcome to North Korea, guanyador de l’Emmy al millor documental l’any 2001. Presenta un pais molt més pobre del que jo vaig veure però aquells anys van ser molt complicats
• A State of Mind, documental de la BBC sobre noies que participen als Mass Games
• Amaras al lider sobre todas las cosas, de Cuatro. Una mica sensacionalista i poc rigurós en alguns aspectes. L’Alejandro ho critica amb duresa al seu blog.
• North Korea by Monkeetime, un reporatge una mica estrany i buscant la provocació a vegades exagerada. D’altra banda parla força de l’història i la cultura.
• Un blog molt interessant sobre l’economia a Corea del Nord
• Una completa guia de viatge
• La web de la KFA
• L’agència de notícies oficial, Naenara

This is the third and last post for the trip to North Korea. You can read the previous first post and second post to have a more complete overview.

«Great Leader» Kim Il Sung, «Dear Leader» Kim Jong Il and Kim Jong Suk

One of the more particular aspects of a visit to DPRK is to have a first hand experience of the love of the north Korean population for the Great Leader Kim Il Sung and the Dear Leader Kim Jong Il.

You can easily find details biographies on internet, so I will just make very brief notes to introduce the characters:
– Kim Il Sung(1912-1994) is the one who after emigrating to China at very young age came back to Korea to lead a guerrilla army that kicked out the Japanese from Korea on 1945. He also founded the Workers Party of Korea (with another name) the same year. From 1950 to 1953 he lead the North Korean army during the Korean war until the armistice was signed (note: the north Korean version omits the USA participation when on 1945 dropped two nuclear bombs in Japan, it also accuses the Americans to start the Korean war and also omit the large number of Chinese soldiers that participated on this war). Kim Il Sung died at 82 from a sudden hearth attack. He was named «eternal president of North Korea»
– Kim Jong Il (1942), according to the official biography was born in a small cabin in the cold mountains from the north. His mother, Kim Jong Suk, died on1949 while giving birth to another child and she became a martyr of the revolution and a model for all north Korean women. Always according to the official version, Kim Jong Il was educated between the army and he got involved in politics at very young age. Around 1964 he became member of the central committee. As Kim Il Sung is the «eternal president of North Korea» Kim Jong Il is actually not the president of the country.

First detail to notice is that most of the images, statues, quotes, pins, etc… depict the image of Kim Il Sung. Kim Jong Il is said to be very shy and humble and he has rejected the construction of various statues that friends offered to build. The love for the leader is defined as a paternal love and you can even find some flowers with their names, Kimilsungia and Kimjongilia.

After 5 days of being at DPRK you start to filter all these images in a unconscious way. A small collection on the following album:

[salbumphotos=114,64,max,n,n,picasa_order]

Kim Jong Il is omnipresent on the media: he’s the one having the ideas, guiding on the execution and operations and he’s always close to his people at all times. In the Asian cultures the leaders need to provide example and do things by themselves. The idea of an leader that is equal to anybody else is also important for a communist society.

This omnipresence has prompted the creation of some pages on internet to make fun of Kim Jong Il
Kim Jong Il looking at things

In all our visits the guides highlighted that the path we followed during the visit was the same that the leader followed during his visit to the place. At the entrance of the building you can see signs with the number of visits of the leader(s) and there is also a wall with a sentence that the leader pronounced while visiting the place. The leader (that know about EVERYTHING and never makes mistakes) give guidance on how to run the factory, school, farm, etc. In the picture you can see that Kim Il Sung paid 6 visits to the place and Kim Jong Il paid 3 visits.

A very important visit is the Kumsusan Memorial Palace (the Mausoleum of Kim Il Sung). This is the palace where he lived and worked and they kept the corpse mummified to be worshiped by visitors. It is completely forbidden to bring a camera inside but it is possible to take picture at the large square. You must dress very smart to visit the place.

[salbumphotos=116,64,max,n,n,picasa_order]

Another highlight is the International Friendship Exhibition (3 hours from Pyongyang), this is huge museum where more than 225000 presents for Kim Il Sung and more then 66000 presents for Kim Jong Il are kept. The ladies from Basque Country offered a «txapela» from the Korean Friendship Association at the Basque Country. It will take around 2 years to classify the item and add it to the exhibition.

There are presents from Ceaucescu, Muammar al-Gaddafi, Fidel Castro (a famous crocodile), from Michael Jordan (offered by Madeleine Albright) and even a limousine that Stalin donated. On the Spanish side there are statues from Quijote and Sancho Panza (offered by Santiago Carrillo) and a fist and rose from Socialits party, both presents are from 1978.

For a north Korean that has never left the country, when visiting the museum s/he can have the impression that Great Leader and Dear Leader are really beloved all around the world.

[salbumphotos=115,64,max,n,n,picasa_order]

In general it is not difficult to trace parallelism among the adoration to Kim Il Sung, Kim Jong Il i and even Kim Jong Suk (the mother) with some common religious practices (I am not the first to tell that). Just looking at images from the recent visit of Pope Benedict to Madrid, the behavior of the people is not too different from the behavior of the people in North Korea. The main difference is that North Korean don’t have access to any other source of information and they are raised with all stories and ideas to love their leaders and to believe on their quasi-god qualities. If you are educated like that for 40-50 years you will be a believer too.

Art and propaganda

We also visited some art factories and we could observe the propaganda art on the street. Art in general is very traditional and there is no abstract art concept at all. Propaganda art is very attractive from an aesthetic point of view. I even bought a small painting (that Anna will hate for sure :))

[salbumphotos=117,64,max,n,n,picasa_order]

[salbumphotos=119,64,max,n,n,picasa_order]

The more annoying propaganda was the «mobile propaganda» that woke us up every morning (weekdays) at 07:00am. A van with huge speakers just in front of the hotel with messages to wake up and help to build DPRK future.

The «Children Palace» and alike

To continue with the creative related topics, we also visited a nursery (regular non-KFA tours don’t get to visit it I think), but let’s the lady introduce the topic by herself:

We visited various rooms (all with the portraits of Great Leader and Dear Leader) where we were presented with a variety of performances.

Almost all DPRK tours visit the so called «Children Palace» (there are various of them, the largest one in Pyongyang obviously). This is where kids go after school to learn to dance, to play traditional instruments, to learn taekwondo, swimming, etc. It is basically a show for the tourists and in various moments it feels really fake (for example a set of kids pretending to draw some objects with shadows and so on. It was clear the drawings where not from them and they were only pretending). From what I could sense there is not much room for creative freedom and the kids are expected to perform according to certain predefined rules and expectations…

[salbumphotos=112,64,max,n,n,picasa_order]

DMZ and JSA

One of the last days we visited Panmunjom, where the Demilitarized Zone (DMZ) and the Joint Security Area(JSA) are located. The visit from the north side is much more relaxed and friendly than from the south (Anna and I visited from south side on April 2011). Some of the guides acknowledged that this is a pantomime with no practical results. To end up the visit we could visit the building where the armistice agreement for the Korean Was was signed on 1953.

[salbumphotos=113,64,max,n,n,picasa_order]

If you’ve not seen it yet, I highly recommend the movie Joint Security Area. This is a south Korean movie that focus on the human part of the soldiers and their aim to do something good for the reunification, although they might need to ignore some of the rules.

One of the most honest and consistent messages across all people we talked to was the aim for reunification with South Korea. There is clearly the sentiment of a nation split into two countries. I could not sense the supposed hate towards south Koreans (north Koreans consider south Koreans just puppets from the American invaders). The current South Korean president has rolled-back some agreements and progress made by his predecessor and the relationship between north and south is very cold now. The former president of South Korea killed himself after a lot of corruption accusations (he jumped out of a cliff while hiking). North Korean people mentioned to us that it was indeed assassinated because of this politics in favor of reunification. We’ll probably never know for sure.

And the geek bit :)

We visited a digital library with all the digital rooms, projectors, wifi (no internet…). One of the lessons I took from there was that North Korea has its own flavor of Linux OS called Red Star (with Linux kernel and KDE for user interface). They don’t release the source code so they are breaching the Linux license agreement (and they know about it)…

On the other hand a lot of PCs (including the ones at the passport control) run Windows XP. I asked about the license for the software and the explanation was that Windows XP was confiscated once it entered the country and then it is made freely available to all North Korean citizens.

All this piracy and non-compliance with license agreements made me think twice about the high moral of the society that was explained to us, but it is clear that in a communist country you can not expect to have intellectual «property» protected.

As a side note, most of the modern PC were manufactured by HP and in general a lot of the newest technology in the country was purchased from Italy, maybe Berlusconi and Kim Jong Il are good friends? :)

And yet more photos

10 days visit gives plenty of time to see a lot of things but I won’t review all of them in detail. I’ve just prepared a photo album «cul de sac» with additional pictures. Take a look at the notes for more details.

[salbumphotos=118,64,max,n,n,picasa_order]

Conclusions

As in many instances in life, the more you know about something the more doubts you end up having.

From a positive perspective it is fair to say that North Korean society works quite OK, not in huge abundance but also not in extreme poverty or disparity (in the recent years economy has recovered, the beginning of 21st century was a lot harder). In many capitalists countries a lot of people suffers and struggles a lot more than the average North Korean. They don’t have much but they are moderately happy with it (ex: not having a car doesn’t make you less happy). A lot of people disenchanted with ultra-liberal policies or simply those who loved communism in the past can find a little heaven in DPRK.

The dark side is that in order to keep this communist bubble the party and the rulers of the country block any information about the outside world. In my opinion that invalidates any potential benefit of the communist system. Once the link with the exterior is cut they create their own reality and messages to educate a submissive and not very active population. I don’t think the lack of creativity and entrepreneurship will benefit DPRK in any aspect. In addition the way they craft the messages (the wording, the tone, the images, etc) is extremely dramatic and it makes it not very credible to the western eyes (and I assume to some of the north Korean population too).

Once you see how using the media the population can be «easily» manipulated, you look at your own media landscape and discover that although there is a variety of media and freedom of speech, the «message» that is acceptable and accepted is quite narrow (glorification of money, economic power and endless growth). People or media groups with different views are usually tagged as minority or radical without even taking a look if any of their proposals would actually benefit the society as a whole. In my humble opinion I think the current crisis is a crisis of the capitalist society as we know it and thinks like endless growth as just plain stupid (and will slave the country and the individuals to pay endless debt) while the concept of money (money is a human agreement with human set properties and rules) will be modified in order to better serve the needs of the society and have a more egalitarian society. We’ll see :)

Back to DPRK, there are also «strange things» that you see or happen while you are visiting the country. After few days you start being suspicious about things… I assume that’s part of the experience of visiting DPRK:

• In general there is and obsession on evaluating whatever you do or say from a potentially negative perspective. All foreigners are considered potential spies or under covered journalists with the aim to find a negative image to justify bad comments about DPRK to the rest of the world. They justify themselves by the large % of «nice people» that in past, after leaving the country started saying terrible things about it and inventing stories. I think that if you are watched as a «bad guy» you are more likely to end up doing something bad at the end (just to give them a reason to watch you).
• For whatever reason I was not as closely watched as some other colleagues of the trip. Some of them had their cameras inspected and questioned about being journalist, after some people complained about potentially negative pictures. Nothing happened at the end but it does not help to create a good mood and climate.
• It seems that both CIA and South Korean Intelligence recognize to have no clue on what’s going on inside North Korea. The only way to infiltrate spies is via the NGO that work in North Korea but these are also closely monitored and they can not move freely without guides.
• North Korea always try to present an image of perfect country and because of that it ends up being fake at some extend (kids that pretend to be drawing, nobody on the street has physical or mental problems, etc.). In some moment you feel like being inside «The Truman Show» where you are surrounded by actors and everything is staged just because you are there. Not being able to move freely around the city just makes this sensation worst. By providing a less ideal more down to earth image of the country (with mistakes and not so beautiful people) would help to have a better international image.
• And let’s finish with the «lies» (or at least looked like lies to me) that the regime insists on keeping for many years. That only undermines the credibility of the rest of the things that you visit, which is a pity. For me the most prominent lie was the «concrete Korean wall». Alejandro explained to use that we would visit the wall after lunch the same day we visited DMZ/JSA in the morning. According to North Korea there is a giant concrete wall that divides the Korean peninsula. It is not visible from the south because they’ve arranged it to look like a mountain. USA has always denied the existence of such wall. As it happens with all the tours, the visit is canceled at the last minute. In our case very heavy rain damaged the small road that leads to the wall and it was impossible to go. The problem is that the guide said that in a very mechanical way (zero credibility) and also that the Russian lady who has been to North Korea 3 times has never managed to see the wall in any of her visits.KFA website still explains that the wall exists but to me is not convincing enough. If I don’t see it I don’t believe it…. and that just makes me doubt about a lot of other things :(

A colleague of the trip and myself planned to go back to Beijing by train (24 hours ride) but from the second day we were already told that it would not be possible because of overbooking on the Chinese train (kind of strange, but OK). We had to fly back to Beijing with the rest of the group and once there we saw that actually that very same morning Kim Jong Il departed by train to Russia for some business..

I firmly believe that joining KFA delegation (instead of a regular tour) and being able to discuss with Alejandro (in Catalan and Spanish) allowed me to have the official North Korean vision but from a perspective close enough to my own education. I suspect that joining a regular tour might make the experience more extreme (in terms of official message, not being able to take pictures, etc.) and more limited (in terms of the range of topics to be discussed).

To know more

If you’ve managed to read all 3 posts you’ve my vision, but it is a complicated topic so I encourage to take a look at additional resources:

• The famous video from Afers Exteriors(TV3). Well done and neutral documentary, in Catalan.
• Corea del nord: la gran il·lusió, 30 minuts documentary also from TV3 and in Catalan.
• Friends of Kim, 8 parts of 10 minutes at YouTube. Quite balanced and highly recommended. English.
• A State of Mind, BBC documentary about two girls that take part in Mass Games (recommended by Nick, thanks!)
• Welcome to North Korea, winner of the Emmy Award for Best Documentary on 2011. The image of DPRK is the one of a very poor country that does not match the one I saw, but the beginning of the century was very complicated at DPRK
• Amaras al lider sobre todas las cosas, from Cuatro. A little bit too extreme and not very precise in some some the comments. L’Alejandro replies to the documentary on his blog.
• North Korea by Monkeetime, a strange documentary that is goes a little bit too far on provocations sometimes. On the other hand it has a lot of explanations about the historical details and iconography of the regime.
• , an excellent blog about DPRK economy
• A complete trave guide
• La KFA Website
• Official news agency from DPRK, Naenara