Els colors de l’ÍndiaColorful India

Com ja vaig comentar, Àsia és molt gran i té mil coses per descobrir, des del comunisme en estat pur de Corea del Nord, fins a la colorida Índia de les castes socials.

Ha estat poc més d’un mes, però els dies han passat volant, molt intensos i plens d’experiències. Índia és molt gran, però jo m’he limitat a conèixer el poble de Koilkuntla i la seva gent. Koilkuntla és un poble rural i la majoria d’habitants viuen de l’agricultura i la ramaderia. A diferència de les grans ciutats com Delhi, i del què molta gent es pugui imaginar de l’Índia, aquí la gent no es mor de gana. Hi ha pobresa i poc desenvolupament, però al ser una zona rural i un poble relativament petit, no hi ha la misèria que hi ha a les grans urbes. Al contrari, tothom t’obra les portes de casa seva i t’invita a prendre un «chai«. Tot i ser els únics blancs del poble, i que la polícia patia més per nosaltres que per la seva pròpia gent, mai hi ha hagut cap problema, ni amb els voluntaris anteriors. Si una cosa caracteritza la gent d’aquesta zona és l’hospitalitat i la cordialitat.

[salbumphotos=120,64,max,n,n,picasa_order]

Les regles socials continuen essent en certa manera tradicionals. Aquí també és molt notable la diferència entre les zones rurals i les ciutats. l’Índia és un país que divideix, encara, la societat per castes. Es pot dir que, com més alta és la casta més elevat és el seu estatus social i per tant tot el què comporta en el seu dia a dia. En aquesta àrea, el districte de Karnul, molts pertanyen a la casta dels «dalits«, una de les més pobres i marginades per la societat, el què vol dir poc accés a l’educació i per tant a llocs de treball qualificats.

També és molt present aquesta divisió en la relació homes i dones. A les escoles separen nens i nenes; encara són comuns els matrimonis convinguts, i amb noies ben joves que deixen els estudis per dedicar-se a la llar; dones viudes estigmatitzades socialment… Un seguit de normes socials que, tot i que ens poden semblar injustes i retrògades, s’han d’acceptar i respectar si es vol conviure amb una societat i una cultura diferent a la nostra.

Parella de recent casats. Ella té 16 anys, i ja veieu la cara de felicitat…

Tot i que ja sabia que anava a una zona rural, una de les coses que em va impressionar més és la sorpresa o admiració d’alguns en veure gent blanca. Hi havia pobles on no havien vist mai gent blanca i venien corrent a tocar-te i agafar-te de les mans. No parlem de quan treus una càmara de fer fotos… tots s’hi posen ben sèrios i després es riuen d’ells mateixos en veure la foto a l’instant. Ah! i també vam sortir al diari local diverses vegades :)

[salbumphotos=123,64,max,n,n,picasa_order]

Fent de cooperant
Bé, molts ja coneixeu la meva vocació de cooperant i un any més no m’he pogut estar de marxar i anar a ajudar en algun projecte de cooperació internacional. Aquest cop he estat amb l’organització Haribala que treballa principalment amb apadrinaments de nens i nenes de Koilkuntla i pobles dels voltants. Si voleu saber més coses dels apadrinaments, podeu consultar la seva pàgina web (que aviat actualitzaran), i si voleu conèixer el dia a dia de Koilkuntla, mireu el blog.

Actualment hi ha quasi 400 nens apadrinats, axiò vol dir que poden anar a l’escola, se’ls paga la matrícula i el material, i si han d’anar al metge se’ls cobreix les despeses. Gràcies a aquestes ajudes, tots aquests nens reben educació que, en altres circumstàncies es quedarien a casa cuidant dels familiars o treballant al camp o en l’ofici familiar.

Aquest any per fi, l’organització ha pogut inaugurar un centre d’acollida pels nens. Els que presenten casos més complicats, la majoria són orfes de pares, poden entrar a viure al centre. Ara ja hi ha uns 20 nens, i per les tardes s’omple de molts més que vénen a jugar i a fer classes de repàs.

A part, s’intenten organitzar activitats alternatives i jocs en que participin tots els nens, ja siguin apadrinats o no, com per exemple una festa d’aniversari multitudinària cada mes.

[salbumphotos=121,64,max,n,n,picasa_order]

El projecte
A part de les tasqes diàries d’anar a l’escola, fer els deures, neteja de les habitacions i espais compartits…, els nens són els protagonistes de diversos projectes que es duen a terme simultàniament. El mes d’agost ha coincidit ser un mes molt actiu, ja que en un moment vam arribar a ser 10 voluntaris. Cada volutari ha aportat la seva part realitzant un projecte amb els nens o relacionat amb el centre. Des de pintar les parets de l’edifici, fins a controlar les obres, fer activitats audiovisuals amb els nens o classes de dansa.

Amb l’Elisa, fotògrafa de veritat, i un parell de companys més, vam fer un projecte de fotos. Gràcies a la donació de càmeres de segona mà vam poder fer classes de fotografia amb els nens i altres activitats. La veritat és que no va caldre ensenyar-los gaire cosa, van agafar les càmeres com si ho haguessin fet tota la vida!! Per grups, tots els nens del centre van fer diverses sessions amb les càmeres en llocs diferents, van aprendre a fer fotos amb trípodes i a fer servir el temporitzador. Per concloure el projecte vam organitzar un concurs de fotos en el què cadascú va escollir la seva foto i entre ells van fer les votacions de les 3 millors fotos.

Aquí teniu un vídeo fet per l’Elisa amb les fotos seleccionades per ells:

Una mica de turisme
Índia té molts racons i llocs per visitar i jo no em vaig estar de visitar una de les 7 meravelles del món: el Taj Mahal. Ja sé que és la cosa més turística de l’Índia, però no vaig poder resistir d’anar-hi, ja que seria com anar a Barcelona i no veure la Sagrada Família.

És un lloc molt turístic, sí, amb molts turistes i molta seguretat, però de fet hi havia més visitants nacionals que estrangers. És clar, no és d’extranyar amb les 750 rúpies que fan pagar pels turistes internacionals (uns 12€) en comparació amb les 20 rúpies que paguen ells (uns 30 cèntims d’euro). A part, els blancs també formàvem part de l’escenari i de tant en tant també ens feien fotos, a vegades ja sense ni preguntar com si fos una pedra més del complex.

En fi, un d’aquests llocs que fins que no hi ets no saps què pensar-ne i la veritat és que estar allà davant i conèixer una mica la seva història impressiona.

Aquí teniu encara més fotos del mausoleu, però amb el pulpito! ;)

[salbumphotos=122,64,max,n,n,picasa_order]

Nota: falten comentaris a les fotos! Aviat sortiran. As I already told before, India is so big and has many different things to be discovered, from the pure Comunism from North Corea to the colorful India with its castes.

It has been a bit more than one month, but days have run, it has been very intense and full of experiences. India is very big, but I just confined my time to know Koilkuntla and its people. Koilkuntla is a rural village and most of the population work on farming and cattle farming. Far from the image of big cities as Delhi, and from what many people can imagine about India, here people do not starve oneself. There is poverty and few development, but it is a small village and a rural area where there is not the extreme poverty one could find in the big cities. Quite the opposite, everybody is very warm and welcome you to their home to have a «chai«. Although we were the only white people in the village, and the police was more worried about us than about its people, we never had any problem, not even the previous volunteers. One of the main characteristics of this area is hospitality and warmth.

[salbumphotos=120,64,max,n,n,picasa_order]

Nowadays, social rules still remain in a tradictional way. Here is remarcable differences between rural areas and cities. India is a country that divides, still now, the society in castes. We could say that, as higher is the caste higher is the social satus and therefore everything related on the everyday life. In this area, Karnul district, many people belong to the caste of «dalits«, one of the poorest and excluded by the society, what means low access to education and qualified jobs.

This division is also noticeable among men and women. At school, boys and girls are separated; arranged marriages are still common, with young girls who give up the studies to devote herself to the house and family; widows socialy stigmatized… These are social rules that, even if one can think they are unfair and retrograde, one has to accept and respect if you want to live with a society and a culture different from yours.

Just married couple. She is 16 years old, and look how happy she is…

Even if I alreday knew I was going to a rural area, one of the things that impressed me the most is the surprise or admiration by some people when they saw white people. Some villages have never seen before white people and they came to touch you and take your hand. And even worst when they see a camera… they are very serious and then they laugh of themselves when seeing the pictures at the same moment. Ah! And we were on the local newpapers different times :)

[salbumphotos=123,64,max,n,n,picasa_order]

Volunteering
Well, some of you already know my vocation as a social worker and this year I couldn’t resist to leave once again to work in an international development project. This time I have been with Haribala NGO, which basically works with sponsorships of children from Koilkuntla and nearby villages. If you want to learn more things about the sponsorships, you can have a look to their website (it will be soon updated), and if you want to know about the everyday life of Koilkuntla check its blog out.

They currently sponsor around 400 children, that means that they can go to school, school fees and material is payed by the organization, and if they have to go to the doctor any expense is covered. Thanks to these donations, every child have an education that in other circumstances they would remain at home taking care of their relatives or working on the field or family business.

Finally this year, the organization opened the shelter for children. Those who have a more complicated case, most of them are orphans, can stay in the center. Now, there are already 20 children, and in the afternoons it is full of children who come to play and do their homework.

Apart from that, many activities and games are organized to allow all children to participate, even if they are sponsored or not, as a big birthday party celebrated every month.

[salbumphotos=121,64,max,n,n,picasa_order]

The project
Besides daily tasks of going to school, doing homework, cleaning of bedrooms and common areas… children are the protagonist of different projects held at the same time. This August happened to be a very active month due to many volunteers stayed there. Everyone participated by carrying out its own project with children or related to the center. From painting the walls of the building to supervise the works, or doing audiovisual activities or dancing classes.

With Elisa, a real photographer, and the help of a couple of volunteers, we held the project of pictures. Thanks to a donation of second hand digital cameras we could held photography courses with children and other activities. Actually, we did not need to teach them many things, thay took the cameras as if they do it every day!! By groups, all children had their opportunity to try the cameras and take pictures in different places, they learnt how to take pictures with tripod and use the timer. To complete the project we organized a photo competition in which every child chose its own photo and then they selected the 3 winners.

Here you are a video made by Elisa with the pictures selected by them:

Some tourism
India has many places to visit and I couldn’t ressit myself to visit one of the 7 wonders of the world: the Taj Mahal. I know is the most touristic place of India, but I could not miss it because it would be like visiting Barcelona and do not see the Sagrada Familia.

It is a very touristic place indeed, with many tourists and lots of security, but there were more local tourists than foreigners actually. No wonder, as you have to pay 750 rupies being an international tourist (around 12€) instead of the 20 rupies that Indian pay (around 30 cents of euro). Apart form that, white people are also part of the show and from time to time people take pictures of you, sometimes not even asking you, as if you were one stone more of the building.

Well, it is one of these places that until you are not there you do not know what to think about it. To be honest, being there and know a bit of the history was impressive.

Here you have some more pictures of the mausoleum, but with pulpito! ;)

[salbumphotos=122,64,max,n,n,picasa_order]

Note: comments on the pictures are missing, soon they will appear!