Per feina: Kuala LumpurBusiness trip: Kuala Lumpur

La setmana passada vaig haver d’anar a Kuala Lumpur en un viatge de feina. Aprofito per explicar-vos l’experiència del que representa un viatge per feina a un lloc desconegut.

Viatge d’anada

Havia d’estar a Kuala Lumpur el dilluns a les 10 del matí, amb el que em va tocar viatjar el diumenge al migdia. A Àsia, degut a les grans distàncies, la majoria dels avions són dels realment grans, tipus Boieng 747 o Boeing 777. En aquest viatge però, em va tocar un Boeing 737, la mena d’avions més normals a Europa. Això va fer el trajecte més llarg (la velocitat punta de l’avió és 100 km/h més lenta que els models més grans) i més incòmode (menys espai i sense pantalla per entretenir-se). Habitualment no hi ha temps d’estudiar la destinació com faries per unes vacances. Jo he agafat el costum de consultar el Wikitravel, imprimir-lo i llegir-lo a l’avió.

Un cop arribat a l’aeroport, taxi cap al hotel. Vaig arribar a l’hotel cap a les 21:30

Kuala Lumpur, o Malaysia en general, és un dels llocs més barats del món per disfrutar d’un hotel de 5 estrelles. Tot i reservar a última hora, pagant uns 110-120€ la nit, em vaig allotjar al Renaissance Kuala Lumpur ja que la conferència del dilluns era allà mateix.

L’hotel està bé però les habitacions són antigues i no estan gaire acondicionades per treballar des d’allà. Vaig tenir problemes per conectar-me a internet, les claus electròniques fallaven i totes les llums es controlaven des d’una mena de consola central força complicada.

Dia 1

Al llevar-me vaig poder disfrutar d’unes bones vistes de les Petrona Towers, que estaven força aprop de l’hotel. El buffet de l’esmorzar era espectacular… llastimà que al matí no tinc gaire gana.

I tot seguit cap a la feina! …  a la planta baixa de l’hotel per unes jornades/xerrades i unes demostracions.

Això va durar fins a les 16:00, amb una pausa per dinar (al mateix hotel, és clar).  Vaig encadenar-ho amb una reunió (al bar de l’hotel) que es va encadenar amb un sopar (amb la mateixa gent) al Malaysia Tourism Center … just davant de l’hotel. És un lloc molt de turistes: sopar buffet + balls tradicionals. Els qui em coneixeu sabeu que no és el meu tipus de lloc.

Com podeu veure: hotel + hotel + sopar davant l’hotel…

Dia 2

El segon i tercer dia havíem d’anar a un altre hotel, per anar a unes conferències del Asia-Pacific Broadcasting Union (ABU) i també organitzar unes demostracions.

El trànsit és terrible a Kuala Lumpur a l’hora punta. Per sort l’hotel on havíem d’anar estava només a una parada del monorail.

I tot seguit un altre dia de conferències i demostracions.

En acabar les jornades, cap a les 18:00, una altre reunió (organitzada el dia abans). Vaig arribar a l’hotel molt cansat i només em vaig animar a anar caminant fins a les Petrona Towers i sopar al Pizza Hut del centre comercial que hi ha dintre.

A Malaysia tenen organitzada una campanya interna que li diuen «One Malaysia». Era fàcil veure anuncis, gent amb pins o sentir-ho durant els discursos del polítics. La idea principal és que no hi hagi diferències entre Kuala Lumpur i la resta del pais a nivell de serveis bàsics, i a la vegada és vol que Malaysia sigui el país número 1 en una sèrie d’aspectes. També és important unificar un país on conviuen moltes cultures i religions (de manera força harmoniosa pel que jo vaig poder veure).

… i cap al llit.

Dia 3

Més conferències i més demostracions (sí, són les mateixes fotos d’abans :))

Tot i que no es pot fer en tots els viatges per feina, aquest dia a la tarda vaig aconseguir tenir una mica de temps lliure per poder fer el turista.

Primer a l’hotel mateix, on hi ha una piscina exterior brutal a la quarta planta. Només vaig estar-hi uns 15 minuts.

Havia de marxar perquè havia quedat amb l’Emilia (un company de feina a Taipei m’havia passat el seu telèfon). L’Emilia és la fundadora i directora del TMSART, una galeria d’art enfocada a la difusió i venda de productes relacionats amb el Batik. El Batik és una tècnica artística que consisteix a encerar amb cera fosa les zones de la tela que es volen deixar sense tintar. Després es fa fondre la cera i es recull en un recipient. L’operació es va repetint així succesivament amb cada color per separat. El Batik és molt popular a diversos països de la regió i a Malaysia és una art nacional.

Al tornar a l’hotel encara vaig trobar gent de les conferències al lobby i ens vam animar a treure el cap a la zona de bars més propera. Hi havia molts militars americans (ja que un vaixell havia atracat en un port proper de Kuaa Lumpur, feia pocs dies). Nosaltres vam acabar al Aloha KL

Tornada i conclusions

Tot i anar a dormir cap a les 2, em vaig haver de llevar a les 6:30 per no perdre l’avió de tornada a Taipei, a les 9:20. Després de 4 hores d’avió i una estona de taxi vaig arribar a l’oficina a les 15:00…

Com heu pogut llegir, un viatge de feina no és un viatge de plaer tot i que a vegades hi ha oportunitats per poder encaixar-hi una mica de turisme.

Respecte la primera impresió de Malaysia, jo ho compararia una mica amb Grècia o Turquia però amb paisatges tropicals. Malaysia és una societat multicultural, amb una majoria de malays, un 25% de xinesos, un 8% d’indis i un 12% d’altres. Els turistes sobretot anglesos (és una ex-colònia), australians,  americans i nòrdics. És un pais musulmà però amb forta presència d’altres religions/fe com la cristiana, el budisme o el taoisme, cosa que permet que es pugui beure alcohol o menjar porc sense cap problema.

Kuala Lumpur en si no té massa encant (pel que jo vaig poder veure) però pel que diuen les guies de viatge, sembla que el pais amaga racons interesants fora de les ciutats i està menys explotat a nivell turístic que la veïna Thailàndia.

Fins a la pròxima? … potser

Last week I had to go to Kuala Lumpur on a business trip. Let me use this trip as an example to explain what a business trip to an unknown place is.

Going there

I had to be at Kuala Lumpur on Monday at 10:00am, so I had to travel on Sunday afternoon. At Asia, due to the huge distances, most of the airplanes are really huge, like Boieng 747 or Boeing 777. But in this fligth from Taipei to Kuala Lumpur, a Boeing 737 was used. This is the kind of smaller planes more usual in Europe. This fact increased the duration of the flight (as the top speed is 100 km/h lower than on the bigger models) and made the experience less comfortable (less space and no personal entertainament system). Usually there is no time to study the destination, as you would do for a holiday trip, so I am now used to print the Wikitravel page and read it on the plane.

Once arrived at the airport, taxi to the hotel. I reached my room around 21:30 and went for a quick dinner downstairs.

Kuala Lumpur, or Malaysia in general, is one of the cheapest places to enjoy a 5 star hotel. Even I booked at the last minute, for 110-120€ per night, I could stay at the Renaissance Kuala Lumpur as the conference on Monday was at the same hotel.

The hotel is quite ok but the rooms are old and not very well prepared to work from there. I had problems to connect to the internet, the electronic keys failed and all the room was controled from a central console (that was not easy to operate).

Day 1

After waking up I could enjoy a very nice view of the Petrona Towers, that were not far from the hotel. The breakfast buffet was spectacular… it is a pity that in the morning I am usually not very hungry.

Let’s go to work! … at the basement of the hotel where the conferences and demonstrations where held.

That lasted until 16:00, with a break for lunch (at the some hotel, of course). That was followed with a meeting (at the bar of the hotel) and then there was a dinner (with the same people) at the Malaysia Tourism Center … just in front of the hotel. It is a touristic place: buffet dinner + traditional dancings. Those who know me a little bit can imagine that this is not my kind of place.

As you can see: hotel + hotel + dinner in front of the hotel…

Day 2

On the second and third day we had to go to another hotel, for more conferences, from Asia-Pacific Broadcasting Union (ABU) and some additional demonstrations.

The transit is terrible at Kuala Lumpur during the rush hour. We were lucky as the hotel we had to go for just one stop away using the monorail.

And conferences and demonstrations all day long.

The conferences ended around 18:00 but I had to join another meeting (organized the day before). I crashed at the hotel really tired and I only had energy to walk to the Petrona Towers and have a quick dinner at Pizza Hut at the mall located at the basement of the towers.

At Malaysia they are running an internal promotional campaign «One Malaysia». It was easy to spot adverts, people with pins or some words on the political speeches. The main idea is to minimize the differences between Kuala Lumpur and the rural areas of the country (specially on the basic services), at the same time Malaysia wants to be number 1 on a various fronts in the South-East Asia. It is also important to unify the country where various cultures and religions coexist (without any big problems as far as I could see).

… and then to sleep.

Day 3

More conferences and more demonstrations (yes, sames pictures as before :))

Even if it is not always possible on a business trip, this afternoon I managed to arrange some free time to act like a tourist.

Starting at the same hotel to enjoy a huge swimming pool on the 4th floor. I only stayed there for 15 minutes.

I had to leave because I had an appointment with Emilia (a colleague from the company gave me her contact). Emilia is the founder and director of the TMSART, an art gallery focused on the promotion and on selling Batik products. Batik is an art technique where wax is applied on the area that does not need to be painted. After that the wax is melted and collected. The process is repeated with every colour that needs to be applied. Batik is very popular in various countries of the regions and at Malaysia is the most prominent national art.

Back to the hotel I found people from the conferences at the lobby and decided to join them for a drink in a nearby area. We ended up a the Aloha KL

Going back and final remarks

Even I went to sleep around 2am, I had to wake up at 6:30am in order to take the plane back to Taipei at 09:20am. After 4 hours on the plain and around 50 minutes on a taxi, I finally arrived at the office around 15:00…

As you can see conclude from this post, a business trip is obviously not a pleasure trip although sometimes it is possible to act like a tourist for couple of hours.

After this trip, my personal first impression of Malaysia is that it is like Greece or Turkey with tropical landscapes. Malaysia is a very multicultural society, Malays being the dominant group, 25% of Chinese (they speak Cantonese, not Mandarin), around 8% of Indian people and 12% of others. Most of the tourist are from UK (Malaysia is a former British colony indeed), Australians, Americans (navy people and business people) and nordics. Malaysia is mainly a muslim country but with other groups such as Christians, Budists or Taoist being aso important. This fact makes it possible to drink alcohol or to eat pork without any problem.

Kuala Lumpur is not a very charming city (at least the bits that I could see) but according to the travel guides, the country hides a number of very interesting destinations on the rural areas with the advantage of being less touristic than the nearby Thailand.

See you again in KL? … maybe