Hores extres
Segur que alguna vegada heu sentit o heu fet servir l’expressió “treballar com un xino“.
Doncs sí, els xinesos dediquen moltes hores a la feina i en alguns casos fins i tot una devoció per l’empresa quasi parental. Parlem en aquest cas de traballadors d’oficina, no d’obrers. Com ja hem explicat alguna vegada, el respecte per la gent gran o pels teus superiors és molt més notable del que podem tenir a occident. Per això, no és estrany que molta gent es quedi fins ben tard a l’oficina tot i haver acabat la feina, si el cap encara hi és (està mal vist marxar abans que el teu cap). I com aquesta anècdota en podem trobar d’altres que, des del nostre punt de vista occidental, ens poden semblar a vegades absurdes però que per ells forma part del dia a dia.
A més a més, en moltes empreses aquest temps extra no es recompensa. És veritat que Taiwan s’ha convertit en un dels països més competitius a nivell tecnològic, però els taiwanesos s’ho han guanyat amb la seva suor també. Algunes dades per fer-se una idea:
- Un 64% dels treballadros d’oficina diu que la seva jornada és d’unes 10 hores, i un 21% ha de treballar més de 11 hores diàries.
- Molts treballadors reconeixen no tenir dies lliures per les hores extres acumulades, i un 47% diu que no reben cap recompensa econòmica o dies lliures.
- Un 14% dels treballadors pot demanar dies lliures per recuperar les hores extres, i un 6% reconeix tenir por de demanar dies tot i que la política d’empresa reconeix aquest dret.
- Molts treballadors creuen que tenen massa feina i estan mal pagats: el 55’9% creu que passen massa temps a l’oficina i el 31’8% guanya menys de 22.115 dólars taiwanesos mensuals (menys de 600 euros).
Però tot això són dades d’una enquesta i no vol dir que siguin xifres globals ni exactes. Podeu llegir-ne més aquí, aquí i aquí.
A l’altra cara de la moneda però, estem els estrangers que vivim a Taiwan. La majoria d’expatriats disfruten de contractes establerts en els països corresponents i, sovint, amb millors condicions. O els professors d’anglès, una feina molt popular entre els estrangers, no es poden queixar de fer hores extres.
Entre els estrangers també és molt habitual buscar segones feines i així tenir un sou extra. L’avantatge de ser occidental en un país oriental és que destaques fàcilment per ser diferent. Per això moltes agències de publicitat o de models busquen estrangers per donar un toc exòtic als sus anuncis.
I així és com he acabat apuntant-me en una agència de models i he començat la meva carrera com “actriu secundària” d’anuncis. De moment ja n’he fet un parell i sembla que de tant en tant van sortint coses, i no estan mal pagades per cert. Hi ha estrangers que poden dedicar-se només això, fent quatre o cinc anuncis al mes!
Aquí teniu el “making of” del primer que vaig fer:
I aquí el resultat, a veure si em podeu trobar :)
Anna et queda millor que a mi la barba
Enriiiic!
Has fallat! Estic més enrere…
No donarem pistes, “vestidito” color verd y con un “maromo” al costat
jajaja, molt bó Anna, jo si que t’he vist, encara que podien haver posat el pirulí de ratlletes en un altre lloc…!!
Bingo!! Bon ull Irma! ;)
Després de veure l’anunci en què intervens com a “actriu secundària”,ens ha fet l’efecte d’estar buscant en Wally. Esperem que quan arribis a “primera figura” sigui més fàcil de reconèixer-te.
Anna will be the Super Star in Taiwan!!!!
Fua, t’he vist a la primera, però concentrant-me lo màxim!! jeje enhorabona!
What an interesting opportunity Anna! Are you creating a black n’ white contrast with the man walking next to you?
It’s also funny that you’re endorsing (sort of) a car that you drove around the island~
Hans… we didn’t realize that we car we rented was this one XD
Molt bé tothom! A veure si en els següents se’m veu una mica més ;)
Well done everybody! Let’s see if in the next ones it is easier to find me ;)