Sant Jordi @ Corea del SudSant Jordi @ South Korea

L’Anna havia de sortir de Taiwan per temes del visat, així que vam organitzar una escapada de 3 dies a Seül durant Sant Jordi. El segell de Corea del Sud encara no el teníem en els nostres passaports :)

Seül

No teníem gaires expectatives de la visita a Seül ja que gairebé ningú ens havia parlat bé d’aquesta ciutat, Corea o els coreans en general.

Seül és, de fet, una altra megalopolis asiàtica (més de 10 milions d’habitants a la ciutat i 24,5 en tota l’àrea metropolitana) amb pocs llocs túristics de renom, un sistema de metro eficient que funciona amb targetes RFID, centres comercials brutals, un gueto pels expatriats, una zona de negocis amb edificis gegants i un turonet amb la torre de comunicacions des d’on es pot observar la ciutat.

Malgrat aquesta descripció la veritat és que ens ho vam passar bé :). Vam tenir molt bon temps (una mica de fresca del que estem acostumats a Taipei) i un guia local perfecte (en Carles Rabassa a qui vam conèixer a través del Couchsurfing) cosa que va ajudar molt a fer un bon tastet de la ciutat. El cert és que Seül en un dia fred d’hivern i sense bona companyia no ha de ser un lloc molt agradable.

El menjar coreà és conegut per ser picant i per estar obsessionat amb el kimchi, ambdues coses van resultar ser veritat però el nivell de picant va ser menor del què ens esperàvem. Als coreans també els torna bojos la barbacoa coreana i menjar pollastre fregit tot bebent cervesa (o qualsevol altre licor local, com el soju). No diríem que el menjar coreà és el nostre preferit però va ser interessant poder provar-lo durant 3 dies.

Per mi Seül es podria descriure com un Tokyo menys internacional, més caòtic i més sorollós. Al final del post he posat una petita comparació entre Taiwan, Corea i Japó.

Aquí teniu les fotos, a veure si trobeu les roses de Sant Jordi :)
[salbumphotos=91,64,max,n,n,picasa_order]

No és gens complicat trobar-te amb algun borratxo pel carrer. Aquí teniu el vídeo de la «conversa» que vam tenir amb un d’ells just quan queia el sol. Per cert, per a la gran majoria de coreans la principal referència cultural d’Espanya segueixen sent els toros…

Visita a la Zona Desmilitaritzada (DMZ)

Essent la nostra primera visita a Corea teníem interès en saber, de primera mà, més coses sobre el conflicte entre les dues corees. La primera sorpresa va ser descobrir que el conflicte no és gaire visible al carrer (només vam topar-nos amb un reduït grup de gent de Justice4NK en una mena de Rambla peatonal) i ningú ens va intentar explicar el tema. Segons ens va explicar en Carles de la seva experiència a Corea, el ciutadà mitjà no està massa interessat en el conflicte. La part més visible són els joves militars que es poden veure pel carrer (que visiten les nòvies a la ciutat ja que la mili dura 2 anys i és obligatòria).

Al final, amb alguns dubtes, vam decidir visitar la DMZ amb un tour turístic (que és l’única manera possible de fer la visita). L’experiència no va ser del tot positiva amb una guia que no va explicar gairebé res, visites ràpides a les atraccions (que recordaven a un parc temàtic en algun moment) i per acabar una visita de 40 minuts a un duty-free. També ens van portar a Dorasan, una estació de tren inutilitzada des del 2008 i que és l’última estació de Corea del Sur que conecta amb Corea del Nord. El què més ens va impressionar de l’estació desèrtica va ser un treballador del punt d’informació cultural que tenia ganes de xerrar amb els turístes i ens va demanar, si us plau, que parléssim sobre el conflicte coreà als nostres països. En qualsevol cas vam poder «veure» Corea del Nord (amb uns primàtics des d’un observatori) i en Pulpito va fer-se algunes fotos divertides.
[salbumphotos=92,64,max,n,n,picasa_order]

Hi ha un tour més car que a més a més de la DMZ et porta a la Joint-Security-Area (JSA) però no s’hi podia anar en diumenge i la veritat és que estem contents d’haver-nos estalviat els diners. Si teniu interès en el tema podeu veure la pel·lícula Joint-Security-Area.

Corea vs. Japó vs. Taiwan

Ara que ja hem trepitjat els tres països podem fer-ho millor als tests de la web AllLookSame :) («Tots són iguals»)

El coreans són la cultura més directe i també els que surten/beuen més (sobretot comparat amb Taiwan). Els coreans estan completament obsessionats amb les pantalles, ja sigui TV al telèfon mòbil o a la «tablet», pantalles interactives com a punts d’informació o pantalles gegants al carrer. El que resulta més fàcil del que pot semblar és llegir i escriure coreà.

I altre cop cap a Taipei

Anna had to leave Taiwan for visa reasons, so we arranged an extended weekend trip to Seoul during Sant Jordi. South Korean stamp was missing on our passports :)

Seoul

We did not have much expectations about our visit to Seoul, as almost nobody in Taipei made a single positive comment about Seoul, Korea or Koreans in general.

Seoul is, indeed, yet another big Asian megalopolis (more than 10 million in the city and almost 24.5 million in the metropolitan area) with no major tourist attractions, yet another metro system with a contact less card, massive shopping center, a ghetto for expatriates, a business district with huge buildings and a hill with the communications tower where you can see the city from above.

I must say that at the end we enjoyed the visit quite a lot :) I assume that the nice weather (just little bit cold for Taiwanese standards) and the perfect local guide (Carles Rabassa, who we met via Couchsurfing) helped a lot to enjoy and get a feeling of the city and South Korea. Being alone in the city on a cold rainy (or snowy) day would not have been than enjoyable.

Korean food is know to be spicy and obsessed with kimchi, this is quite true but it was less spicy than we anticipated. Koreans also love Korean BBQ and to eat deep fried chicken while drinking cold beer (or any other local liquor, like soju). Korean food is not our favorite among the Asian cuisines but it was interesting to get a taste of it.

Under my perspective, Seoul could be defined as a less international, more chaotic and noisy version of Tokyo. I have actually prepared a little comparison between Taiwan, Korea and Japan at the end of the post.

Enjoy the selection of pictures and look for the roses of Sant Jordi :)

[salbumphotos=91,64,max,n,n,picasa_order]

It was easy to meet some drunk people on the street. Here below a video of our «conversation» with and old man in a park at the sunset. By the way, bull fighting is still the main cultural reference about Spain in this area of the world.

Demilitarized Zone (DMZ) tour

When visiting Korea for the first time you are obviously interested to know more about the South-North Korean conflict. The first surprise is that it was not very visible on the street (we only found a small group of people from Justice4NK in a centric pedestrian street) and nobody talked to us about the conflict. Carles explained that, from his experience, the average korean citizen is not much interested on this subject. What was interesting to learn is that it is mandatory to join the military service for 2 years and we could see (from time to time) young soldiers that spent the weekend at Seoul to visit their girlfriends.

Anyway, after some doubts we decided to visit the DMZ by joining an organized tour (the only available option to get into the DMZ). We are not used to join organized tours and the experience was not that enjoyable. The guide did not provide too much information about the Korean conflict, we just visited a couple of «must see» places that could easily be integrated on any amusement park and ended up in a duty-free shop for 40 minutes. The tour took us to Dorasan, a train station that is not active since late 2008. Dorasan is the last train station in South Korea and it should connect with North Korea. The most interesting moment was when a volunteer from the information point talked to us and ask to report back to our countries about the Korean conflict. Nevertheless we could «see» North Korea (from an observatory using binoculars) and Pulpito took some interesting pictures here and there.

[salbumphotos=92,64,max,n,n,picasa_order]

There is a more expensive tour that in addition to the DMZ takes the tourists to the Joint-Security-Area (JSA) but we are glad we did not pay the extra money for it. If you have interest on the subject you can watch the Joint-Security-Area movie

Korea vs. Japan vs. Taiwan

After visiting the three countries, we can now get a better score at AllLookSame website tests :)

Koreans are more direct than other Asians cultures and the culture of drinking/going out is a lot more established than in Taipei or even Tokyo. Koreans are the most obsessed with screens and they are always using one: TV on mobile phone or tablets, information screens everywhere, huge screens on the street, etc. One surprising fact is that the Korean is not that hard to write or read!

And back to Taipei