silhouette_tpe
RSS Feed

La feina de buscar feina

Quan vam decidir venir cap a Taiwan, la idea era començar a estudiar una mica de xinès i de seguida posar-me a buscar feina. Doncs bé, com que la recerca es va fer més complicada del què em pensava i em vaig animar amb el xinès… ho vaig anar deixant de banda fins a dedicar-me només a les classes.

9 mesos desprès, vaig aconseguir acabar el tercer curs i vaig decidir posar-me en serio ja que la idea de només estudiar no em feia gaire gràcia. La majoria d’estrangers que viuen i treballen a Taiwan, és perquè han vingut com a “expatriats”, és a dir, amb la feina i la paperassa arreglats des del país de procedència, com seria el cas de l’Albert. La resta sinó, acaba fent majoritàriament de professor d’anglès en alguna escola, guarderies per nens petits o centres de repàs per estudiants, que aquí són molt populars.

Vaig deixar la possibilitat de donar classes com a última opció i vaig intentar tirar cap al terreny d’ONGs i organitzacions, i desprès de vàries temptatives, (i la coincidència que una noia va marxar, tot s’ha de dir) vaig trobar feina!

De la mateixa manera que en altres ocasions, tot passa per la burocràcia i les lleis (força estrictes) de Taiwan. Al no ser taiwanesa i no tenir permís de residència, es va complicar i allargar encara més el procés.

Tot plegat es va convertir en una petita gimcana:

1. Proporcionar tots els documents personals, en xinès o en anglès.

2. S’envien els papers al Ministeri de Treball.

3. Esperar que aquest m’accepti i em concedeixi el permís de treball.

4. Concedit! Com que sóc estrangera i tinc estudis universitaris entro en la categoria de “coll blanc”, i això vol dir un sou mínim prou alt pels estàndars mímins.

5. I cap a l’oficina d’Immigració a tramitar el permís de residència, amb més papers és clar!

Ja tinc l’ARC (Alien Resident Certificate)!! Que vindria a ser això però amb la meva foto :)

A més a més de la Seguretat Social.

Doncs ara ja farà un mes que he començat a treballar a Garden of Hope Foundation (també podeu mirar la web en xinès que està millor!). És una organització dedicada al maltractament de dones i nens, oferiex servei d’assistència a les víctimes i participa en moltes campanyes reinvindicatives contra la violència domèstica i en defensa de l’igualtat de gènere. La meva feina… tot i que encara està per determinar, és encarregar-me del departament de relacions internacionals. I es pot dir que des del primer dia m’han fet treballar com una xina ja que, puntualment, em va tocar treballar dos caps de setmana seguits!

Començar una feina nova implica adaptar-te al lloc de treball, l’ambient i sobretot la relació amb els companys i els caps. A part de tot això, jo li he hagut d’afegir les diferències culturals i idomàtiques! Tot i que un parell de companyes parlen perfectament anglès, m’haig de comunicar amb l’altra gent… en xinès. Està sent tot un repte ja que sóc l’única estrangera de l’oficina. Quan els taiwanesos expliquen les coses, a vegades has de trobar-hi el sentit de veritat i averiguar què volen dir exactament. Una cosa és entendre l’idioma, i l’atra és entendre la cultura. Així que encara que entengui l’anglès o una mica de xinès, la manera de fer o de pensar… és una altra cosa!

Vull agrair a les meves companyes Jiayin i Kaili pequè m’estan ajudant molt en aquesta tasca d’adaptació :)

3 Comments

    Molta sort Anna.

  • Vinga Anna tu pots petita gran krak!!!

  • De part de la tieta que tu pots amb els xinos i tot el què et proposis. Molts petons dels tiets.