Jo havia de tornar a Europa per algunes reunions i l’Anna just havia acabat el 3r trimestre de xinès, de tal manera que ens vam organitzar per passar quasi 3 setmanes a Barcelona. Jo ja vaig tornar un cap de setmana al Maig, però per l’Anna era important sortir una mica de Taiwan/Asia després d’haver celebrat els 9 mesos aquí.
La millor manera de descriure aquest viatge és com un viatge epicuri :)
Epicur (341 AC – 270 AC), era un filòsof de l’antiga grècia i fundador de l’Epicureisme. Pocs dels seus textes han arribat als nostres dies i la seva doctrina ha estat sovint confosa amb una vida luxuriosa i sensual (aquesta confusió ha estat promoguda pels Cristians des de bon principi). No us avorriré amb els detalls però he estat llegint sobre el tema des de fa un any i ha resultat una doctrina inspiradora i molt pràctica en certs moments de la vida.
Un dels elements clau de l’Epicureisme és que els amics (i la família per extensió) són la major font de felicitat, considerant sobretot que els pots veure de manera regular i tant com sigui possible. De fet ell defensà el fet de viure amb els amics o molt aprop dels amics. A més a més també indicà que mai s’ha de menjar sol i que els menjars han de ser lleugers i saludables per obtenir la combinació perfecta.
Com que de fet en el tema de viure prop dels amics/família no ho estem fent gaire bé, vam aplicar-nos a seguir els seus consells durant la visita i va invertir el màxim de temps possible en menjar/beure (amb moderació) amb amics i familia. La veritat és que no vam parar, anant a munt i avall per intentar veure a tothom. Perdó que no tothom surt a les fotos!
Ens temiem que hauriem de respondre un munt de preguntes detallades sobre la nosta vida a Taipei i Asia però de fer va ser quasi el contrari i va ser sobretot l’Anna i jo mateix qui no va parar de fer preguntes sobre la vida dels amics.
Amb aquest blog, el Facebook i algunes videoconferències que hem anat fent de tant en tant, la gent ens va dir més d’un cop: “És com si no haguessiu marxat” (encara he d’acabar de decidir si això és pot considerar una cosa bona o dolenta)
Barcelona amb ulls asiàtics
Tornar a casa amb un nous ulls asiàtics et permet tenir una perspectiva molt particular.
Vam fer les fotos com turistes per l’emoció de tornar a estar “a casa” i pel fet de voler ensenyar a l’altre costat del món allò del què n’estem tant satisfets com el clima, els paisatges únics, el menjar… i en definitiva fer tot allò que no tenim a Taiwan. Vam disfrutar d’aquelles coses que vivint a Barcelona, potser ni ens adonem.
Tot i conèixer la ciutat perfectament, Barcelona ens va sorprendre la diversitat cultural, la barreja de cares i els pocs xinesos que hi havia! Fins i tot ens feia gràcia veure’n i saludar-los. Però ens va decepcionar la brutícia i la inseguretat que hi ha pels carrers o el transport públic (vam veure un parell de robatoris al metro en aquestes setmanes). Quan un viu a Barcelona acaba acostumat a la situació però la sensació és molt rara quan s’arriba d’una ciutat asiàtica molt segura, força neta i ben organitzada.
A Taipei no estem gent influenciats pels mitjans de comunicació i la publicitat (o bé no ho entenem o bé hi ha una diferència cultural que ens impedeix tenir interés pel tema). Al tornar a Barcelona va ser interessant poder notar com un acaba influenciat pels mitjans/publicitat sense quasi ni adonar-se’n. També vam veure com la majoria de notícies són molt “locals” (Catalunya/Espanya) i els afers més internacionals no interessen massa. A Taiwan també hi ha molta informació local (sobretot de temes polítics i la relació amb Xina) però a la vegada hi ha una major perspectiva regional i global.
Per cert, els occidentals tenim els nassos molt grans! (per això ens diuen “big noses” els Taiwanesos)
I mentrestant a Taiwan…
Mentre erem a Barceloan a Taiwan els va tocar el rebre amb el tifó més fort de la temporada, Super Typhoon Megi. Va començar al nord de les Filipines i va anar cap al sud de la Xina tot afectant part de Taiwan. A Taiwan el Megi va deixar 114cm de pluja em 48 hores a la zona de Ilan amb vents de fins a 145 km/h. Al voltant de 36 persones van morir (la majoria turistes xinesos sepultats quan una allau de terra va engollir el seu autobus)
4 Comments
abili
nov 10, 2010, 7:37
M’agrada que conservis les arrels filosòfiques; sobretot si et porten cap a la família i els amics.
Enric
nov 11, 2010, 13:31
On son les fotos de la rebuda massiva a l’aeroport de Barcelona?
Per cert m’ha enganxat aixó de l’epicureisme pero no se per on començar
A que es increible les ganes que t’entra de fer fotos a lo turista un cop ja no vius a casa? A mi em passa el mateix cada cop que hi he tornat de Pittsburgh.
M’encanta el vostre blog… I lo d’Epicurius, te tota la rao del mon. Xapo pel grec!
M’agrada que conservis les arrels filosòfiques; sobretot si et porten cap a la família i els amics.
On son les fotos de la rebuda massiva a l’aeroport de Barcelona?
Per cert m’ha enganxat aixó de l’epicureisme pero no se per on començar
Molts records
Enric
Enric! Corregit! Ja surts al àlbum :)
A que es increible les ganes que t’entra de fer fotos a lo turista un cop ja no vius a casa? A mi em passa el mateix cada cop que hi he tornat de Pittsburgh.
M’encanta el vostre blog… I lo d’Epicurius, te tota la rao del mon. Xapo pel grec!