silhouette_tpe
RSS Feed

4 dies a Shanghai

Doncs com vau veure a l’últim article del blog voliem anar a Shanghai un cop l’Anna havia aconseguit el visat per Xina. El Pulpito no tenia visat i no ens va poder acompanyar aquest cop. Ens vam organitzar per passar un cap de setmana llarg (4 dies) per visitar Shanghai i la Expo.

Shanghai es simplement gegant (~18/19 milions d’habitants, oficialment). És la ciiutat més poblada de Xina i una de les més grans de tota la Terra. Com és d’esperar això té efectes secundaris en la gent que viu allà. Els amics taiwanesos ja ens havien avisat, però tot i així, encara va ser impactant observar la impaciència i mala educació dels habitants de Shanghai. És un espectacle les corredisses i les lluites per aconseguir un seient al metro o com poden fer veure que tu no hi ets quan estas fent cua per alguna cosa. El servei (hotels, cafès, restaurants, etc.) deixa molt que desitjar en la gran majoría de casos, sobretot quan el podem comparar amb l’amabilitat dels taiwanesos (i del sud-est asiàtic en general).

Amb tanta gent i tants llocs on anar, cal alguna mena d’ajuda per saber on anar i amb qui confiar. En els taxis per exemple, al costat del número de llicència i la foto del conductor tenen unes estrelles (de 0 a 5). El número d’estrelles indica el temps que porta el conductor fent de taxista i la satisfació dels clients (no ens va quedar clar com podien saber això, suposem que la falta de queixes és el criteri). La foto de les 4 estrelles no és nostra, està agafada d’Internet. El nostre màxim van ser 2 estrelles. Només els taxistes amb 5 estrelles podien servir a la Expo de Shanghai ja que les 5 estrelles impliquen que poden comunicar-se en anglès.

Un sistema d’evaluació similar s’aplica als restaurant i hotels. En aquest cas hi ha cares més o menys somrients (3 nivells, vermell/groc/verd).

Un de les sorpreses agradables de Shanghai va ser veure la quantitat de vehicles elèctrics, sobretot les motos petites. A Taipei tenim encara més motos i són molt sorolloses. Els vam fer quatre fotos mentre plovia ja que es posen una mena de “poncho” de plàstic força especial.

Com que duien el portàtil i teniem internet al hotel vam poder tenir experiència directa de la censura d’internet que aplica el govern xinès. No hi ha accés a les planes web de YouTube, Facebook o Twitter. Hi ha solucions tècniques per saltar-se aquesta censura (si vius allà) però et fa reflexionar sobre el poder de l’informació en els nostres dies.

Els nostres guies

Apart de visitar la Expo vam anar a Shanghai a trobar-nos amb amics. Ells van ser els nostres guies en aquesta ciutat tan cosmopolita. En diversos moments Shanghai recorda New York City als USA (sobretot pel fet de que en molts moments no sembla que estàs a la Xina, de la mateixa manera que NYC no sembla els USA)

El primer dia ens vam trobar amb en Joan Lluis Abenza. Porta 5 anys a Shanghai! Ens va portar als llocs més coneguts de Shanghai (People’s Square, Nanjing Road, The Bund, etc.) i també vam sortir una mica de festa. Un parell de destacats dels temps amb el Joan va ser trobar-nos amb el mercat de parelles/matrimoni al People’s Square i el dinar que vam fer amb la gent del Casal Català de Shanghai (era l’11 de Setembre :)). Per cert, en Joan Lluis va participar al programa “Balears pel món” dedicat a Shanghai.

Si no podeu veure l’àlbum (no amb l’Internet Explorer? podeu anar al Picasa àlbum)

El segon dia vam dinar amb el Gerardo Wang. En Gerardo vivia a Taipei fins fa pocs mesos (el podeu veure en les fotos d’alguna de les festes que hem organitzat a casa). Va ser molt interessant i agradable la retrobada i posada al dia sobre la seva nova situació a Shanghai. Ens va dir a un restaurant especialitzat en cuina de Shanghai (Yuan Yuan.)

12-Sep-2010 15:06, NIKON CORPORATION NIKON D5000, 4.0, 18.0mm, 0.017 sec, ISO 720

12-Sep-2010 15:07, NIKON CORPORATION NIKON D5000, 4.0, 18.0mm, 0.017 sec, ISO 1000

12-Sep-2010 15:07, NIKON CORPORATION NIKON D5000, 4.0, 18.0mm, 0.017 sec, ISO 1400

 

Amb en Gerardo també vam passejar-nos una mica per la zona de la Concessió Francesa. Aquesta Concessió i altres zones a Shanghai (com el Bund) tenen una barreja única d’arquitectura Europera/Americana i cases xineses. En alguns moments pot semblar que estàs a Paris, Londres o bé al Chicago dels anys 30.

Molta sort Gerardo!

Finalment també vam trobar-nos amb l’Emma Escamilla. Va marxar de Catalunya per instalar-se aNanjing, un “poble” de 2 8 milions de persones no massa lluny de Shanghai. Allà l’Emma ensenya castellà i la vegada millora el seu xinès. No vam poder compartir gaire estona plegats ja que ella havia d’agafar el tren de tornada. Vam donar voltes pel Taking Road Art Centre i vam fer una birra al The Bell bar.

Si no podeu veure l’àlbum (no amb l’Internet Explorer? podeu anar al Picasa àlbum)

Trampes pels turistes

Entre guia i guia ens vam escapar per visitar les atracions turístiques a Shanghai: el “Carrer Vell” (una trampa! no cal anar-hi), els jardins de Yuyuan (interessants) i el temple del Buddha de Jade (una trampa! no cal anar-hi) i també el Shanghai World Financial Center (hi havia l’observatori més elevat del món, fins que es va obrir el Burj Dubai a principis dels 2010)

Si no podeu veure l’àlbum (no amb l’Internet Explorer? podeu anar al Picasa àlbum)

Shanghai Expo 2010

Amb els bitllets d’avió ens van incloure el tiquet d’un dia per visitar la Shanghai Expo. Vam decidir anar-hi el dilluns 13/09 i va ser una bona (o afortunada?) decisió! Va ser un dels dies més tranquils a la Expo, amb “només” 296500 visitants (els dies récord a l’Agost van sobrepassar els 560000 visitants)

En qualsevol cas hi havia molta gent i moltes cues (de 2-4 hores) per accedir als pavellons més populars. Vam decidir invertir el nostre temps en opcions menys populars Iran, North Korea, Pavelló conjunt Africà, Barcelona, etc. (al matí) i passar-nos pels famosos un cop fos de nit. L’estratègia va funcionar i vam poder veure molta cosa en un sol dia. Al pavelló espanyol, per tenir passaport espanyol, vam poder anar per la porta del darrere (VIP). Els xinesos anaven tots bojos per omplir el “Passaport de la Expo” amb els segells dels pavellons. No era raro veure com un cop tenien el segell no es preocupaven de visitar el pavelló. A la cua del pavelló del Japó vam poder veure com la gent es barallava. En resum, per a nosaltres, la Expo no deixa de ser una fira on els països fan promoció turística. Vam veure molt poca cosa relacionada amb el “Better City, Better life” que servia d’eslògan per la Expo.

Si no podeu veure l’àlbum (no amb l’Internet Explorer? podeu anar al Picasa àlbum)

6 Comments

    Bon post Webo,

    Lo de l’amabilitat dels habitants de Shangai es algo que vull experimentar algun dia….men han parlat “maravelles” :)

  • A Barcelona trobem que la Rambla està massa atapeïda. Però veient les fotos de Shangai, em sembla que no ens podem queixar.

  • Uhm.. ejem… 2 million??? Nanjing is about 8 million people! one of the ten biggest cities in the country!!!! ¬¬

  • @Emma – Corregit / Fixed!

  • Que fort! m’ha encantat com expliqueu les coses i les fotos dels àlbums,
    per cert que n’hi ha moltes d’artístiques.
    Shanghai una metropoli brutal, amb records de Gotham city.
    Quina passada! records!! em prenc el post com un boníiiiSIM regal d’aniversari. fantàstic. i encara em deixo d’exhaltar la EXPO, que fuerteeeeeeeeeeeeeeee !!uauu

  • No paráis!! Un poco de compasión para los que estamos con el ancla echada en la oficina :P Por cierto! no entiendo mucho de fotografía pero me encanta el toque artístico de todas las fotos que subís a la página, cómo se consigue? besosss