silhouette_tpe
RSS Feed

Cap de setmana a Hong Kong

El cap de setmana passat vam anar a Hong Kong. Està relativament a prop de Taipei (1.30h de vol), però entre anar del centre de la ciutat a l’aeroport, i viceversa, van acabar essent unes 5 hores. Val a dir que no vam començar amb gaire bon peu, ja que la nit anterior ens van cancel·lar el vol. Però no vam tenir gaire problemes perquè hi ha molts vols seguits, com si fos un pont aeri.

Aquesta escapada ha servit per visitar al Nick, ex-company de classe a Taipei, i poder tramitar el meu visat per anar a la Xina, en concret, a Shanghai el próxim cap de setmana. Si, si.. a mi em calia sortir de Taiwan (considerada per alguns com part de la Xina) i anar a un altre país per tramitar el visat, i Hong Kong era l’opció més viable, tot i que continua sent Xina!!!

El panorama està així: Taiwan o “Republic of China” (ROC), té totes les característiques d’un Estat, però no té el reconeixement internacional com a tal; la Xina com tots la coneixem, també se l’anomena “People’s Republic of China”, el que fa confondre bastant; i desprès tenim Hong Kong, que juntament amb Macau, són Regions Administratives Especials que gaudeixen de sistemes polítics i econòmics diferents del de la Xina continental. Bé amb tot aquest cacau, podríem fer una comparació dient que és com si des de Mallorca, hagués hagut d’anat al País Vasc, a fer un visat per anar a Sevilla.

En teòria, a l’aeroport de HK es podien fer els tràmits durant el cap de setmana, pagant és clar. Però la sorpresa va ser que a l’arribar, ens van dir que no ens podien assegurar que estaria llest pel diumenge, quan havíem de tornar a Taipei! Vam donar la documentació i em van fer fotos reglamentàries.. en les que es pot veure la cara de poca simpatia del moment…

I a esperar! Haureu de llegir el post fins al final per veure si tenim el visat per anar a Shanghai o no…

Una de les coses interessants d’aquestes megapolis és que et pots trobar com a casa fàcilment :)

Un cop al centre de Hong Kong, la sensació que vam tenir va ser com si vinguessim del poble a visitar la ciutat. Va ser un impacte veure tants guiris junts, la moda, els bars i restaurants i la festa al carrer. Vaig veure més guiris en 5 minuts que en els 9 mesos que porto a Taipei! L’Albert n’ha pogut veure més durant els viatges per feina a altres ciutats asiàtiques. Per uns moments vam perdre la sensació de ser especials que es pot tenir a Taiwan, al l’haver-hi pocs occidentals.

Evidentment, només arribar vam aprofitar per sortir de festa. El Nick es dedica a l’interiorisme d’hotels i sap a quins llocs cal anar :). En algun lloc vam haver-hi d’anar de dia perquè a la nit s’ha d’anar molt ben vestit i fer molta cua! A l’anar amb gent que viu a HK, hem pogut visitar llocs força curiosos: com bars i restaurants amagats entre la infinitat d’edificis d’aquesta ciutat, i terrasses amb vistes espectaculars. Us en podeu fer una idea amb les fotos i també visitants les webs dels bars: Azure, Dragon-i i Cafe Gray

Si no podeu veure l’àlbum (esteu fent servir l’Internet Explorer? podeu anar al àlbum del Picasa)


De Hong Kong, el que més destaca és que a part de les múltiples illes, hi ha dues bandes ben identificades: la que està al costat continental i l’illa en si. Al costat continental, frontera amb la Xina, li diuen el “dark side”. És on viuen la majoria de hongkonesos autòctons, i a l’illa hi viuen principalment els estrangers i les filipines. Nosaltres vam estar bàsicament a l’illa i tot i no ser una gran atracció turístisca podem esmentar algunes curiosistats:

  • És com una barreja del “china town” de Londres + Lisboa + Manhattan de Nova York.
  • Hi ha tramvies i autobusos de dos pisos, quasi tots concentrats en un mateix carrer.
  • Les escales automàtiques més llargues del món (diuen). Com que just darrera la cuitat s’enfila la muntaya, hi ha carrers que són bastant inclinats, i pels qui no volen fer cames, aquestes escales són molt pràctiques.
  • Hi ha menys cultura xinesa que a Taiwan. Quasi no hem vist temples, per no dir cap!
  • Vigila amb els “Hong Kong juices”, o les gotes d’aigua que cauen per tot arreu dels aires acondicionats, fins i tot dintre dels restaurants!
  • Fins i tot els estrangers de l’illa de HK estan dividits en tres nivells que es pot veure segons on viuen. Més aprop del centre i pujant trobem: els solters o que viuen sols, desprès hi ha les parelles o les famílies, i amunt a la muntanya la gent rica de veritat.
  • Com que hi ha tanta concentració de gent en poc espai, evidentment els pisos són microscòpics i molt cars. Es normal trobar-se que no tenen ni cuina ni una taula gran (o en el cas del Nick TV), bàsicament no hi cap res!
  • Si voleu anar a HK, el turisme que es pot fer és anar de compres, menjar i fer fotos a edificis.

Si no podeu veure l’àlbum (esteu fent servir l’Internet Explorer? podeu anar al àlbum del Picasa)


Tot i això hem fet una mica el guiri com pertoca:
El Gran Buda
Sembla l’única herència històrica que hi ha a la ciutat, però la veritat és que el van acabar el 1993. Comparat amb les dinasties xineses és ben jovenet. De fet potser el que té més gràcia és agafar el telefèric que et porta fins allà i pots veure l’aeroport des de les alçades.

Aquí teniu l’àlbum al Picasa


Volta pel Victoria Harbor
La manera més sencilla i econòmica de creuar d’un costat a l’altre és amb ferri. I com tot, han fer una atracció turística d’això. Enlloc de creuar, nosaltres vam donar la volta sencera al port, així que vam poder veure les dues bandes i els edificis des de totes les perspectives.

Aquí teniu l’àlbum al Picasa


The Peak, o el pulmó verd de Hong Kong
Amb un cremallera es pot pujar fin dalt de la muntanya en 10 minuts i canviar d’aires per unes quantes hores. Realment la vista és impressionant des d’allà dalt.

Hi ha caminets per passejar o fer esport i contemplar les vistes al mateix temps. Amb una mica de temps i ganes es pot donar la volta sencera al pic i veure els dos costats oposats de l’illa, el superpoblat i el desèrtic. Ah, i que no faltin els restaurant i les botigues!

Aquí teniu l’àlbum al Picasa


… Disneyland no!
Això ho deixem per a la pròxima visita. És una altra de les principals atraccions turístiques de HK, sobretot pels japonesos, que els surt més a compte venir fins aquí que anar a un parc temàtic del seu país.

I una altra curiositat que es mereix un capítol apart són les noies filipines que viuen a l’illa de HK amb els estrangers. Viuen amb les famílies i de dilluns a dissabte s s’encarreguen de tot: de la casa, del menjar i dels nens. Més d’un occidental no sobreviuria sense una noia d’aquestes! I com a bons catòlics, els diumenges són per descansar i és ben corrent veure els carrers, places i ponts del centre, plens literament d’aquestes noies.
Quasi no compren res, tot el que guanyen ho envien a les seves famílies o envien paquets plens de roba i joguines pels nens. És curiós com pot canviar d’un dia per l’altre la imatge de la ciutat.

Aquí teniu l’àlbum al Picasa

I per acabar… final feliç. Vaig tenir el visat!! i marxem cap a Shanghai la setmana vinent! :)

Però… ens van retrassar el vol … així que vam tenir temps per fer més fotos al aeroport!

3 Comments

    Em quedo com a punt negatiu el pijerio dels clubs de Hong Kong. El que mhan dit es efectivament, si ets un loco de les compres es un bon lloc i per tirar fotos dels gratacels, que la vista es espectacular.
    No el tindriem al top 10 de futures destinacions per aixo! ;)

  • Un cap de setmana ben aprofitat. Sí , senyor.

    Per cert: el Pulpito no nececita visat o passa d’amagatotis?

  • I love it! I am going to send this to my friends and family to show them what Hong Kong is like. You must come again. You are welcome anytime.