silhouette_tpe
RSS Feed

Pares

Hem tingut la primera vista a Taipei!! Els meus pares.

papes_101Aprofitant el viatge, han fet una ruta asiàtica per Xina, Japó i Taiwan, el que és recomanable per aquells que tenen temps i ganes de viatjar per aquest contient. Amb poques setmanes han pogut apreciar algunes diferències culturals entre aquests pïsos tan propers però tan diferents.

A Taiwan van aprofitar per fer visites culturals, culinàries i conèixer gent local. Visita obligada al Taipei 101, degustació de noodles i dumplings variats, passejades interminables i sopars amb amics. Amb tot, un temps esplèndit que va acompanyar la majoria dels dies.

Comentant la visita amb la gent d’aquí, hem anat descobrint diferències culturals sobre la relació entre pares i fills. És molt important en la cultura xinesa en general, i per tant la taiwanesa, el respecte per a la gent gran. Tant els pares com els mestres a l’escoles són les figures més importants pels nens a nivell de disciplina, respecte i aprenentatge. De la mateixa manera, els avis, els oncles o qualsevol familiar adult, es converteixen en l’exemple a seguir pels nens i joves.

Aquest sentit d’obediència moltes vegades s’acaba reflectint en l’actitud dels adults davant dels seus superiors en els llocs de treball o en les relacions socials, creant sovint la impossibilitat de debatir, contradir o simplement exposar idees diferents.

Des del punt de vista familiar, el fills saben molt bé quin és el seu rol. Independentment de si és el fill gran o petit, els fills homes, són els que es fan càrrec dels pares. Encara que es casin i tinguin la seva pròpia família han de viure amb els pares i cuidar-los. Per això, a vegades es pot veure en els casaments com la família de la núvia està més aviat trista, perquè és com si entreguessin la filla a una altra família.

Collage_papes

D’altra banda, en el cas que les filles no formin una altra família, poden “sacrifircar-se” pels pares i quedar-se amb ells sense plantejar-se un altre estil de vida. És curiosa la visió que tenen els asiàtics en aquest sentit de “sacrifici” i d’obligatorietat davant dels pares. Mentre que a occident, prevaleix la individualitat i la llibertat a l’hora de “deixar” els pares. És a dir, cada família estableix les seves relacions de convivència però sense perdre el respecte i l’estima als seus. Marxar de casa, casar-se o tenir una altra família no significa que es trenquin els lligams.

Sobre l’educació respecte als grans, ja és una altra qüestió. En determinats països d’occident cada vegada costa més veure com els joves cedeixen el seient de l’autobús als avis, escoltin els seus consells o fer el què ells demanen. Aquí, els joves i no tan joves, no dubten ni un segon en aixecar-se i cedir el lloc, o fer allò que se’ls diu. De la mateixa manera, per respectar als adults del teu entorn no els pots dir pel nom de pila sinó que t’has de referir a ells com a “oncle”, “mestre” o, en els cas dels pares d’amics, “mama Anna” o “papa Anna”, per exemple.

En definitiva, tot i ser cultures diferents i amb uns valors que canvien dia a dia, crec que continuem estimant als pares igual que el primer dia.

Una abraçada a tots els pares, els que ja ho són i els que ho seran! ;)

5 Comments

    Vaya!, quina sort que tenen alguns, no? Doncs per aquí tenim la visita de L’albert i l’Stan que s’están (ritma i tot) fotent totes les nostres reserves de crispetes en aquest Diumenge passat per aigua i de caça de mosques amb la super “raquetadeluz”.

    Ja et faré arribar el corresponent collage!

    Records

    Pd: Sort de l’Stan que ens ha traduït la cançoneta de la super “raquetadelaluz” ….jajajja.

  • Una experiència inoblidable d’un mes a Àsia coneixent altres cultures diferents a la nostre, és enriquidor tal com em va dir l’Anna el primer cop que se’n va anar a viure fora de casa a França per fer un Erasmus i des de llavors segueix descobrint món. Gràcies a ella i al Albert ens hem animat a fer aquest fantàstic viatge i passar uns dies amb ells. Una abraçada molt forta i mooolts petons!!!

  • Molt bé Anna per l’explicació “cultura/família”. Que consti que aquí els pares també estimem els fills, les seves companyes i pares corresponents…Encara que s’independitzin, que per amor no quedi!

  • Ana i Albert , demà 16 – 05 – 10 , tenim la reunió familiar i cumple ( casi centenari ) de la ” mega ” iaia , ja envierem fotos i comentaris . Has pogut mirar preus d´objectius ? Gracies , una abraçada .

  • They are cute! I miss them!!! :)