Per feina: New DelhiBusiness trip: New Delhi

Com ja vau veure per la temàtica de la festa del Weyia, aquest any Índia està en el mapa d’ADB. Tot i que tenim un equip local a Mumbai em van demanar de donar un cop de mà per organitzar les demostracions a la fira Convergence India a New Delhi. Vaig anar-hi amb 3 companys de feina de Taipei i allà ens vam trobar amb l’equip de l’Índia i una persona de Suïssa.

No us donaré la pallisa amb temes de feina, sinó que us explicaré sobre la primera impressió d’un viatge a l’Índia (en modalitat de negocis).

D’entrada el vol Tapei-New Delhi són unes 6 hores. Des d’Alemanya o Polònia es triga més o menys el mateix temps. L’Índia és un dels pocs països del món que té una diferència horària amb 30 minuts, l’India Standard Time (IST) està 2 hores i 30 minuts per endavant de Taipei.

Des de fa un parell d’anys s’està promocionant l’Índia com una destinació turística amb la campanya Incredible India. L’any 2010 és especial a New Delhi perquè a l’octubre s’hi celebraran els Commonwealth Games, una mena de jocs olímpics pels països de la Commonwealth.

Abans d’anar cap allà dues o tres persones de l’oficina m’havien explicat sobre tots els «perills» de l’Índia. A l’aterrar la primera impressió és realment de molta calor, massificació i caos. A New Delhi hi viuen 16 milions de persones, i a tota l’Índia 1.2 bilions. El trajecte entre l’aeroport i l’hotel (amb un conductor de l’hotel) impressiona força, sobretot per la manera de conduir. El més curiós és que tothom ens va dir que Mumbai era molt més caòtic i massificat…

A l’anar-hi per feina cal assegurar que no hi haurà problemes amb el menjar o l’aigua i per això ens vam allotjar al Taj Palace, un dels hotels més luxosos de la ciutat (tot i que l’aigua de l’aixeta tampoc és recomenable per estòmacs no acostumats). De fet, acaben de donar el premi a 2 restaurants i a un bar de l’hotel com els millors de la ciutat.

Vam tenir sort i el diumenge un company de Tapei (Marek) i jo ens vam poder escapar a veure el Taj Majal, a unes 4 hores de cotxe de New Delhi. És una excursió força esgotadora però ens va permetre fer el turista, veure l’Índia fora d’una gran ciutat i topar-nos amb vaques (animal sagrat a l’Índia) als llocs més inesperats. En el Taj Majal un guia ens va il·lustrar sobre la història, les simetries i els canvis de color del marbre segons la llum del sol. Fent cua per entrar vam xerrar amb un grup d’afganesos… les primeres persones d’Afghanistan amb qui he xerrat mai a la vida.

El que més m’agrada d’un viatge una mica llarg de feina (6 dies) és que hi ha temps de poder entrar en contacte una mica amb la cultura local, pel simple fet de comunicar-te amb la gent, llegir el diari o veure els canals de TV (encara que no els puguis entendre). Us destaco un parell de coses que em van cridar l’atenció.

• El llenguatge corporal té forces particularitats, especialment en la manera de dir «si», «no» o «potser» amb el cap. Observeu com el noi aquest diu «si» amb un moviment de cap únic. Nota: el video no és meu.

Podeu veure un tutorial complet sobre la gestualitat dels indis en aquest video:

• L’altre particularitat és el tema dels casaments, que molt sovint encara funcionen amb un acord entre els pares i no com a fruit d’una relació de parella tal i com entenem en la cultura occidental. D’entrada, al diari del diumenge hi ha una secció d’anuncis (de diverses pàgines) per «Matrimonials». Si feu click a la imatge anireu a una web de matrimonis:



També al diari vaig trobar una notícia sobre un home indi, Wilbur Sargunaraj, que s’ha fet famós al YouTube amb una cançó (i un videoclip) a favor del «Love Marriage».

… i em vaig quedar amb les ganes d’anar a un cine a veure una peli de Bolywood.

As you could see from the theme of the Weyia party, this year India is on the ADB map. Although we have a local team in Mumbai I was asked to help a little bit on the organization of the demonstrations for the Convergence India trade show at New Delhi. I went there with 3 colleagues from Taipei office, we met the Indian team there and another colleague from Switzerland also joined.

I will not bore you with the details about the work and the trade shwo and I will focus on the the impressions of my first visit to India (in business trip mode).

The flight from Tapei-New Delhi takes about 6 hours. From Germany or Poland it takes roughly the same time. India is one of the few countries in the world in a «30 minutes» time zone. India Standard Time (IST) is 2 hours and 30 minutes ahead from Taipei time zone.

For the last 2 years there has been a lot of promotion of India as a tourist destination with the slogan Incredible India. 2010 is a special year at New Delhi because the Commonwealth Games, a kind of Olympic Games for Commonwealth countries, will take place in October.

Before going to India I was already alerted about all the «dangers» in India. After landing the first impression is heat, tons of people and chaos. New Delhi has around 16 inhabitants, just a small number when compared with 1.2 bilion in the whole India. The taxi ride between the airport and the hotel (with a driver from the hotel) is a little shock, specially until you get used to the Indian way of driving. The funny detail is that every keep saying that Mumbai is a lot worst…

Being on a business trip, in order to minimize risks with water or food, we stayed at the luxurious Taj Palace (but we still used bottled water for everything). In fact the hotel has just received awards for 2 of its restaurant and 1 of its bars.

We were lucky and Marek (a polish colleague at Taipei office) and myself could take the Sunday off to visit Taj Majal, a good 4 hours drive from Delhi. It is an exhausting one-day trip but it allowed us to be tourist, to see India outside of a big city and to bump into cows everywhere. At Taj Majal a guide explained about the history, simetries and colour changing marble depending on the sun light. While waiting to get in, we briefly talked to a small group of people from Afghanistan … indeed the first time I ever spoke to a person from Afghanistan.

What I enjoy the most on a «long» (6 days) business trip is that you have enough time to learn a little bit about the culture: talking to people, reading news paper or watching local TV channels (with cricket all the time…). Let me highlight two details:

• The body language from Indian people is really complex, specially when «yes», «no» or «maybe» is involved. Check the video to see how the boy says «yes». Note: this is not my video footage.

This video is a complete guide to Indian (Punjabi) body language. Enjoy! :)


• It was also easy to feel that most of the weddings are still arranged by the parents, with no real love involved between the groom and the bride. On Sunday Times there is a huge supplement about «Matrimonials». Click on the image to go to a related websiste


At the same newspaper I could also see that Wilbur Sargunaraj is now famous at YouTube with a song (and videoclip) in favour of «Love Marriage».

… and I could not manage to go to a movie theater to watch a Bollywood movie.