A Taiwan un dels esports més populars és anar a caminar per la muntanya. Hi ha molts blogs dedicats al tema, podeu donar un cop d’ull a http://hikingtaiwan.wordpress.com/ si en voleu saber més.
Al voltant de Taipei hi ha muntanyes no gaire altes (la més alta fa 1120m). És molt fàcil arribar a les entrades dels camins amb bus o metro i permeten escapar de la ciutat unes hores. Des de que vàrem arribar hem fet algunes excursions al Yangmingshan National Park, al Elephant Mountain i per alguns dels camins per la zona de Neihu.
Les muntanyes més importants es troben al centre de l’illa. La més alta és Yushan/Jade Mountain que arriba als 3952m, una mica més alta que el Teide (3718m) a l’illa de Tenerife i que és la més alta d’Espanya.
Un petit grup de gent d’ADB va decidir fer una escapada al Neng Gao Historic Trail per pujar fins al cim sud del Mt.Cilai (3358m). L’Anna i jo vam decidir apuntar-nos a l’aventura.
Dos detalls que ens van cridar l’atenció durant la preparació del viatge, en comparació amb el què fem a Europa:
L’anada a la muntanya s’organitza a través d’una agència de viatges especialitzada (K2 en el nostre cas). Ells s’encarreguen de tot el que calgui (transport, allotjament, menjar, guies, etc.). De fet, per anar a alguna de les muntanyes (com és el cas del Jade Mountain) cal demanar un permís que no és fàcil d’aconseguir i els agents s’encarreguen d’això també. A Europa normalment vas a la muntanya al teu aire sense més ni menys.
La gent de l’oficina em va mencionar diversos cops en els dies previs al viatge que en el grup de gent només seríem gent d’ADB i gent pròxima a aquests empleats de l’empresa (marits, germans, ex-companys d’alguna altra feina, etc.). En general, en la cultura xinesa tendeixen a limitar “el grup” a un entorn reduït i pròxim. Pel contrari, a Europa estem, per norma general, encantats quan apareix algú que no coneixem de res (un amic d’un amic d’un amic) que s’apunta a l’aventura o la festa.
Divendres al vespre ens vam trobar a l’estació central de Taipei i vam anar amb un bus (unes 3 o 4 hores) fins a un petit hotel a la base de la zona de muntanyes. Com que érem els únics estrangers del grup cridàvem força l’atenció. Ens vam preocupar una mica al veure com de super equipats anaven els taiwanesos en comparació amb nosaltres.
24-Sep-2010 19:27, Canon Canon IXY DIGITAL 82, 3.2, 6.6mm, 0.017 sec, ISO 250
El dissabte ens vam llevar cap a les 6 del matí i després d’un ràpid esmozar i una mica més de bus vam arribar a l’entrada del camí. El pla de l’excursió queda resumit a la foto d’aquí sota.
Vam tardar unes 6 hores i pico a fer els 13km fins al refugi de Tianchin (~2740 m). Ens van comentar que era l’últim cap de setmana que el refugi estava obert abans de tancar-lo per reformes durant quasi un any. En el camí de pujada vam fer una parada per dinar. L’Anna i jo vam organitzar-nos a base d’entrepans i fruits secs… però la majoria de Taiwanesos es van preparar uns fideus al mig de la mutanya! :). Un cop arribats al refugi vam sopar aviat, van cantar algunes cançons inspirats a base de kaoliang (licor) i vam anar a dormir molt d’hora.
Cobertura a certs punts del recorregut / Mobile phone coverage at specific points of the trail25-Sep-2010 11:08, CASIO COMPUTER CO.,L EX-Z60 , 4.4, 6.3mm, 0.004 sec
Anar a dormir d’hora és important si et fan llevar a les 2 del matí! L’objectiu era arribar al cim del Mont Cilai abans de la sortida del sol. Vam començar a caminar cap a les 03:15del matí i vam fer el cim una mica abans de les 05:30. Un cop fetes les fotos (i un cafè també!) vam baixar per anar al segon cim del dia (Mont Nenggao, 3184m). L’última etapa era baixar fins a una mena de monument (“Spread Light Over the Land” monument) i tornar cap al refugi. En total van ser uns 9 km i unes 6 hores de caminada. Vam dinar (a les 10:30 del matí, de fet!) i vam enfilar cap avall ja que ens quedaven encara 13km de baixada fins al bus. Com podreu veure a les fotos la gent va arribar força destrossada al final del recorregut.
Apunt per marxar (ens haviem llevat una hora abans)
Ready to go (we woke up one hour before)26-Sep-2010 03:16, CASIO COMPUTER CO.,L EX-Z60 , 4.4, 6.3mm, 0.017 sec
A tot arreu els agrada fer-se fotos amb guiris
Everywhere they love to take pictures with foreigners26-Sep-2010 06:18, CASIO COMPUTER CO.,L EX-Z60 , 3.1, 6.3mm, 0.01 sec
Per anar a l'altre cim primer cal baixar
To reach the other peak we must descend first26-Sep-2010 06:26, CASIO COMPUTER CO.,L EX-Z60 , 3.1, 6.3mm, 0.004 sec
Al segon cim, seguint amb la tradició de fer-se fotos sense samarreta
T-shirt less pictures at the second peak26-Sep-2010 08:12, CASIO COMPUTER CO.,L EX-Z60 , 4.4, 6.3mm, 0.002 sec
A Taiwan no pots tornar cap a casa si no has fet un bon sopar. Vam fer una parada en el camí de tornada cap a Taipei :)
Va ser una molta bona experiència i molt divertida (tot i acabar cansadets). Volem donar les gràcies a la Linda i l’equip del “màn màn” (que vol dir “a poc a poc” en xinès). Podeu veure la bandera del “màn màn zou” (caminar a poc o poc) aquí sota.
Què serà el següent? :)
3 Comments
Susan
oct 25, 2010, 4:04
WOW! Cool, this is a super record for hiking 2010 ~^O^
Tommy (Linda's Bro)
oct 25, 2010, 16:05
cool, I saw my face in the video enjoying the song…actually that was also my first time climbing on that high and I was really supprised that you and Anna finished such an “easy” job there without any stick, haha…
tell me the truth, you two play extreme sports, right?
Albert
oct 30, 2010, 14:23
Hi Tommy,
No extreme sports but we enjoy walking a lot (as we don’t own any mean of transportation)… actually walking in Taipei city can be considered extreme sport from time to time
WOW! Cool, this is a super record for hiking 2010 ~^O^
cool, I saw my face in the video enjoying the song…actually that was also my first time climbing on that high and I was really supprised that you and Anna finished such an “easy” job there without any stick, haha…
tell me the truth, you two play extreme sports, right?
Hi Tommy,
No extreme sports but we enjoy walking a lot (as we don’t own any mean of transportation)… actually walking in Taipei city can be considered extreme sport from time to time