Escapada a Europa (10 dies)

A l’Stan (company de feina) i a mi ens ha tocat anar a visitar les seus de l’empresa a Europa (Suïssa i Polònia). Hem aprofitat per afegir-hi una escapada a Mataró i Barcelona durant el cap de setmana.

Si els viatges per feina per Àsia ja són una mica complicats, us podeu imaginar el que representa fer-ne un a l’altra punta del món. Resum en xifres per donar una idea de la magnitud:

• Sortida de Taipei: Dissabte 01/05/2010
• Arribada a Taipei: Dimarts 11/05/2010 (10 dies de viatge)
• Hores a Mataró: 18 hores

• Aeroports trepitjats:  10 –> Taipei, Hong-Kong, München, Geneve, Berlin, Poznan, Frankfurt, Barcelona, Milano (sense sortir de l’avió), Singapore
• Total vols: 9
• Retards importants: 0
• Vols cancel·lats: 1 (de Barcelona a Munic el diumenge a la tarda). Ens van reenviar l’endemà via Singapore.
• Total distància:  +/- 27.000 Km (és com fer una mica menys de 3/4 de la volta a la terra per a l’alçada de l’Equador, que són uns 40.o00 Km)
• Maletes: 0 (només equipatge de mà. Massa canvis d’avions per arriscar-nos a perdre una maleta)

• Llits diferents: 8 (3 hotels, 2 cases a Barcelona, 1 casa a Mataró,  2 avions nocturns)
• Llibres acabats: 2 (un que ja tenia començat [Enough] i un altre de curt [A week at the airport]).

No us explicaré totes les reunions de feina :). Evidentment la part més divertida del viatge va ser l’estada a Catalunya.

El divendres i part del dissabte vaig deixar a l’Stan amb amics a Barcelona i jo em vaig escapar a Mataró a fer una visita a la família. Els vaig portar tè verd i vermell de Taiwan, monedes dels viatges per Àsia i una raqueta elèctrica per matar mosquits (ja farem un post sobre aquest enginy). Com era d’esperar va tocar dinar paella de la mama :)

Una de les coses que hem après a Taipei és que als asiàtics els horroritza el fet que els occidentals ens mengem els conills i els considerem animals de granja. Per a ells els conills són animals de companyia (com pels occidentals són els gossos i els gats). Ups… perdó :)

L’Stan, que no havia estat mai a Barcelona, duia una càmera però es va perdre en un dels avions i no vam poder fer fotos de Barcelona :(. En vam fer algunes amb el mòbil al Park Güell i a la Barceloneta. Ens van acompanyar uns dies molt agradables.

Moltes gràcies al Francesc/Antonio i al Carles/Mar per acollir-nos a les respectives cases a Barcelona.

Moltes gràcies també a tots els que heu tingut una mica de temps per fer una trobada i posar-nos al dia. Viure fora durant una temporada modifica la perspectiva de moltes coses (més del que esperava, la veritat) i ha estat important poder compartir-ho amb els amics.

Internet és una eina increïble i permet salvar les distàncies. Una de les curiositats del viatge ha estat experimentar que tot i haver passat ja 5 mesos fora, molts amics i la família sabien força bé tot el que havia anat fent (fins i tot més que quan vivia a Barcelona…). Aquest mateix blog, les videoconferències, les trucades per Skype, el Facebook i els xats han permès mantenir un bon nivell de comunicació i interacció.

Altres “sorpreses” al tornar a Catalunya ha estat veure que ens passem el dia menjant pa (tal i com els asiàtics fan amb l’arròs), patates braves i bebent cervesa (Estrella i Voll-Damm especialment). El menjar, en general, és més salat que a Taiwan.  El metro/tren a Barcelona es veu brut, mal indicat i caòtic comparat amb el servei a Taipei i altres parts d’Àsia. El retrobament amb els mitjans de comunicació habituals ha fet que mirés una mica de TV (a Taipei quasi no la mirem, només TV3 i la Sexta per internet)  i comprés molta premsa (llegim les webs dels diaris, però no és el mateix).  Amb la distància les notícies més “locals” (l’Estatut i el TC, la corrupció, els esports, etc.) es veuen una mica rares i tot sovint sense massa sentit.

Després de veure el caos aeri del dissabte, vam trucar a l’aeroport diumenge al matí per preguntar com anava la cosa (“tot OK, tot OK per ara”, deien). Després d’un bon dinar a la Barceloneta,  el diumenge a la tarda vam anar cap a l’aeroport per agafar el vol de tornada. Havien tancat l’aeroport de Munic (per culpa de la cendra volcànica) i ens van cancel.lar el vol. El mapa és del diumenge a les 18:00, quan havíem d’agafar l’avió… amb una taca just a sobre de Munic :-P

Al cap de 4 hores de cua ens van poder atendre i reenviar-nos a Taipei via Singapore el dilluns al matí (la mateixa ruta que jo havia fet el primer cop i també la mateixa que va fer l’Anna per venir cap aquí).

El dimarts a la tarda, després de 24 hores de viatge (Barcelona-Milano-Singapore-Taipei) la maleta va treure tot això:

De record vaig importar embotit (llonganissa, pernil i formatge. De fet està prohibit passar-ho per la frontera), galetes Principe, premsa variada (amb dominical i pel.lícula), monedes de quatre tipus (euro, franc suís, zloty polonès i dolar taiwanès), tres “do not disturb” dels hotels (ja que en faig col.lecció) i un taxi de Barcelona d’espuma.

Si tot va com està previst, de cara a principis de setembre tornarà a tocar una cosa similar… a veure si aquest cop pot ser amb l’Anna i podem fer una estada una mica més llarga.

Així doncs, fins aviat!