Anem a la muntanya!Let’s go hiking!

A Taiwan un dels esports més populars és anar a caminar per la muntanya. Hi ha molts blogs dedicats al tema, podeu donar un cop d’ull a http://hikingtaiwan.wordpress.com/ si en voleu saber més.

Al voltant de Taipei hi ha muntanyes no gaire altes (la més alta fa 1120m). És molt fàcil arribar a les entrades dels camins amb bus o metro i permeten escapar de la ciutat unes hores. Des de que vàrem arribar hem fet algunes excursions al Yangmingshan National Park, al Elephant Mountain i per alguns dels camins per la zona de Neihu.

[salbumphotos=50,64,max,n,n,picasa_order]

Les muntanyes més importants es troben al centre de l’illa. La més alta és Yushan/Jade Mountain que arriba als 3952m, una mica més alta que el Teide (3718m) a l’illa de Tenerife i que és la més alta d’Espanya.

Un petit grup de gent d’ADB va decidir fer una escapada al Neng Gao Historic Trail per pujar fins al cim sud del Mt.Cilai (3358m). L’Anna i jo vam decidir apuntar-nos a l’aventura.

Dos detalls que ens van cridar l’atenció durant la preparació del viatge, en comparació amb el què fem a Europa:

• L’anada a la muntanya s’organitza a través d’una agència de viatges especialitzada (K2 en el nostre cas). Ells s’encarreguen de tot el que calgui (transport, allotjament, menjar, guies, etc.). De fet, per anar a alguna de les muntanyes (com és el cas del Jade Mountain) cal demanar un permís que no és fàcil d’aconseguir i els agents s’encarreguen d’això també. A Europa normalment vas a la muntanya al teu aire sense més ni menys.
• La gent de l’oficina em va mencionar diversos cops en els dies previs al viatge que en el grup de gent només seríem gent d’ADB i gent pròxima a aquests empleats de l’empresa (marits, germans, ex-companys d’alguna altra feina, etc.). En general, en la cultura xinesa tendeixen a limitar «el grup» a un entorn reduït i pròxim. Pel contrari, a Europa estem, per norma general, encantats quan apareix algú que no coneixem de res (un amic d’un amic d’un amic) que s’apunta a l’aventura o la festa.

Divendres al vespre ens vam trobar a l’estació central de Taipei i vam anar amb un bus (unes 3 o 4 hores) fins a un petit hotel a la base de la zona de muntanyes. Com que érem els únics estrangers del grup cridàvem força l’atenció. Ens vam preocupar una mica al veure com de super equipats anaven els taiwanesos en comparació amb nosaltres.

[salbumphotos=49,64,max,n,n,picasa_order]

El dissabte ens vam llevar cap a les 6 del matí i després d’un ràpid esmozar i una mica més de bus vam arribar a l’entrada del camí. El pla de l’excursió queda resumit a la foto d’aquí sota.

Vam tardar unes 6 hores i pico a fer els 13km fins al refugi de Tianchin (~2740 m). Ens van comentar que era l’últim cap de setmana que el refugi estava obert abans de tancar-lo per reformes durant quasi un any. En el camí de pujada vam fer una parada per dinar. L’Anna i jo vam organitzar-nos a base d’entrepans i fruits secs… però la majoria de Taiwanesos es van preparar uns fideus al mig de la mutanya! :). Un cop arribats al refugi vam sopar aviat, van cantar algunes cançons inspirats a base de kaoliang (licor) i vam anar a dormir molt d’hora.

[salbumphotos=52,64,max,n,n,picasa_order]

Anar a dormir d’hora és important si et fan llevar a les 2 del matí! L’objectiu era arribar al cim del Mont Cilai abans de la sortida del sol. Vam començar a caminar cap a les 03:15del matí i vam fer el cim una mica abans de les 05:30. Un cop fetes les fotos (i un cafè també!) vam baixar per anar al segon cim del dia (Mont Nenggao, 3184m). L’última etapa era baixar fins a una mena de monument («Spread Light Over the Land» monument) i tornar cap al refugi. En total van ser uns 9 km i unes 6 hores de caminada. Vam dinar (a les 10:30 del matí, de fet!) i vam enfilar cap avall ja que ens quedaven encara 13km de baixada fins al bus. Com podreu veure a les fotos la gent va arribar força destrossada al final del recorregut.

[salbumphotos=51,64,max,n,n,picasa_order]

A Taiwan no pots tornar cap a casa si no has fet un bon sopar. Vam fer una parada en el camí de tornada cap a Taipei  :)

Va ser una molta bona experiència i molt divertida (tot i acabar cansadets). Volem donar les gràcies a la Linda i l’equip del «màn màn» (que vol dir «a poc a poc» en xinès). Podeu veure la bandera del «màn màn zou» (caminar a poc o poc) aquí sota.

Què serà el següent? :)

In Taiwan of the most popular sports is hiking.  There are many blogs devoted to this topic, like this one for example http://hikingtaiwan.wordpress.com/

Nearby Taipei there are some not very high mountains (top peak 1120m). The trails are easy to reach by metro and/or bus. It is good enough to escape from the city for few hours. During these months we have already visited Yangmingshan National Park and some of the trails close to Neihu area.

[salbumphotos=50,64,max,n,n,picasa_order]

The serious hiking and big mountains are located at the center of the island. The tallest mountain in Taiwan is Yushan/Jade Mountain with an elevation of 3952m, slightly higher than Teide (3718m) in Tenerife island.

A small group of people from ADB office arranged a trip to the Neng Gao Historic Trail to reach the Mt.Cilai South Peak(3358m). Anna and I decided to join the adventure.

Two small details that surprised us when comparing the preparation for the trip in Asia vs. Europe:

• The trips are usually organized with the help of an agent (K2 in our case) who will take care of all the arrangements (transportation, accommodation, food, etc.). To go to some of the parks and mountains, such as Jade Mountain, you actually need to apply for a permit that is not easy to get therefore the help of an agent is kind of mandatory. In Europe you usually just go to the mountain on  your own :)
• People from ADB office organizing the trip mentioned to me couple of times that the group would be only with ADB people and the rest of the group would be somehow closely related to these ADB employees (husbands, brothers, former work colleagues, etc.). In general  the Chinese culture try to limit the extend of the «group». On the contrary in Europe, in general, we welcome people that you don’t know (the friend of a friend of a friend) to join the adventure, the party, etc.

Friday evening we gathered at Taipei Main station and took a bus (~3/4 hours) to a small hotel in the mountains area. We were the only foreigners in the group so we drove a lot of attention (and pictures!). We were also a little bit worried to see how well equiped everybody was compared to us.

[salbumphotos=49,64,max,n,n,picasa_order]

On Saturday we woke up early (~06:00 am), and after a quick breakfast and short bus ride to the entrance of the mountain trail we were ready to start hiking according to the plan outlined below.

We spent around 6 and a half hours to complete the 13 km to reach the Tianchin hostel (at ~2740 m). It was actually the last weekend that this hostel was open to the public before closing for improvement works for almost one year. On the way up we had lunch. As normal European people, Anna and I had cold sandwiches and some dry fruits… but most of the Taiwanese managed to cook noodles in the middle of the mountain! Just amazing :). After arriving at the hostel we had an early dinner, few songs, some kaoliang liquor and went to bed really early.

[salbumphotos=52,64,max,n,n,picasa_order]

Going early to bed is important when you need to wake up at 02:00 am! As the plan included to see the sunrise from the Mt.Cilai Sotu Peak we had to start hiking at 03:15 am. We reached the peak a little bit before 05:30am. After pictures and coffee at the first peak we went to a second one (Mt.Nenggao, 3184m) and finally to a special landmark («Spread Light Over the Land» monument) before going back to the hostel (around 9 km and 6 hours later). Quick lunch (at 10:30 am!) and all the way down to the entry of the trial (13 more km!). People arrived to the bus really destroyed as you can see at the end on the last pictures.

[salbumphotos=51,64,max,n,n,picasa_order]

As usual in Taiwan you can not go back home without a proper dinner! :)

Although we ended up quite tired it was good fun and a cool experience. Thank you to Linda and the màn màn zou (translated: slowly) hiking group for organizing the trip.

What’s next? :)