Per feina: Kuala Lumpur

La setmana passada vaig haver d’anar a Kuala Lumpur en un viatge de feina. Aprofito per explicar-vos l’experiència del que representa un viatge per feina a un lloc desconegut.

Viatge d’anada

Havia d’estar a Kuala Lumpur el dilluns a les 10 del matí, amb el que em va tocar viatjar el diumenge al migdia. A Àsia, degut a les grans distàncies, la majoria dels avions són dels realment grans, tipus Boieng 747 o Boeing 777. En aquest viatge però, em va tocar un Boeing 737, la mena d’avions més normals a Europa. Això va fer el trajecte més llarg (la velocitat punta de l’avió és 100 km/h més lenta que els models més grans) i més incòmode (menys espai i sense pantalla per entretenir-se). Habitualment no hi ha temps d’estudiar la destinació com faries per unes vacances. Jo he agafat el costum de consultar el Wikitravel, imprimir-lo i llegir-lo a l’avió.

Un cop arribat a l’aeroport, taxi cap al hotel. Vaig arribar a l’hotel cap a les 21:30

Kuala Lumpur, o Malaysia en general, és un dels llocs més barats del món per disfrutar d’un hotel de 5 estrelles. Tot i reservar a última hora, pagant uns 110-120€ la nit, em vaig allotjar al Renaissance Kuala Lumpur ja que la conferència del dilluns era allà mateix.

L’hotel està bé però les habitacions són antigues i no estan gaire acondicionades per treballar des d’allà. Vaig tenir problemes per conectar-me a internet, les claus electròniques fallaven i totes les llums es controlaven des d’una mena de consola central força complicada.

Dia 1

Al llevar-me vaig poder disfrutar d’unes bones vistes de les Petrona Towers, que estaven força aprop de l’hotel. El buffet de l’esmorzar era espectacular… llastimà que al matí no tinc gaire gana.

I tot seguit cap a la feina! …  a la planta baixa de l’hotel per unes jornades/xerrades i unes demostracions.

Això va durar fins a les 16:00, amb una pausa per dinar (al mateix hotel, és clar).  Vaig encadenar-ho amb una reunió (al bar de l’hotel) que es va encadenar amb un sopar (amb la mateixa gent) al Malaysia Tourism Center … just davant de l’hotel. És un lloc molt de turistes: sopar buffet + balls tradicionals. Els qui em coneixeu sabeu que no és el meu tipus de lloc.

Com podeu veure: hotel + hotel + sopar davant l’hotel…

Dia 2

El segon i tercer dia havíem d’anar a un altre hotel, per anar a unes conferències del Asia-Pacific Broadcasting Union (ABU) i també organitzar unes demostracions.

El trànsit és terrible a Kuala Lumpur a l’hora punta. Per sort l’hotel on havíem d’anar estava només a una parada del monorail.

I tot seguit un altre dia de conferències i demostracions.

En acabar les jornades, cap a les 18:00, una altre reunió (organitzada el dia abans). Vaig arribar a l’hotel molt cansat i només em vaig animar a anar caminant fins a les Petrona Towers i sopar al Pizza Hut del centre comercial que hi ha dintre.

A Malaysia tenen organitzada una campanya interna que li diuen “One Malaysia”. Era fàcil veure anuncis, gent amb pins o sentir-ho durant els discursos del polítics. La idea principal és que no hi hagi diferències entre Kuala Lumpur i la resta del pais a nivell de serveis bàsics, i a la vegada és vol que Malaysia sigui el país número 1 en una sèrie d’aspectes. També és important unificar un país on conviuen moltes cultures i religions (de manera força harmoniosa pel que jo vaig poder veure).

… i cap al llit.

Dia 3

Més conferències i més demostracions (sí, són les mateixes fotos d’abans :))

Tot i que no es pot fer en tots els viatges per feina, aquest dia a la tarda vaig aconseguir tenir una mica de temps lliure per poder fer el turista.

Primer a l’hotel mateix, on hi ha una piscina exterior brutal a la quarta planta. Només vaig estar-hi uns 15 minuts.

Havia de marxar perquè havia quedat amb l’Emilia (un company de feina a Taipei m’havia passat el seu telèfon). L’Emilia és la fundadora i directora del TMSART, una galeria d’art enfocada a la difusió i venda de productes relacionats amb el Batik. El Batik és una tècnica artística que consisteix a encerar amb cera fosa les zones de la tela que es volen deixar sense tintar. Després es fa fondre la cera i es recull en un recipient. L’operació es va repetint així succesivament amb cada color per separat. El Batik és molt popular a diversos països de la regió i a Malaysia és una art nacional.

Al tornar a l’hotel encara vaig trobar gent de les conferències al lobby i ens vam animar a treure el cap a la zona de bars més propera. Hi havia molts militars americans (ja que un vaixell havia atracat en un port proper de Kuaa Lumpur, feia pocs dies). Nosaltres vam acabar al Aloha KL

Tornada i conclusions

Tot i anar a dormir cap a les 2, em vaig haver de llevar a les 6:30 per no perdre l’avió de tornada a Taipei, a les 9:20. Després de 4 hores d’avió i una estona de taxi vaig arribar a l’oficina a les 15:00…

Com heu pogut llegir, un viatge de feina no és un viatge de plaer tot i que a vegades hi ha oportunitats per poder encaixar-hi una mica de turisme.

Respecte la primera impresió de Malaysia, jo ho compararia una mica amb Grècia o Turquia però amb paisatges tropicals. Malaysia és una societat multicultural, amb una majoria de malays, un 25% de xinesos, un 8% d’indis i un 12% d’altres. Els turistes sobretot anglesos (és una ex-colònia), australians,  americans i nòrdics. És un pais musulmà però amb forta presència d’altres religions/fe com la cristiana, el budisme o el taoisme, cosa que permet que es pugui beure alcohol o menjar porc sense cap problema.

Kuala Lumpur en si no té massa encant (pel que jo vaig poder veure) però pel que diuen les guies de viatge, sembla que el pais amaga racons interesants fora de les ciutats i està menys explotat a nivell turístic que la veïna Thailàndia.

Fins a la pròxima? … potser