{"id":960,"date":"2011-12-03T06:45:01","date_gmt":"2011-12-03T05:45:01","guid":{"rendered":"http:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/?p=960"},"modified":"2026-09-13T21:05:58","modified_gmt":"2026-09-13T20:05:58","slug":"borobodur-el-templo-maldito","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/archives\/960","title":{"rendered":"Borobodur: el templo maldito"},"content":{"rendered":"

Amb un trajecte curt de tren ens vam plantar a Yogyakarta<\/a> (o Yogya o Jogjakarta), la capital cultural de Java i la base des d’on explorar alguns temples del voltant. Per\u00f2 alguna for\u00e7a desconeguda ha actuat sobre nosaltres a Yogayakarta i no hem pogut disfrutar ni de la ciutat ni tampoc massa de les atraccions dels voltants.
\n
\nVam arribar divendres cap al tard i com que Yogya \u00e9s un dest\u00ed tur\u00edstic molt important per la gent d’Indon\u00e8sia i a m\u00e9s a m\u00e9s era el “1 Suro” o cap d’any Javan\u00e8s isl\u00e0mic<\/a> (la nit del dissabte a diumenge), ens va costar una mica trobar alguna cosa barata i decent per passar la nit. La sensaci\u00f3 que tenim per ara a Indon\u00e8sia \u00e9s que paguem com a Laos per\u00f2 tenim menys qualitat en els allotjaments i en el menjar.<\/p>\n

La mateixa nit d’arribar, i amb poques hores de difer\u00e8ncia, vam caure els dos malalts: cansament general i cagarrines. No ten\u00edem febre amb el que vam descartar que fos res greu per\u00f2 ens vam passar el cap de setmana descansant, nom\u00e9s sortint per menjar alguna cosa i agafar un mapa d’informaci\u00f3 tur\u00edstica.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Quan ens vam recuperar vam anar a con\u00e8xier la ciutat per\u00f2 tampoc ens va impressionar massa, un carrer (Jalan Malioboro<\/a>) molt tur\u00edstic fins al punt de ser agobiant i poca cosa m\u00e9s. La majoria dels turistes arriben a Yogya despr\u00e9s de passar per Jakarta (ciutat gegant, ca\u00f2tica i contaminada), i per aix\u00f2 els agrada tant. Nosaltres vam arribar de Solo<\/a> i Yogya ens va semblar ca\u00f2tica i amb menys activitat cultural al carrer.<\/p>\n

Com ja vam dir, Java \u00e9s l’illa m\u00e9s poblada d’Indon\u00e8sia (135 milions de persones!!) i aix\u00f2 fa que trobar una mica de calma sigui complicat. A Yoyga, entre les mesquites, l’estaci\u00f3 de tren i els avions que arribaven a l’aeoport era quasi impossible trobar un moment de silenci.<\/p>\n

Per sort vam quedar per fer un caf\u00e8 amb l’Oktaviana<\/a> (contactada a trav\u00e9s del Couchsurfing) i ens va ensenyar el restaurant “The House of Raminten”, un lloc local, bo i barat. Xerrant amb ella (i amb algun gu\u00eda tamb\u00e9) hem pogut entreveure que la gent d’aqu\u00ed no estan gens contents amb l’ocupaci\u00f3 per part dels holandesos (que va durar fins al 1945): es van emportar tots els recursos naturals i no van ajudar gaire al desenvolupament del pa\u00eds.<\/p>\n

Restaurant local al Malioboro street<\/a>