<\/a>Arribats a Phongsaly i rondar una mica pels carrers antics del poble, b\u00e9 ciutat perqu\u00e8 \u00e9s la capital del departament, vam contractar una excursi\u00f3 amb l\u2019oficina de turisme. Part del qu\u00e8 es paga \u00e9s pel guia i l\u2019altra part va directament a la gent dels pobles que es visiten o acullen els turistes.
\n
\nNosaltres vam agafar una sortida de dos dies i vam fer un grup amb una parella de su\u00efssos (Martin i Nadine) i un alemany (Mathias) que vam con\u00e8ixer al barco de pujada a Phongsaly. A \u00faltima hora es van unir una parella d\u2019espanyols i vam formar un grup for\u00e7a gran.<\/p>\n
El primer dia vam caminar unes 6 o 7 hores. En te\u00f2ria era un trekking f\u00e0cil, per\u00f2 a partir de la segona hora ens vam endinsar dintre del bosc selv\u00e0tic i cada vegada el cam\u00ed anava empitjorant. Despr\u00e9s d\u2019una parada per dinar i anar esquivant alguna sangonera petita que hi havia pel cam\u00ed vam arribar a Nam Boun Kao, el poble d\u2019uns 100 i pocs habitants on vam passar la nit. Com a benvinguda, el que semblava el \u201cjefe\u201d del poble i un amic ens van invitar a veure te, cervesa i un licor local que fan amb arr\u00f2s (for\u00e7a potent).<\/p>\n
Quan vam arribar el poble estava buit perqu\u00e8 tothom encara estava treballant al camp aprofitant les hores de sol. Quan va comen\u00e7ar a caure el sol, vam anar a visatar el poble del costat, Boun Phieng, d\u2019\u00e8tnia Akha.<\/p>\n
Aquests pobles s\u00f3n molt rurals, la gent viu principalment del conreu i la cria d\u2019animals, sobretot porcs, pollastres i \u00e0necs que passegen per tot arreu. A part, les dones, que encara vesteixen amb la roba tradicional, tamb\u00e9 venen manualitats pels turistes. Aquest segon poble, m\u00e9s gran que l\u2019anterior, ens va sobtar la gran quantitat de nens que hi havia, semblava que n\u2019hi haguessin m\u00e9s que adults. Xerrant amb el que tamb\u00e9 semblava el patr\u00f3 del poble, ens va dir que ell tenia 9 fills. La majoria van a l\u2019escola i quan s\u00f3n m\u00e9s grans poden anar a un poble m\u00e9s gran per continuar els estudis. En el cas de les fam\u00edlies nombroses, la majoria pel qu\u00e8 sembla, els pares decideixen que la meitat dels nens poden anar a l\u2019escola i l\u2019altra meitat es queden per treballar al camp poder mantenir la fam\u00edlia.<\/p>\n
Aqu\u00ed tamb\u00e9 ens van convidar a beure el licor d\u2019arr\u00f2s i en aquests casos no es pot dir que no (al final vam tornar una mica tocats cap a l\u2019altre poble). Despr\u00e9s amb el guia i el jefe local vam fer una volta pel poble i vam poder veure la senzillesa de les cases (de fusta i sense aigua corrent) i un estil de vida completament diferent al qu\u00e8 estem acostumats. Em sembla que la curiositat era rec\u00edproca entre nosaltres i la gent del poble, tot i que ja deuen estar una mica habituats als turistes amb c\u00e0mares de fotos que arriben al seu poble per fer-los una visita furtiva.<\/p>\n
Amb tot, hem pogut disfrutar del menjar local, sobretot de l\u2019arr\u00f2s enganx\u00f3s (sticky rice) i d\u2019uns paisatges genials. Disfruteu de les fotos!<\/p>\n