Nosaltres, ja curats del mal d’al\u00e7ada, vam decidir passar-hi un parell de dies. Suficient per veure els voltatns i organitzar el tour cap a el Salar d’Uyuni. La veritat \u00e9s que val la pena si es vol descansar o per sortir a passejar, a peu o a cavall, i imaginar-te que est\u00e0s al desert. <\/p>\n
La ciutat est\u00e0 envoltada de muntanyes riques en ferro i altres minerals que els donen un color vermell\u00f3s impressionant. Si b\u00e9 aqu\u00ed tamb\u00e9 hi ha explotaci\u00f3 minera, no \u00e9s tan important com a Potos\u00ed i la ciutat viu principalment del turisme. <\/p>\n
Com que ens va fer mandra caminar sota el sol de migdia, vam fer una excursi\u00f3 a cavall, ja que durant tot el viatge encara no ho hav\u00edem provat i aqu\u00ed \u00e9s m\u00e9s barat que en altres pa\u00efsos. Amb tres hores en vam tenir prou per veure les muntanyes dels voltants (fins al Cerro del Inca) i per fer un tastet d’aix\u00f2 d’anar a cavall… una mica cansat i amb mal de cul per qui no hi est\u00e0 acostumat. <\/p>
Despr\u00e8s de comparar preus i ofertes, ens vam decidir per contractar el tour amb el mateix hostal on est\u00e0vem, Los Salares<\/a>, perqu\u00e8 \u00e9s una empresa familiar i petita amb menys estrangers… sobretot menys israelites, que ens els trobem per tot arreu!<\/p>\n L’endem\u00e0 al mat\u00ed marx\u00e0vem amb el conductor, Ra\u00fal, la cuinera Nelva, i la seva filla Claret d’any i mig (fam\u00edlia al complet) i una parella d’irlandesos, el Paul i la Tammy, que venien d’Argentina i no es van preocupar massa pel mal d’al\u00e7ada :)<\/p>\n El primer dia, nom\u00e9s sortir de Tupiza ja semblava que estigu\u00e9ssim enmig de l’estepa. Muntanyes i muntanyes amb una sola carretera i de tant en tant ens trob\u00e0vem amb altres jeeps fent el mateix tour, perqu\u00e8 tothom fa el mateix i acabem als mateixos llocs. <\/p>\n Les vistes eren espectaculars i dif\u00edcil de capturar amb la c\u00e0mera, aix\u00ed que ja sabeu ;) Tot el trajecte \u00e9s un pujar i baixar muntanyes que oscil\u00b7len entre els 4000 i pico i 3000. El primer dia quasi arribem als 5000 i es nota, nomes fent quatre passes muntanya amunt ja est\u00e0vem esbufegant. Tamb\u00e9 vam passar per un parell de pobles, enmig del no res, que viuen principalment de la cria de llames. <\/p>\n L’allotjament \u00e9s d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e0sic i s’ha de compartir amb la gent del grup, menys el conductor i la cuinera que tenen la seva habitaci\u00f3 a part. Aquests allotjaments s’han fet especialment per aquests tours, aix\u00ed que tothom va a parar a all\u00e0 mateix i fins i tot tots els grups tenen el mateix men\u00fa. Com que s\u00f3n \u00e0rees poc desenvolupades i enmig de les muntanyes, els recursos s\u00f3n escasos pel qu\u00e8 no vam poder dutxar-nos durant els quatre dies! (crec que \u00e9s el r\u00e8cord de tot el viatge manman!). Sort que feia fred i no su\u00e0vem que sin\u00f3… <\/p>\n Cada dia ens llev\u00e0vem ben d’hora per emprendre la ruta o per veure sortir el sol, entre les 4 o les 5 i encara era ben fosc. El segon dia va ser bastant complet amb parades i visites: llacunes de colors diversos, m\u00e9s muntanyes, algun altre poble perdut i un de fantasma, m\u00e9s animalons per la carretera, i el desert de Dal\u00ed, que porta el seu nom perqu\u00e8 recorda als seus quadres. <\/p>\n Al ser zona volc\u00e0nica o pels minerals que hi ha a la zona, algunes de les llacunes tenen colors curiosos com un verd turquesa fins a un vermell\u00f3s. En algunes d’aquestes llacunes s’extreu borat, que serveix per fer detergent. En d’altres vam trobar-hi flamencs que hi viuen quan hi fa bon temps i a l’hivern emigren cap al nord o cap a Xile en busca de menys al\u00e7ada. <\/p>\n Pel cam\u00ed i com a parada per dinar el segon dia, hi ha una zona d’aig\u00fces termals, que no \u00e9s m\u00e9s que una piscineta per banyar-t’hi amb la resta de turistes, per\u00f2 el m\u00e9s semblant a una dutxa per la resta del viatge, aix\u00ed que val la pena remullar-s’hi. <\/p>\n El tercer dia la tirada de cotxe \u00e9s m\u00e9s llarga per\u00f2 sort que ten\u00edem a la Claret que ens entretenia al cotxe, o nosaltres l’entreten\u00edem a ella :)<\/p>\n A l’arribar a Uyuni l’\u00fanic interessant \u00e9s visitar el Salar d’Uyuni (es mereix un apartat sencer) i el cementiri de trens, que va ser l’\u00faltima visita de tot el tour. <\/p> Uyuni \u00e9s una ciutat molt lletja i plen\u00edssima de turistes. Per sort ten\u00edem l’opci\u00f3 de quedar-nos a fer nit a Colchani, petit poblet amb cases de sal just a l’entrada del Salar. <\/p>\n Tot i no ser molt conegut el Salar d’Uyuni \u00e9s el desert de sal m\u00e9s gran del m\u00f3n. Tant curi\u00f3s com impressionant aquest salar \u00e9s un paisatge \u00fanic que captiva a tothom per la seva personalitat. 12000km2 de sal (com tota la prov\u00edncia de Lleida!!!) amb m\u00e9s de 10 metres de gruix al centre. Hi ha zones que per les pluges o per la mateixa aigua que es filtra del terra fa dif\u00edcil l’acc\u00e9s per\u00f2 en d’altres parts es pot conduir i caminar perfectament. <\/p>\n Vam tenir l’oportunitat de veure-hi la posta que de sol que com veureu a les fotos va ser espectacular. Vam fer fotos fins l’\u00faltim raig de sol, per\u00f2 no patiu que hem fet una selecci\u00f3 :) … les millors fotos del viatge??<\/p>\n L’endem\u00e0 ens vam llevar ben d’hora per veure sortir el sol per\u00f2 aquest cop no vam tenir tanta sort ja que estava bastant n\u00favol. Despr\u00e9s d’un bon esmorzar enmig del desert, s\u00ed que vam poder gaudir de la sal en ple dia i fer encara m\u00e9s fotos. <\/p>\n Aqu\u00ed en teniu unes quantes per\u00f2 com en altres ocasions, recomanem molt visitar aquest lloc i poder posar els peus en aquest desert de salt. <\/p> De les altures potosines vam baixar uns quants metres fins a Tupiza. Tot i que \u00e9s el mateix departament, el paisatge i la gent canvia radicalment. L’ambient no \u00e9s tan fred i sembla ben b\u00e9 un paisatge de les pel\u00b7l\u00edcules de l’oest. Tupiza \u00e9s un bon lloc per comen\u00e7ar els tours cap al fam\u00f3s Salar […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1306,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[117,16],"tags":[128,126,127],"class_list":["post-1302","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-bolivia","category-transport","tag-salar","tag-tupiza","tag-uyuni"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1302","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1302"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1302\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1308,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1302\/revisions\/1308"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1306"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1302"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1302"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1302"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a><\/p><\/div>Tour cap al Salar d’Uyuni<\/h2>\n
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a><\/p><\/div>Un desert de sal: el Salar d’Uyuni<\/h2>\n
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a><\/p><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"