{"id":1288,"date":"2012-03-26T09:00:44","date_gmt":"2012-03-26T08:00:44","guid":{"rendered":"http:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/?p=1288"},"modified":"2012-03-23T02:56:43","modified_gmt":"2012-03-23T01:56:43","slug":"la-pachamama-a-potosi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/archives\/1288","title":{"rendered":"La Pachamama a Potos\u00ed"},"content":{"rendered":"

La ciutat de Potos\u00ed, a uns 4000 metres d’al\u00e7ada (la segona ciutat m\u00e9s alta del m\u00f3n), \u00e9s ben coneguda pel que la Pachamama<\/a>, o mare terra en quechua, va concedir a aquesta regi\u00f3: una muntanya plena de minerals rics com la plata. Aquesta ciutat viu a les faldilles del Cerro Rico, on es desenvolupa tota l’activitat minera, principal activitat econ\u00f2mica des de fa segles. No pod\u00edem marxar d’aqu\u00ed sense experimentar la vida dels miners.
\n<\/p>\n

Potos\u00ed<\/h2>\n

Diuen que fa m\u00e9s de 4 segles, un pastor va perdre una de les seves llames i es va endinsar a les muntanyes per buscar-la. A part de trobar la llama va descobrir que la muntanya tenia minerals. A partir d’aqu\u00ed, va comen\u00e7ar l’explotacio minera de Potos\u00ed fins a tal punt que es va converitr en una de les ciutats m\u00e9s importants i pr\u00f3speres de l’\u00e8poca (superant Madrid o Paris per exemple) per la seva gran riquesa de plata i altres minerals que s’extreien. <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Com a “bons” colonitzadors, els espanyols es van apoderar de l’explotaci\u00f3 i sobretot de l’exportaci\u00f3 de la plata, que arribava a la pen\u00ednsula en forma de lingots o monedes, algunes de les quals (poquetes) encara es poden apreciar a la Casa de la Moneda<\/a>. <\/p>\n

Amb la riquesa que es va generar, la ciutat va anar creixent i es poden veure alguns edificis d’estil colonial amb portalades i fa\u00e7anes ben hornamentades, res a veure amb les cases de totxo a vista que predominen en tota la ciutat. <\/p>\n

Per visitar Potos\u00ed s’ha d’anar ben preparat f\u00edsicament, tant per anar pujant i baixant els seus carrers com pel mal d’al\u00e7ada. F\u00e0cilment acabes cansat i amb mal de cap. Per aix\u00f2, i altres raons, es pot mastegar fulla de coca que es ven als mercats per uns 5 bolivianos (uns 50 c\u00e8ntims d’euro). Pels qui no s’atreveixin, les farm\u00e0cies tamb\u00e9 tenen els seus remeis en forma de c\u00e0psules :)<\/p>\n

Aqu\u00ed tamb\u00e9 vam aprofitar per anar sopar amb l’Alex de Couchsurfing<\/a>. Tot i que internet funciona bastant malamament a Bol\u00edvia, vam aconseguir quedar amb ell. Vam poder compartir les inquietuds d’un jove potosino, que algun dia vol sortir d’all\u00e0, per\u00f2 que t\u00e9 una visi\u00f3 bastant cr\u00edtica del funcionament del seu pa\u00eds i amb molts projectes amb ment. D\u00f3na gust poder con\u00e8ixer gent com ell.<\/p>

De camí a Potosí<\/a>No name<\/a>Potosí entre muntanyes<\/a>La nova terminal de busos<\/a>Al micro cap al hostel<\/a>No name<\/a>No name<\/a>Ciutat minera<\/a>Amb l'Alex de Couchsurfing<\/a>Cerro Rico de Potosí (domina tota la ciutat)<\/a>No name<\/a>La casa de la moneda<\/a>No name<\/a>No name<\/a>No name<\/a><\/p><\/div>

Les mines del Cerro Rico de Potos\u00ed<\/h2>\n

Com que el principal atractiu tur\u00edstic de Potos\u00ed s\u00f3n les mines, no podien faltar els tours pels turistes. Molts hotels ofereixen excursions i sin\u00f3 hi ha ag\u00e8ncies de sobra per triar. En alguns casos s\u00f3n ex-miners els que organitzen els tours i fan de guies, de manera que coneixen b\u00e9 el terreny i fins i tot els companys a dins la mina. <\/p>\n

Actualment, l’extracci\u00f3 dels minerals est\u00e0 organitzada en cooperatives de miners que treballen pel seu compte en diferents sectors de la muntanya. Cada dia s’extreuen unes 400 tonelades de material (que no vol dir que tot sigui aprofitable) i el preu per quilo del mineral canvia cada dia segons el mercat internacional i segons el tipus de mineral. Despr\u00e8s de tants anys d’explotaci\u00f3 la plata ja \u00e9s escassa i han de rec\u00f2rrer a altres minerals com el plom, l’estany o zinc, tamb\u00e9 molt demandats pel mercat internacional.<\/p>\n

Tri\u00efs el tour que tri\u00efs, el dia comen\u00e7a amb un bon esmorzar i l’equipament “de seguretat”: roba, casc i llum. Despr\u00e9s et porten al mercat dels miners, on aconsellen que compris regals pels miners tipus beguda, fulla de coca o dinamita. Tot legal i es pot comprar com qui compra una barra de pa. Despr\u00e9s es visita una planta de processament, on es separa el mineral valu\u00f3s de la resta de materials. I finalment… entrem a la mina. Dins la mina, els miners tenen el seu propi D\u00e9u ja que sota terra ning\u00fa els pot protegir. En algunes cooperatives tenen alguna representaci\u00f3 d’aquest “d\u00e9u” que li dieun “El T\u00edo”<\/a> i tamb\u00e9 veneren a la Pachamama (mare terra). <\/p>\n

Durant 2 hores llargues sota terra vam poder experimentar (una mica) la vida dels miners. Vam caminar, i en alguns moments, arrossegar-nos pels diferents t\u00fanels en diversos nivells, fins arribar al quart, a uns 40 metres sota terra. Durant la “passejada” vam anar trobant miners, alguns nom\u00e9s passaven de llarg i saludaven, alguns feien un descans i altres treballaven de valent, arrossegant carretes plenes d’aigua o pedres, carregant sacs, picant la paret o enretirant material del terra. Si et vols posar a la pell dels miners, els pots ajudar per adonar-te’n de com s\u00f3n de pesats els sacs que ells mouen com si res. <\/p>\n

Hi ha molts canivs de temperatura entre passad\u00eds i passad\u00eds, de 20 graus vam canviar a 45 graus en un espai limitat on hi treballen 4 persones. A m\u00e9s a m\u00e9s dels gasos i la pols que ocasiona que molts d’aquests miners morin de silicosi als 50 o 60 anys tot estirant.<\/p>\n

Una experi\u00e8ncia \u00fanica sens dubte, no recomanable segons l’estat f\u00edsic o d’\u00e0nim. \u00c9s un treball molt dur, per\u00f2 encara molts potosins o bolivians d’altres regions, v\u00e9nen a les mines a buscar feina. L’explotaci\u00f3 del Cerro \u00e9s tal que li queden 20 anys de vida (estimaci\u00f3). Per\u00f2 els miners ja han localitzat una muntanya propera per continuar la seva feina.<\/p>

DSC_0318<\/a>Soy minera...<\/a>Fuck you!<\/a>El Cerro Rico de Potosí<\/a>No name<\/a>Planta de processat dels minerals<\/a>No name<\/a>No name<\/a>Regals pels miners: dinamita i coca (tot molt legal)<\/a>Peligroso! (dinamita)<\/a>Entrada a la mina "La Candelaria Baja"<\/a>No name<\/a>No name<\/a>Avall avall<\/a>No name<\/a>No name<\/a>No name<\/a>No name<\/a>Fent feina de miner per 5 minuts<\/a>No name<\/a>No name<\/a>El "tio" de la mina (tot i que no estem segurs de que ho fos)<\/a>No name<\/a>No name<\/a><\/p><\/div>

Si us interesa el tema tamb\u00e9 podeu llegir m\u00e9s aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n

Visita rural a Chutahua i Cachi Ba\u00f1os<\/h2>\n

Per canviar una mica d’aires, vam contactar amb la Nieves, la germana de la Siliva que treballa a Sucre amb la Fundaci\u00f3 Equilibri<\/a>. Un dels projectes de la Fundaci\u00f3 \u00e9s treballar amb una cooperativa de dones, ajudant-les a vendre els seus productes artesanals des del 2006. El productes estrella eren unes titelles de dit (diverdits<\/a>) fets de llana que encara es poden trobar en algunes botigues com Abacus, Vin\u00e7on o Servei Estaci\u00f3. <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Malauradament, la producci\u00f3 ha estat m\u00e9s gran que la demanda i el projecte est\u00e0 parat. Totes elles viuen del camp i es podria dir que \u00e9s economia de subsist\u00e8ncia. Podeu veure un \u00e0lbum de fotos del projecte.<\/a><\/p>\n

La nostra visita, simplement per con\u00e8ixer-les i fer-nos una idea de com era la vida al camp, va portar una mica de confusi\u00f3. Elles es pensaven que ven\u00edem a oferir-los m\u00e9s feina, a l’estil de les titelles. Tot i que l’estat d’\u00e0nim era una mica baix, ens van invitar a un dinar amb productes de la terra, patates i faves, i fins i tot ens van obsequiar amb alguns regals, una bufanda i uns mitjons de llana fets a m\u00e0. <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Sens dubte, que nosaltres tamb\u00e9 ens vam quedar amb l’estat d’\u00e0nim una mica pel terra amb l’impot\u00e8ncia de no poder ajudar-les. Ja els vam explicar que a Espanya i Europa la cosa no est\u00e0 gaire fina i vam proposar que s’expandissin al mercat local. Per\u00f2 continuarem pensant en com ajudar-les, almenys com agra\u00efment a la seva bona acollida. Alguna idea?! :) (si voleu comprar titelles ho podeu fer aqu\u00ed<\/a>)<\/p>\n

I abans de tornar cap a Potos\u00ed, la Nieves ens va ensenyar les termes que hi ha quasi a la pla\u00e7a del poble de Cachi Ba\u00f1os. \u00c9s una zona volc\u00e0nica i en diferents llocs hi ha termes on et pots banyar. Aqu\u00ed no \u00e9s un lloc gaire tur\u00edstic, de fet \u00e9rem els \u00fanics, i hi ha zones per rentar la roba i tot. La gent ve des de Potos\u00ed a rentar la roba amb aigua calenta fins aqu\u00ed (una horeta i mitja de bus). <\/p>\n

Nosatres vam fer un banyet relaxant i despr\u00e9s de tornada a la ciutat. <\/p>

Paisatges de l'altiplà bolivià<\/a>Arribada a Cachi Baños<\/a>Caminant cap a Chutahua<\/a>Compartint el dinar amb les dones de l'associació<\/a>Nieves i Anna<\/a>Chutahua<\/a>Típica casa de "adobe"<\/a>Gran Potosí<\/a>Estesa de roba<\/a>No name<\/a>No name<\/a>Rentant roba amb l'aigua calenta<\/a>Opinar o Orinar? :)<\/a>Chaqui Baños<\/a>Els regals! Gràcies!<\/a><\/p><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La ciutat de Potos\u00ed, a uns 4000 metres d’al\u00e7ada (la segona ciutat m\u00e9s alta del m\u00f3n), \u00e9s ben coneguda pel que la Pachamama, o mare terra en quechua, va concedir a aquesta regi\u00f3: una muntanya plena de minerals rics com la plata. Aquesta ciutat viu a les faldilles del Cerro Rico, on es desenvolupa tota […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1295,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[117],"tags":[124,125,123,122],"class_list":["post-1288","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-bolivia","tag-cachibanos","tag-chutahua","tag-mines","tag-potosi"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1288","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1288"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1288\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1299,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1288\/revisions\/1299"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1295"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1288"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1288"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1288"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}