![\"\"](\"http:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/mini_antonio.jpg\" "\\"Mini")
<\/p>\nDespr\u00e9s de tres dies intensos a Fernando de Noronha torn\u00e0vem a la civilitzaci\u00f3 i el bullici de la ciutat de Recife, preparats per comen\u00e7ar la nostra travessia cap al nord resseguint la costa. Vam tenir 2 sorpreses una positiva i una negativa.
\n
\nLa positiva va ser que per SMS ens vam assabentar que l’Aline ja havia tingut al nen! L’estr\u00e9s del carnaval havia accelerat les coses. FELICITATS PARES!<\/p>\n
<\/p>\n
La negativa va ser que tots els busos per anar cap a Fortaleza estaven plens fins l’endem\u00e0 a la tarda i vam haver de fer nit a Recife de nou.<\/p>\n
Sort de l’Aleks que ens va organitzar una soluci\u00f3 d’emerg\u00e8ncia i vam passar la nit de dissabte a casa la Juliana, un couchsurfing improvissat :) I amb ells vam passar un diumenge a Recife, tranquil i mandr\u00f2s com un diumenge qualsevol. Vam aprofitar per posar-nos al dia amb el blog (els posts de Carnaval i Noronha) i vam disfrutar d’un dinar al mercat de Boa Vista, al casc antic. Moltes gr\u00e0cies de nou per fer-nos sentir com a casa!<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-content\/uploads\/2012\/03\/refice_aleks_juliana.jpg\" "\\"Refice,")
<\/p>\n
Al vespre, per fi, comen\u00e7\u00e0vem la ruta, aquest cop sense l’ajuda de l’Aline o l’Aleks que ens hav\u00eden cuidat i guiat per tot arreu fins ara. Ens esper\u00e0ven 12 hores de bus cap a Fortaleza<\/a> on arribar\u00edem l’endam\u00e0 al mat\u00ed. Pels qui pensin viatjar en bus per Brazil que agafin roba d’abric, tota la que portin a la motxilla perqu\u00e8 fa fred! Nosaltres vam acabar embolicats amb el sac de dormir. Es coneixen algunes hist\u00f2ries (m\u00e9s o menys recents) de busos nocturns per la zona nordest que han estat assaltats, per\u00f2 nosaltres no vam tenir cap problema que no fos el fred.<\/p>\n Arribats a Fortaleza el temps no acompanyava gaire i com que no ens venia gaire de gust una ciutat gran vam comprar el seg\u00fcent tram de bus que sortia aquella mateixa tarda. Aix\u00ed que vam aprofitar el mat\u00ed per passejar pel centre i vam estar contents de tenir ja els bitllets per sortir d’all\u00e0. La visita va ser profitosa per comprar (en un xino, clar) un parell de coses que ens feien falta.<\/p>\n D’all\u00e0 vam sortir cap a Jijoca, unes 4 hores de viatge. Aqu\u00ed alg\u00fa amb mala idea va fotre una pedra al bus i va trencar el vidre del darrere. Ning\u00fa va prendre mal i els empleats del bus tampoc li van donar major import\u00e0ncia. Per arribar al dest\u00ed final calia canviar de transport i agafar una mena de cami\u00f3\/jardinera adaptat per passatgers i passar per les dunes. A les 22 de la nit vam arribar finalment a Jericoacoara<\/a>, la meca dels esports de vent al mar (windsurf, kitesurf, etc…). D’aquelles casualitats viatgeres d’anar sense reserves, vam acabar en una pousada d’una noia de Barcelona que feia 5 anys que estava instal\u00b7lada a Jeri (nom abreviat i m\u00e9s f\u00e0cil de pronunciar). Vam estar un parell de dies tranquils i descansant, pendents de la pluja, a la Pousada Capim Santos<\/a>, un lloc petit\u00f3 de 6 o 7 habitacions, un jardinet amb hamaques on de tant en tant alg\u00fa fumava algun porret, i l’esmorzar del Carlos que ens encantava.<\/p>\n A part dels esports, la gent tamb\u00e9 ve aqu\u00ed per anar a les dunes i fer un banyet a les llacunes (Laguna Azul i la Laguna Para\u00edso) , llacs naturals d’aigua dol\u00e7a enmig de les dunes creats per les pluges. Al mat\u00ed va sortir el sol i vam poder gaudir de les llacunes per\u00f2 al cam\u00ed de tornada ens va enganxar la pluja de la tarda i vam arribar ben xops a la pousada.<\/p>\n El poble de Jeri \u00e9s curi\u00f3s en si mateix, per estar davant la platja i les dunes (ideal una duna gegant on tothom va a veure el “Por do sol” o posta de sol), tenir els carrers de sorra i poder caminar descal\u00e7 per tot arreu. Tot i aix\u00f2 ens va semblar una mica artificial, creat pels turistes i un ambient massa hippie-enrolltat del surferos varis… sort que no era temporada alta.<\/p> Anem seguint les dunes. Vam sortir en jeep des de Jeri cap a Camocin amb un noi brasiler de mare coreana instal\u00b7lat als EEUU, i el Giovanni i la Claudia, una parella de N\u00e0pols amb qui continuar\u00edem el viatge m\u00e9s endavant. Un trajecte curi\u00f3s i amb uns paisatges impressionants, sort que no plovia!<\/p>\n A Camoc\u00edn fem una parada abans de canviar de transport i seguir cap a Parna\u00edba. Res millor que un suc natural al mercat del poble per despr\u00e9s d’estar enxovats en una furgo durant 3 o 4 hores. Com en altres llocs, aquests trajectes ens serveixen per descobrir pobles o zones rurals que d’altres maneres no veur\u00edem. Al ser migdia i caure un sol de just\u00edcia, al carrer nom\u00e9s hi havia la gent que esperava poder pujar a la furgo sota l’ombra algun arbre. Semblaven pobles petits, com aturats en el temps, on vam veure que a la pla\u00e7a del poble hi havia bancs o cadires ubicats cap a un altar de fusta amb una caixa que guardava un televisor.<\/p>\n A Parna\u00edba<\/a> arribem a mitja tarda i descansem a la pousada per organitzar una excursi\u00f3 pel Delta o la continuaci\u00f3 del trajecte amb el Giovanni i la Cl\u00e0udia, amb qui sembla que ens avenim prou i compartim experi\u00e8ncies viatgeres.<\/p>\n Per agafar forces pel seg\u00fcent dia, fem un bon sopar de crancs, t\u00edpics de la zona, i un arr\u00f2s (a la grega) que ning\u00fa sabia qu\u00e8 era exactament. L’endem\u00e0 a les 7 del mat\u00ed ja estem llestos per pujar al barco que ens passejaria pel Delta del Parna\u00edba, fins a Tutoia. Unes 5 horetes de relax enmig del delta contemplant fauna i flora amb una parada inclosa per fer un banyet a l’Illa Canarias… un tro\u00e7 de platja i duna tot per nosaltres! (mireu les fotos que fan enveja!)<\/p>\n Un cop a Tutoia i veient el panorama decidim continuar el trajecte directament, sense fer nit all\u00e0, i arribar-nos fins a Cabur\u00e9 en el jeep que ja ens esperava. M\u00e9s poblets tropicals i cap a les dunes! Vorejant el mar i escapant de les pluges que ens perseguient per darrera, vam poder veure els Petits Llen\u00e7ois, un tastet del que ens esperava els propers dies, i finalment vam arribar a Cabur\u00e9, final de trajecte… o no! Ja posats, i per rematar la jornada, agafem un barco, b\u00e9 canoa, per travessar el riu i que ens deixi, ara s\u00ed, a Atins, per passar la nit i descansar.<\/p> Atins<\/a> \u00e9s un poble ben petit, 4 cases, tamb\u00e9 amb carrers de sorra. \u00c9s impossible intentar netejar-te els peus o no entrar sorra dins de casa. All\u00e0 ens vam quedar a la Pousada de Rita, que t’acull com un m\u00e9s de la fam\u00edlia, aix\u00f2 s\u00ed, pagant i sense poder regatejar. No sabem si pel cansament i la gana, per\u00f2 vam sopar de meravella al Restaurant do Irmao, un peix a la brasa i un a la llet de coco…ja ten\u00edem ganes de peix!<\/p>\n A Atins, despr\u00e9s d’un bon esmorzar amb tapioca i suc natural d’una fruita tropical que no recordem el nom, muntem l’excursi\u00f3 cap a Llen\u00e7ois, molt aprop d’Atins. <\/p>\n Com que vol\u00edem estar ben aprop de les dunes vam fer les motxilles de nou i les vam deixar a Canto d’Atins<\/a> (literalment al mig del no res), a la pousada i restaurant de Luzia<\/a>, just a l’entrada de les dunes. All\u00e0 hem passat un cap de setmana de relax (amb poca electricitat, sense internet, bany al pati i dutxa freda), passejant per les dunes (de dia i de nit) i algun banyito a les llacunes que tenien aigua (la millor \u00e8poca \u00e9s de maig a agost) i dormint o llegint a les hamaques. Ah, i tamb\u00e9 menjant… molts tur\u00edstes arriben fins aqu\u00ed nom\u00e9s per provar els famosos camaraos (gambes) de la la Luzia,<\/a> i \u00e9s que realment val molt la pena passar-hi.<\/p> Despr\u00e9s de tres dies intensos a Fernando de Noronha torn\u00e0vem a la civilitzaci\u00f3 i el bullici de la ciutat de Recife, preparats per comen\u00e7ar la nostra travessia cap al nord resseguint la costa. Vam tenir 2 sorpreses una positiva i una negativa.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1244,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[112,10,16],"tags":[9],"class_list":["post-1243","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-brasil","category-couchsurfing","category-transport","tag-destacats"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1243","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1243"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1243\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1253,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1243\/revisions\/1253"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1244"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1243"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1243"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nomadscatalans.net\/manman\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1243"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a><\/p><\/div>Cap a Parna\u00edba i Atins<\/h2>\n
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a><\/p><\/div>Llen\u00e7ois Maranhenses<\/h2>\n
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a>
<\/a><\/p><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"