Si es va a Alce Springs acostuma a ser per una cosa, unir-te a un tour i visitar l’Urulu i altres atraccions de la zona. Nosaltres no volíem ser menys i, tot i que són força cars, hem anat amb Emu Run Tours 3 dies i 2 nits a donar voltes per l’outback australià (l’interior). Hem tingut bastanta sort amb el temps i no ens ha fet tanta calor com caldria esperar per l’època de l’any ja que es poden sobrepassar els 50º C (en casos récord)
Primer dia
El primer dia vam trobar-nos a les 5:45 del matí i vam fer prop de 450 km entre Alice Springs i l’Urulu (com anar de Barcelona a Murcia). Vam visitar el centre informatiu del parc natural, després vam donar la volta caminant (uns 11km) i vam acabar el dia anant a veure com es ponia el sol tot menjant una mica d’aperitius i un vi blanc escumós.
L’Urulu és una muntanya (monolit, de fet) sagrada pels aborígens. Amb l’acord del 1985 se’ls va tornar la propietat de la terra (als 4 grups d’aborígens més pròxims a l’Urulu). L’acord estipulava que ells llogarien la terra per 99 anys i deixarien obert el camí per pujar a la muntanya. Ara mateix la gestió del parc natural i el turisme és una gestió conjunta entre aborígens i australians blancs. Al ser l’estiu i fer massa calor, l’escalada està tancada i nosaltres no vam poder pujar. En qualsevol cas, en els centres d’informació i el mateix guia demanen de no pujar-hi per respecte a la seva cultura i creences. També hi ha certes zones de l’Urulu on no es poden fer fotos… una de les coves sagrades es diu “Mala Puta” en l’idioma local.
En Ryan (el nostre conductor/guia/cuiner) ens va anar explicant les històries que els aborígens tenen per algunes de les marques a l’Urulu. Els blancs (no iniciats) només podem conèixer les històries tal i com s’expliquen als nens. Les històries inclouen detalls que permeten orientar-se i viatjar per la regió. Els afers dels adults, els afers dels homes i els afers de les dones són un tema secret.
Ha estat un tour molt informatiu, com pocs. Entre les moltes curiositats hem après que els aborígens no tenen sistema per contar (només conten 1,2,3, un grup i molts) i que la seva llengua (fins fa poc sense sistema escrit) diposa de moltes paraules diferents per parlar dels forats a la terra (de formigues, de talps, de serps, etc.).
A la nit vam acampar en una zona preparada prop del l’Urulu. Cap a les 10 i poc es va girar una tempesta molt forta i vam poder dormir més aviat poc.
Segon dia
Tornem a matinar (crec que ens vam llevar poc pasades les 4 del matí?) per anar a veure la sortida del sol. Tot i els núvols va ser un bon espectacle. Després, una passejada de 6km pels Olgas (Kata Tjuta), encara dins el parc Urulu-Kata Tjuta. Abans del migdia ja estàvem sota una bona sombra per dinar (burritos!) i a la tarda ens van portar fins a la base pel tercer dia Kings Creek Station.
Pel camí vam recollir la llenya per fer el sopar, que inclou un bon troç de carn de cangur a la la barbacoa i hamburguesa de carn de camell :)
Aquest cop el temps ens ha respectat i hem pogut fer bibac sota un cel ben estrellat (és el que passa quan estàs al mig del no res).
Tercer dia
Per seguir amb el costum, a les 6 i poc ja som llevats, esmorzats i fora del campament. Tenim una caminada pel King Canyon, 6km amunt i avall on cal invertir unes 3 hores i mitja. Per no agafar el sol fort del dia cal començar ben aviat.
De camí de tornada hem fet una parada a una granja de camells on també tenien cangurs (recuperats d’accidents de cotxe molts d’ells).
Ha estat un tour molt agradable, informatiu i ben organitzat. El Ryan, un crack (amb només 22 anys!).
Ens han alimentat molt bé i hem entrar a la dieta australiana de menjar molta carn cada dia (i no mengen arròs! :))
Ens han acompanyat 6 taiwanesos (que estan treballant a Austràlia i han agafat una mica de vacances), un família d’holandesos (el fill treballa a Brisbaine), un francès que ha acabat d’estudiar a Austràlia i fa turisme abans de tornar, i viatgers de llarga durada com nosaltres: una alemanya, una anglesa i un alemany.
Ei que pasa amb el pilar que ja no el feu?
L intent de pilar està al final de les fotos del primer dia :) … parla amb l’Anna que no s’anima a fer-lo de veritat :)
Ok. per cert se que a Australia hi han moltes senyals sobre la circulació de bicicletes, m’agradaria em fecis arribar alguna foto.
Gracies i una forta abraçada
Oooooh quines fotos amb quins colors tan bonics, és com me la imaginava!!! he llegit el llibre “Les veus del desert” de Marlo Morgan i els aborígens es diuen els auténtics i nosaltres ara no ho recordo però deu ser alguna cosa aritificial. El papa ja està content perquè mengeu carn però de cangur pobrets!!
Deserts impressionants, animals singulars, curioses coincidències lingüístiques entre terres tan distants…