Talla XXL. De Darwin a Alice Springs.

Talla XXL. De Darwin a Alice Springs.

Desembre 19, 2011  |  Austràlia, Transport  |  , , ,

Ja som a Austràlia!!! … i quin canvi tu! Els primers dies hem patit una mica de xoc cultural. Tornem a estar envoltats de gent blanca, les coses són 10 cops més cares, la gent/edificis/cotxes són molt grans i hi ha espai lliure per tot arreu (just el contrari d’Indonèsia). Austràlia està molt americanitzada (jo diria un 60% USA, 40% UK). Al contrari que al sud-est asiàtic aquí és més barat cuinar que anar a menjar fora… així que hem començat a canviar els hàbits del viatge i a fer servir les cuines dels hostels.

Vam volar des de Bali cap a Darwin amb AirAsia.

Darwin

Darwin és la ciutat més important de la costa nord australiana, amb una mica més de 100.000 habitants. El “poble” en si no és interessant i serveix sobretot de base per agafar tours pels parcs naturals del voltant o anar a les atraccions on es poden veure cocodrils saltant fora de l’aigua o menjant gallines per dinar.

Com ja hem comentat, un dels xocs a l’arribar a Austràlia és el preu de les coses i no hem volgut gastar els euros necessaris per anar a un tour prop de Darwin. Hem afinat l’instint “backpacker” per trobar wifi gratis (al McDonalds, tot i que no funciona massa bé) i també per anar amb l’autobús públic fins al Museum and Art Gallery of the Northern Territory (gratis) a veure una mica d’art aborigen i aprendre una mica sobre la regió.

Al museu vam trobar una exposició de fotos de Penny Tweedie (morta recentment). Ella és la responsable de moltes de les imatges de la cultura aborigen que han arribat als mitjans occidentals. Per un turista comú és impossible accedir a aquestes comunitats, així que només les podem veure en foto. Mireu al final d’aquest post per saber més sobre els aborígens.

Una de les coses més curioses a Darwin és que tot és molt nou. Apart que els blancs van arribar aquí no fa massa temps, durant la segona guerra mundial els japonesos la van bombardejar molt i per rematar-ho al Nadal de l’any 1974 el cicló Tracy va arrassar amb bona part de la ciutat.

Hem començat a veure gent obesa (tenen un problema de dieta important a Austràlia) i a trobar-nos amb els joves australians als hostels (i només anirà a pitjor quan anem a cap a la costa est).

L’anglès que parlen té un accent australià molt marcat i encara ens hi estem adaptant. Res a veure amb els accents asiàtics que ja dominàvem!

Assecant la roba al hostel
Paella portuguesa?
Som al "outback"!
Podria ser USA (conduint per l'altre banda)
"Sweetheart", cocodrilo gegant disecat. El van matar sense voler quan l'intentaven capturar.
El cicló Tracy que va arrassar Darwin l'any 1975
S'està tranquil a Darwin (sobretot si l'últim que has visitat és Indonèsia)
Al hostel

The Ghan

Per baixar cap al centre d’Austràlia, Alice Springs, hem agafat un tren de 24 hores, el mític The Ghan. El recorregut total fins a Adelaide és el doble de llarg i dura cap a 2 dies i pico.

El The Ghan és de fet un tren turístic que només funciona un parell de dies cada setmana (només hi ha un tren). És com entrar a un parc temàtic mòbil durant 1500km. Fa parades llargues per poder anar a fer tours i també para a la nit per poder dormir millor. És una experiència “manman” molt recomenable i còmoda fins i tot en la classe més barata.

El famós "The Ghan"
Fent-se de nit
Bon dia!
I es torna a fer de dia!
Vagó restaurant
Arribem a Alice Springs unes 24 hores més tard

Alice Springs

Alice Springs és el centre d’Austràlia (de fet és el centre geogràfic quasi perfecte). Això vol dir que està lluny de TOT: les ciutats més pròximes es troben a més de 1500km de distància (unes 20 hores d’autobús a bon ritme). És com estar a una illa al mig del continent.

El poble es va originar durant la construcció de la línia telegràfica i sobretot quan van descobrir que hi havia or 100km a l’est, tot plegat a finals dels segle XIX. El poble té uns 30.000 habitants que viuen d’activitats mineres, de la ramaderia i del turisme.

A Alice hem dormit a casa de la Madly i en Ben, que vam contactar amb el Couchsurfing. Deprés d’arribar amb el tren vam deixar les motxilles al seu traster (ella era a la feina) i vam explorar una mica el poble. Vam visitar el Reptile Centre ($10 AUD) i va ser molt més interessant del que ens esperàvem.

Vam deixar les bosses al darrere de casa la Madly
Lluny de tot arreu
Les serps perilloses de la zona. Molt poca gent mort per picada de serp.
Una llangardaix que corre suelto pel centre
Canvis de pell
Fotos obligatòria. Una pitón molt dòcil
Foto obligatòria 2
Aquí viu el Terry, un cocodril de 3 metres
En Terry
Això passa quan el molesten
La Madly ens va acollir una nit a casa seva on viu amb el seu xicot Ben

Pel cap de setmana hem contractat un tour de 3 dies i 2 nits amb Emu Run Tours per anar a veure l’Urulu i altres muntanyes de la regió. (mireu el proper post!)

Les ombres: els aborígens a les ciutats

Una de les imatges més xocants (i tristes) a Darwin i sobretot a Alice Springs és veure els aborígens australians tirats pels carrers i pels parcs, molts d’ells beguts. Ens vam explicar que a vegades es refereixen a ells com a “les ombres” ja que estan allà però és molt difícil entrar en contacte amb ells.

Imatge d'Internet
Imatge d'Internet
El carrer comercial a Alice Springs
Un altre parc a Alice Springs
Un parc a Alice Springs

La història dels aborígens australians amb els occidentals blancs és MOLT complicada, lluny de la visió idealitzada que ens arriba la majoria de casos.

A l’entrar en contacte amb els blancs la vida dels aborígens va canviar molt. Per exemple, ells mengen molt poc sucre i algunes de les plantes introduides pels blancs tenen fruits molt dolços, o simplement penseu el sucre que hi ha en un menú del McDonalds … això fa que molts d’ells tinguin problemes de sobrepès i diabetis agudes. Tampoc estan acostumats a l’alcohol i el seu cos no l’assimila bé.

L’any 1985 els van tornar els drets sobre les seves terres i, en molts casos, les terres segueixen explotades pels blancs però pagant alguna mena de lloguer. En el cas de les mines poden arribar a generar $44000 AUD al mes per una família aborigen… això són molts diners per algú que no està acostumat a funcionar a base de diners.

Els que viuen (o malviuen) a la ciutat han estat molts cops expulsats de les seves tribus per ser problemàtics o simplement han perdut les seves arrels i estan “perduts” a la ciutat. Això combinat amb una paga regular (per no fer res) genera un greu problema d’alcoholisme que en alguns casos degenera en violència (entre ells mateixos quasi sempre). El dijous que vam arribar a Alice Springs era dijous de paga (cada 15 dies) i la taverna tenia cua a fora a les 11 del matí.

Hem parlat de tot plegat amb la Madly i el guia del tour (al pròxim post ;)) i ens han dit que el problema és conegut però ningú sap com resodre’l i prefereixen seguir pagant per ara. Trist.


2 Comments


  1. Albert: Des de petit t’agradava veure passar els trens i pujar-hi. Però amb tants kilòmetres, potser se te’n passaran una mica les ganes.

  2. love the pictures from the reptile centre!