TEDxTaipei + MaD@HK … està clar oi?
Alerta: aquest és un post molt llarg (i molt interessant!). Busqueu un moment tranquil per llegir-lo amb deteniment.
Potser per la distància, potser per les noves experiències, potser per l’edat… :) tenim ganes de canvis. Moguts per aprendre noves coses, emprendre nous projectes o acabar de definir quin camí seguir… amb l’Albert vam assistir a dues sessions de conferències durant els últims caps de setmana: unes a Taipei i les altres a Hong Kong.
Tot i tenir programes, conferenciants i públics força diferents, la temàtica de totes dues girava entorn del descobriment d’un mateix, el fet de compartir idees i coneixements, treballar per un món millor i sobretot començar a canviar la nostra societat i el nostre entorn, des d’una perspectiva social, sostenible i innovadora, intentant desprendre’s de la idea que l’únic benefici pot ser l’econòmic i l’èxit empresarial.
Tant en un lloc com en l’altre, els grans temes de debat (excepte en algunes xerrades) van ser: felicitat, sostenibilitat, creativitat i innovació. Tot això emmarcat en un context laboral i d’ambicions personals. Amb paraules dels propis organitzadors “el canvi comença amb tu”.
Les primeres xerrades van ser les TEDxTaipei, cosines de les conferències TED Talks, originàries dels Estats Units, i que han anat proliferant a tot arreu del món perquè la gent comparteixi idees i projectes nous. En aquesta 3a edició es plantejava als assistents 9 preguntes, “9 grans esperances” entorn la felicitat, la sostenibilitat, la cultura i la innovació. L’organització i tot plegat va ser molt professional (de fet no va haver-hi cap error tècnic o organitzatiu). Ho van fer al Huashan 1914 Creative Park, una mena de naus industrials reconvertides en àrea cultural per exposicions, concerts i espai per artistes, al bell mig de Taipei.
Amb la marca “TED” teníem les expectatives molt altes i la veritat és que no es van complir, fins la segona meitat de la jornada. Al matí, algunes xerrades es van centrar molt en la cultura taiwanesa i sobretot aborigen, aprofitant la reflexió sobre conservar les antigues cultures o deixar-les evolucionar. A part d’un cor de nenes amb unes veus espectaculars, les altres sessions no van aportar gaire. Un parell que ens van agradar van ser:
- Richard Kelly, d’IDEO, que va destacar com d’important és Àsia i serà en el futur imminent (sobretot per les noves generacions. Penseu que més del 60% de la població mundial viu a Àsia), i ens vam acollonir una mica només de pensar si el xinesos, a part de produir, comencen a pensar, dissenyar i ser creatius! (ja vau veure què fan amb els gossos).
- Un director d’urbanisme taiwanès d’una ciutat costanera prop de Taipei, que duu a terme projectes col·lectius amb joves arquitectes, aprofitant els recursos locals i millorant el seu entorn, sense necessitat de viure en grans ciutats. Teniu la presentació al slideshare
- Al ser un format petit, a l’hora de dinar es va asseure amb nosaltres un dels conferenciants, Nathan Shedroff, que més tard parlaria de … encara no ho tinc clar de què va xerrar! A vegades es fa difícil seguir els ponents, sobretot quan estan molt convençuts del què fan, però no arriben a transmetre el missatge clarament.
- Mary Lou Jepson i John Ryan, matrimoni, però amb xerrades diferents, van fer pensar sobre la importància de com es pot millorar la tecnologia per fer-ne un ús més senzill i poder aplicar-lo en aquelles regions que més ho necessiten i se’n pot treure un millor servei, no només per jugar al tetris al Iphone!
- Impressionants les imatges d’un taiwanès que filma des d’un helicòpter la geografia de l’illa i va aprofitar per denunciar la destrucció de l’entorn i la poca cura del medi ambient a Taiwan.
Al llarg de la tarda la cosa va millorar.
Però sens dubte les estrelles de la jornada van ser un taiwanès i un belga:
- Mr. Candle, un jove taiwanès que es dedica a fer el pi per tot arreu i es va guanyar el públic des del primer segon i molt encoratjador. “Fes el què et dicta el cor i seràs feliç”, i així es dedica a recórrer l’illa d’una manera molt especial :) No us perdeu el seu vídeo!
- Gunter Pauli, promotor de l”economia blava”. Directe, punyet i divertit va captar l’atenció de tothom per reflexionar sobre com millorar el planeta, o conservar-lo, amb recursos i tècniques encara per aprofitar (com per exemple, estudiar les palpitacions d’una balena per aconseguir energia). Es tracta de pensar fora dels àmbits habituals “pensar fora de la caixa” (out of the box). Per què us en feu una idea mireu el video Blue Economy
També va insistir en la importància de l’educació dels més petits i dels propis professors: no es tracta de que memoritzin les fórmules matemàtiques, sinó de que pensin i descobreixin coses per ells mateixos. No deixis mai de fer preguntes! - I per acabar una jornada maratoniana d’idees i reflexions, Swami Veda Bharati, mestre budista de l’Índia, ens va relaxar a tots amb una multitudinària sessió de meditació. Amb 78 anys, aquella era l’última aparició pública, per retirar-se a les muntanyes a meditar uns quants anys.
En resum podem dir que va ser entretingut però les idees presentades no ens eren del tot desconegudes i vam marxar un pèl decebuts (que no descontents). Suposem que posaran les xerrades a la web del TED o al YouTube en un parell de mesos.
Podeu veure més fotos al Flickr
…i com que encara no en teniem prou, al cap de setmana següent saltem a Hong Kong per anar al MaD Asia 2011
El MaD Asia 2011, està més enfocat a un públic més jove(16-30), i tot i que nosaltres també ho som, en algunes ocasions ens vam sentir… madurs. La intenció era motivar als assistents perquè realment facin un canvi positiu, a nivell personal, econòmic, social i mediambiental. El tamany també era diferent, 1200 persones en total!
Precisament pel públic a qui anava dirigit, el format de les jornades era molt dinàmic i invitava als participants a interactuar: havíem d’intercanviar tiquets per poder assistir a les xerrades que més ens interessessin (al “Exchange Square”); hi havia un punt d’intercanvi d’objectes o contactes; i un punt de trobada a l’exterior per fer baralles de coixins per una bona causa. A part de les conferències també s’organitzaven tallers i sessions reduïdes amb els ponents, que permetien xerrar amb tothom i posar en pràctica i en comú les habilitats, idees i interessos de cadascú.
El programa es dividia en quatre grans àrees temàtiques, creativitat, esperit emprenedor, innovació i descobriment, i va ser tota una marató escollir les sessions que més t’interessaven i anar d’un lloc a l’altre per poder entrar.
Per resumir els tres dies intensos, podríem dir que les idees que més es van repetir van ser el concepte de felicitat positiva; busca allò que t’agrada i fes-ho; esperit lluitador i perseverança; dels errors s’aprèn; què podem fer nosaltres per les desigualtats socials i mundials; “sigues creatiu, embogeix i fes-ho”; i que no cal gaires recursos per fer coses interessants.
Com que vam assistir a moltes xerrades i tampoc volem avorrir amb una llista interminable de bons propòsits, intentarem resumir el més destacat del cap de setmana, segons la nostra opinió:
- Aimee Mullins: atleta, model, actriu, defensora de les dones… a qui li vam amputar les dues cames per sota en genoll quan era ben petita. La xerrada no va ser gaire espectacular, però va fer reflexionar sobre com afrontar les adversitats i posar sempre bona cara, i actitud, davant de qualsevol situació difícil.
- Emmanuel Jal, compromès amb els seu país i la seva gent. Nen soldat del Sudan del Sud que gràcies a l’ajuda d’una cooperant va poder anar a l’escola i ara s’ha convertit en un cantant de rap que ha dut a terme campanyes pel Banc Mundial i ha fundat una organització. Amb la seva música i el seu carisma involucra la gent a participar en els seus projectes. Només dir que en la cerimònia d’obertura va posar de peus a tot l’auditori, unes 1200 persones.
- Elena Simons, molt dinàmica i divertida, ens va donar una visió alternativa dels problemes socials i com poder afrontar-los, canviar-los… o simplement invertir-los, d’una manera creativa i eficaç. El 80% dels exemples de la seva presentació eren falsos (ella mateixa ho va confesar).
En un dels seus tallers vam poder imaginar en què invertiríem els 15.000.000.000$ que es destinen anualment a armament a nivell mundial, i vam poder pre-dissenyar projectes amb la finalitat d’invertir en la felicitat de les persones, és a dir, vam trobar potencials Robin Hoods moderns.
En l’altre taller, els participants entre els quals hi havia l’Albert, es van posar en la pell de lladres però amb rols totalment a l’inversa: en lloc de robar, es van dedicar a deixar productes que ja no volien (uns DVDs en el nostre cas) a les botigues del centre comercial per un preu mòdic de 0 $ hongkonesos. Tornar a posar en circulació allò que per un ja no té utilitat però la pot tenir per algú altre. L’acció va ser coberta per la premsa local. Va ser ben divertit. - Danae Ringelmann (de IndieGoGo), amb paraules seves: “la feina dels altres és dir que NO, la teva és continuar dient que SI”, sobretot per aquells emprenedors que no troben el suport suficient de la gent, tant emocional com econòmic! La idea d’aquesta jove americana era la de convèncer la teva gent amb el teu projecte o aquells que hi puguin estar interessants i ells t’ajudaran a tirar-lo endavant.
- Tal Ben-Shahar i la psicologia positiva. Pensa d’una manera positiva i obtindràs resultats positius. Si et penses que l’èxit dona la felicitat… continua buscant. Tothom té conceptes diferents de felicitat, però molta gent seria més feliç si pensés que la felicitat és el què fa que aconsegueixis l’èxit i no a l’inrevés. Les persones percebem la realitat de diverses maneres i cadascú la interpreta diferent, però sobretot hem de ser capaços d’acceptar el sentiments, tant els bons com els dolents, i a aprendre a conviure-hi.
Una altra idea amb les que va insistir era la de simplificar, fer menys coses i fer-les millor, aprofitar cada moment de la manera més oportuna. Si estàs treballant estàs treballant, i si estàs amb els amics o amb la família, estàs amb ells, no mirant els mails o jugant amb el telèfon. - BookBridge (3rd classificat als premis MaD). Recull llibres per muntar biblioteques a Mongolia, Cambodia, etc.
- MedicMobile, que fent servir telèfons mòbils molt barats i software lliure ha aconseguit crear una solució molt eficient pel seguiment de pacient i també per al gestió de crisis, com el terretrèmol d’Haiti
A diferència del primer dia, divendres al vespre, quan tothom encara estava una mica desorientat, dissabte i diumenge ja es respirava un aire més distés, entusiasmat i creatiu. Tothom tenia interès per intercanviar impressions sobre les xerrades i tallers, i més d’un amb les idees més clares i amb ganes de començar un nou projecte. Val a dir que TOTS els ponents van ser molt encoratjadors i en tot moment van animar a la gent amb els seus projectes. Tant la gent de l’organització, els ponents i els participants van compenetrar en un ambient quasi festiu on tothom va disfrutar i tots vam aprendre uns dels altres, una altra de les coses que es després d’aquestes xerrades hem après: comparteix tot el què puguis!
També vam tenir l’ocasió de poder xerrar amb els joves de Hong Kong i de la Xina continental. Era curiós sentir comentaris i opinions d’uns i altres, i poder-ho comparar amb els taiwanesos. Els xinesos que no han sortit gaire del seu país es podien reconèixer, tant per les idees sobre la supremacia de la Xina com per la seva competitivitat a titol individual. D’altra banda, era interessant veure les inquietuds i les ganes de canviar el seu propi país dels joves de Hong Kong, molt més oberts i perceptius a noves idees.
En definitiva, un cap de setmana diferent que ens va fer reflexionar i on vam aprendre, o acabar d’assimilar, moltes coses. Estava força enfocat a aquells estudiants universitaris que no saben per on continuar… però no cal tenir 18 anys per tenir inquietuds i buscar noves aventures! ;)
Podeu veure un recull de fotos aquí sota. Al ser dels pocs estrangers ens van fer forces fotos :)
Si voleu veure més fotos aneu a la web del MaD
Per cert, el divendres vam aprofitar per fer el turista per les parts de Hong Kong que no haviem visitat encara :)
¡Muy interesante! :)
Jorge
Ei, em fareu perdre la feina amb aquet blog.
Molt bo.
Petons i abraçades
Enric.
Anna: T’hi has lluït amb aquest reportatge. La seva lectura ja val, com a mínim, per una conferència sobre les actituds positives i la felicitat personal compartida.
De fet, en les fotos també se us veu interessats i contents.
Abili i Carme