Volíem canviar una mica de paisatges, començàvem a estar saturats de tantes muntanyes i llacs, i des de San Martín de Los Andes vam començar la ruta cap al nord, nord… A diferència de la nostra idea de nord, aquí tot és molt càlid, quasi desèrtic i extens.
En aquest tram del viatge hem anat canviat de plans contínuament però al final han resultat més atractius del què ens esperàvem. Des d’un tast de vins locals, coneixent una mica de família Granados a San Rafael, un carnaval local amb manifestació inclosa i una passejada per la lluna.

San Rafael

La primera parada va ser a San Rafael. Tot i que no teníem pensat d’anar-hi, vam tenir una bona raó per estar-hi tot un dia. Part de la família Granados (Anna Renau Granados) viu a Argentina, una mica repartida per tot arreu i vam tenir la sort de coincidir amb en Fernando Granados, fill del Carlos Granados, o el primo argentino que li diem nosaltres. Qui no té part de la família que ve de Galícia, Andalusia o Argentina? :)
Va ser un dia complet i en Fernando ens va fer d’amfitrió perfecte per la ciutat. Per agafar energies vam començar amb un bon esmorzar, cafè amb llet i un alfajor, per desprès visitar una mica la ciutat.
Aquí ja vam començar el canvi de temperatures i l’aire calent que es respira en tota aquesta zona quasi desèrtica.
Al ser diumenge, no podíem faltar a la tració de l’asado així que per dinar vam preparar un bon asado argentino digne d’una gran família, tot i que només erem quatre.
San Rafael no és gaire conegut, però ens van sorprendre els paisatges dels voltants. Ens van portar a Los Reyunos, un llac amagat entre unes muntanyes espectaculars on la gent hi va per refrescar-se al llac o passar-hi el cap de setmana.
Un dia intens però molt ben aprofitat, sobretot per conèixer una mica més sobre els orígens.

Mendoza

Una mica més al nord, vam arribar a la ciutat de Mendoza (1 milió de persones). Ens l’havien recomenat molt, però el què més ens va agradar va ser l’ambient del carrer: placetes, bars amb les seves terraces i molta gent al carrer. També vam trobar moltes similituds amb algun poblet que podríem trobar per Espanya.
Com que en poca estona vam fer la volta ens vam animar a fer la ruta de vins que hi ha a Maipú, a uns 40 minuts del centre. S’hi pot anar amb transport públic, autobús, però t’has d’assegurar de tenir prou monedes per pagar sinó no pots pujar. Nosaltres vam estar buscant monedes una bona estona perquè n’hi poques en tot el país.
Un cop a Maipú es poden llogar bicicletes per recòrrer les diferents bodegues de la zona i fer un tastet dels seus vins. Com que ja era mitja tarda només vam tenir temps de visitar un parell de bodegues (perquè tanquen a les sis) i vam descansar en un Beer Garden on feien cervesa artesanal. Sort que estava mig ennuvolat sinó pots acabar una mica perjudicat sota un sol de justícia després d’haver pres algunes copetes de vi. De fet, ens va sembla més autèntic el lloc de les cerveses que els vins i allà vam poder descansar una estoneta tot menjant unes empanades.

El Valle de la Luna i Talampaya

Com més amunt més àrid és el paisatge i més desèrtic, però sense oblidar la Cordillera de los Andes que ressegueix tota la frontera amb Xile de punta a punta. I com exemple d’aquest paisatge es pot visitar el parc nacional del Valle de la Luna, que com indica el nom pot semblar ben bé un paisatge lunar. Un punt de partida per fer l’excursió és el poble de Valle Fértil, per la seva proximitat al parc. Vam estar al hostel del YHA (Campo Base) però no el recomanaríem massa.
Quan hi ha lluna plena, s’organitzen visites nocturnes però indecisos per la meteorologia i sense transport (a una hora en cotxe aproximadament) no vam poder fer la visita nocturna.
Finalment, vam aconseguir organitzar un tour amb una parella d’holandesos per fer la visita durant l’alba (era el primer cop que es feia i hi havia autoritats locals també) i desprès vistar el parc veí de Talampaya.
Tot plegat va resultar un dia mooolt llarg. L’excursió começava a les 4 del matí, havent dormit poc o gens. La visita matinera va resultar una mica desastrosa ja que estava bastant núvol i a mitja visita es va posar a ploure. Els guies estaven cansats perquè també havien fet el recorregut nocturn i per això van escurçar la visita, sense parar en totes les “estaciones” del parc. Així doncs, com que èrem els únics que no ho havíem vist tot i ens vam queixar una mica, vam poder tornar a fer el tour amb un altre grup i ens van recol·locar en cotxes d’altre gent, fet que va ser interessant i entretingut al poder xerrar amb diferents famílies argentines. Aquest cop sí que vam disfrutar del circuit, ja estàvem més desperts i va sortir una mica el sol, i realment recomanem la visita. En total ens vam passar més de 6 hores donant tombs pel Valle de la Luna.

L’altra part de l’excursió era al Parc de Talampaya, just a l’altra banda del Valle de la Luna. Però en aquest costat les pluges van ser més fortes i van ocasionar alguns estralls en carreteres, ponts i el parc mateix. Així que ens vam quedar sense la visita del Talampaya que tant ens havien recomanat. Haurem de tornar-hi més endavant.

La Rioja

Des del Parc de Talampaya es pot continuar la ruta cap al nord sense haver de tornar a Valle Fèrtil. Volíem arribar el més al nord possible, però amb tants retards no les teníem totes d’on arribaríem aquell dia.  Desprès de tantes hores, cotxes i busos amunt i avall vam decidir quedar-nos a La Rioja (d’Argentina) per descansar una mica, i va ser una bona opció.

La cuitat (170.000 habitants) ens va agradar, tot i que només coneixem el centre, i vam tenir la sort de trobar un hostel just al centre i molt acollidor que ens va agradar molt, l’Apacheta. Aquí és on hem tingut més la sensació de poble, per l’ambient i l’assemblança a una cultura pròxima dels anys 70 o 80. Comerços, placetes, el gelat de mitja tarda i sobretot, que no falti, la migdiada d’una a sis de la tarda.

Curiosament, aquí també és zona de vins, a part d’altres atractius turístics, però encara no n’hem tastat cap. Ens va impressionar el servei de l’oficina de turisme, molt millor que en algunes ciutats més grans, i també el servei gratuit i públic d’internet a les places!

El Chilecito

I desprès de descansar una mica, i menjar les exquisideses locals (empanades, medias lunas i lomos) hem fet una sortida d’un dia a el Chilecito, a només 3 hores de La Rioja. Per aquí al nord, al ser menys turístic, hem tingut més problemes a l’hora d’organitzar sortides, ja que hi ha menys ofertes, i per tant caríssimes, i menys serveis públics per visitar els afores dels pobles o els llocs considerats d’interés turístic.
Aquí és interessant veure l’antic sistema de mines, amb un “cable carril” que feien servir a principis del segle XX per extreure or de les mines i transportar-lo fins al poble.

A part també, la regió de la Rioja està reclamant el tancament d’una mina propera a les seves localitats, El Famantino, del què hem sentit a parlar molt aquests dies pel nord. A El Chalecito vam poder seguir una manifestació en reclam a la muntanya i la no contaminació de les aigües que ocasiona la mina.

La nostra visita al El Chilecito no ha sigut gaire turística però hem experimentat la vida més local i contemporània del moment. Hem pogut disfrutar una nit de la Chaya, festes de carnaval que se celebren durant tot el més de febrer. Vam poder veure les disfresses dels petits i joves i la batalla de neu-espuma i farina que dura quasi tota la nit. Tot i ser estrangers al poble no vam poder escapar d’algun atac!