a,e,i,o,u… en xinès!

Per integrar-nos una mica més entre els taiwanesos, i per fer-nos entendre, ja fa unes setmanes que tant l’Albert com jo hem començat les nostres respectives classes de xinès. Això sí, en escoles, horaris i ritmes diferents.

Val a dir que tres hores de classe, de dilluns a divendres, donen per molt!! L’Albert, degut als horaris complicats i viatges diversos, va fent classes de tant en tant.

La meva escola està ben aprop de casa, només haig de creuar el parc :) I la meva classe sembla una petita delegació de l’ONU: hi ha un noi nord-americà, un italià, una japonesa i un noi de Vietnam, que li veiem poc el pèl. I la professora (laoshi), que és taiwanesa, no parla quasi gens d’anglès, així que tota la classe és xinès! Ens dóna bastanta canya i hem de fer deures i estudiar cada dia, en fi, com si tornessim a estar a l’escola.

Ery (Indonèsia), jo, Laoshi (Taiwan), Paolo (Itàlia), Mika (Japó) i Nick (EEUU); el noi de Vietnam ja no ha aparegut més.

Del xinès mandarí podríem dir que la gramàtica, a diferència del català o castallà, és força senzilla. Ara bé, la pronunciació (els maleïts cinc tons!) i els caràcters xinesos són una altra cosa. Per començar, ens ensenyen l’afabet fonètic per poder llegir els caràcters més endavant, el que es coneix com a pinyin, i per postres, a Taiwan també ensenyen amb un altre alfabet fonètic que es diu “bopomofo“. Realment és tot un art aprendre a escriure bé tots aquests caràcters, i també és tot un art aprendre’ls de memòria!!

En fi, que ara ja no tindré excusa per dir allò de “no em parlis en xino que no t’entenc”!

I per celebrar que era l’últim dia de classe abans de les vacances de l’Any Nou Xinès , i alhora, l’últim dia de classe del Paolo, vam anar a sopar en un restaurant dissenyat com un avió. I per haver resevat amb antelació, ens van posar en Primera Classe. La veritat és que el menjar estava molt més bo que ens els avions i tenies més lloc als seients!

Només entrar ens van dir: “Welcome on board!

Zai jian!!