silhouette_tpe
RSS Feed

Els colors de l’Índia

Com ja vaig comentar, Àsia és molt gran i té mil coses per descobrir, des del comunisme en estat pur de Corea del Nord, fins a la colorida Índia de les castes socials.

Ha estat poc més d’un mes, però els dies han passat volant, molt intensos i plens d’experiències. Índia és molt gran, però jo m’he limitat a conèixer el poble de Koilkuntla i la seva gent. Koilkuntla és un poble rural i la majoria d’habitants viuen de l’agricultura i la ramaderia. A diferència de les grans ciutats com Delhi, i del què molta gent es pugui imaginar de l’Índia, aquí la gent no es mor de gana. Hi ha pobresa i poc desenvolupament, però al ser una zona rural i un poble relativament petit, no hi ha la misèria que hi ha a les grans urbes. Al contrari, tothom t’obra les portes de casa seva i t’invita a prendre un “chai“. Tot i ser els únics blancs del poble, i que la polícia patia més per nosaltres que per la seva pròpia gent, mai hi ha hagut cap problema, ni amb els voluntaris anteriors. Si una cosa caracteritza la gent d’aquesta zona és l’hospitalitat i la cordialitat.

India – Koilakuntla
Comitiva que segueix a un polític local
Recordeu la seva cara i mireu la següent foto
L'Anna al diari el primer dia ja! :) (i el polític famós del cotxe)
Que mono :)
Anem al cine!
Cine (amb DTS, que no falti)
Indiglish
A posar betzina

Les regles socials continuen essent en certa manera tradicionals. Aquí també és molt notable la diferència entre les zones rurals i les ciutats. l’Índia és un país que divideix, encara, la societat per castes. Es pot dir que, com més alta és la casta més elevat és el seu estatus social i per tant tot el què comporta en el seu dia a dia. En aquesta àrea, el districte de Karnul, molts pertanyen a la casta dels “dalits“, una de les més pobres i marginades per la societat, el què vol dir poc accés a l’educació i per tant a llocs de treball qualificats.

També és molt present aquesta divisió en la relació homes i dones. A les escoles separen nens i nenes; encara són comuns els matrimonis convinguts, i amb noies ben joves que deixen els estudis per dedicar-se a la llar; dones viudes estigmatitzades socialment… Un seguit de normes socials que, tot i que ens poden semblar injustes i retrògades, s’han d’acceptar i respectar si es vol conviure amb una societat i una cultura diferent a la nostra.


Parella de recent casats. Ella té 16 anys, i ja veieu la cara de felicitat…

Tot i que ja sabia que anava a una zona rural, una de les coses que em va impressionar més és la sorpresa o admiració d’alguns en veure gent blanca. Hi havia pobles on no havien vist mai gent blanca i venien corrent a tocar-te i agafar-te de les mans. No parlem de quan treus una càmara de fer fotos… tots s’hi posen ben sèrios i després es riuen d’ells mateixos en veure la foto a l’instant. Ah! i també vam sortir al diari local diverses vegades :)

Internat de nenes Nandyal

Fent de cooperant
Bé, molts ja coneixeu la meva vocació de cooperant i un any més no m’he pogut estar de marxar i anar a ajudar en algun projecte de cooperació internacional. Aquest cop he estat amb l’organització Haribala que treballa principalment amb apadrinaments de nens i nenes de Koilkuntla i pobles dels voltants. Si voleu saber més coses dels apadrinaments, podeu consultar la seva pàgina web (que aviat actualitzaran), i si voleu conèixer el dia a dia de Koilkuntla, mireu el blog.

Actualment hi ha quasi 400 nens apadrinats, axiò vol dir que poden anar a l’escola, se’ls paga la matrícula i el material, i si han d’anar al metge se’ls cobreix les despeses. Gràcies a aquestes ajudes, tots aquests nens reben educació que, en altres circumstàncies es quedarien a casa cuidant dels familiars o treballant al camp o en l’ofici familiar.

Aquest any per fi, l’organització ha pogut inaugurar un centre d’acollida pels nens. Els que presenten casos més complicats, la majoria són orfes de pares, poden entrar a viure al centre. Ara ja hi ha uns 20 nens, i per les tardes s’omple de molts més que vénen a jugar i a fer classes de repàs.

A part, s’intenten organitzar activitats alternatives i jocs en que participin tots els nens, ja siguin apadrinats o no, com per exemple una festa d’aniversari multitudinària cada mes.

India – Centre d’acollida pels nens i nenes

El projecte
A part de les tasqes diàries d’anar a l’escola, fer els deures, neteja de les habitacions i espais compartits…, els nens són els protagonistes de diversos projectes que es duen a terme simultàniament. El mes d’agost ha coincidit ser un mes molt actiu, ja que en un moment vam arribar a ser 10 voluntaris. Cada volutari ha aportat la seva part realitzant un projecte amb els nens o relacionat amb el centre. Des de pintar les parets de l’edifici, fins a controlar les obres, fer activitats audiovisuals amb els nens o classes de dansa.

Amb l’Elisa, fotògrafa de veritat, i un parell de companys més, vam fer un projecte de fotos. Gràcies a la donació de càmeres de segona mà vam poder fer classes de fotografia amb els nens i altres activitats. La veritat és que no va caldre ensenyar-los gaire cosa, van agafar les càmeres com si ho haguessin fet tota la vida!! Per grups, tots els nens del centre van fer diverses sessions amb les càmeres en llocs diferents, van aprendre a fer fotos amb trípodes i a fer servir el temporitzador. Per concloure el projecte vam organitzar un concurs de fotos en el què cadascú va escollir la seva foto i entre ells van fer les votacions de les 3 millors fotos.

Aquí teniu un vídeo fet per l’Elisa amb les fotos seleccionades per ells:

Una mica de turisme
Índia té molts racons i llocs per visitar i jo no em vaig estar de visitar una de les 7 meravelles del món: el Taj Mahal. Ja sé que és la cosa més turística de l’Índia, però no vaig poder resistir d’anar-hi, ja que seria com anar a Barcelona i no veure la Sagrada Família.

És un lloc molt turístic, sí, amb molts turistes i molta seguretat, però de fet hi havia més visitants nacionals que estrangers. És clar, no és d’extranyar amb les 750 rúpies que fan pagar pels turistes internacionals (uns 12€) en comparació amb les 20 rúpies que paguen ells (uns 30 cèntims d’euro). A part, els blancs també formàvem part de l’escenari i de tant en tant també ens feien fotos, a vegades ja sense ni preguntar com si fos una pedra més del complex.

En fi, un d’aquests llocs que fins que no hi ets no saps què pensar-ne i la veritat és que estar allà davant i conèixer una mica la seva història impressiona.

Aquí teniu encara més fotos del mausoleu, però amb el pulpito! ;)

Turisme exprés
Nova Delhi by night
Taj Mahal
Ups, s'ha colat un indio
Aquesta ha sortit millor

Nota: falten comentaris a les fotos! Aviat sortiran.

4 Comments

    Que chulo el post y las fotos! un año pequeña, nos vamos juntas! besos

  • Anna, U did something wonderful and ur pictures are amazing too. Not really like travel photos but photographs taken by heart of people who feel very comfortable with u over there. we can feel it just by watching them. . it’s precious. .. NO u are precious girl. Can’t wait to see more photos from ur project? GOOD LUCK ON UR coming JOURNEY. ??????????

  • Molt xules les fotos són de concurs com diu el Carles :) Gràcies a tu i al Albert puc viatjar des de casa, a més de fer-me venir a la Xina i al Japó!!

  • Molt interessant tot plegat. Les fotos criden l’atenció pel seu detallisme.
    El”Pulpito” ens fa enveja, ja que segueix els viatges en primera línia.
    Amb tot plegat ens has convençut per apadrinar un nen o nena a través dels
    responsables d’Haribala a Mataró.